De fet no va succeir com molts creien.
Fins a mig matí res no havia destacat. Tothom somreia. Prop les onze vàren arribar quatre noies força atractives. Al bell mig del jardí desplegaren una manta i al damunt hi posaren dues caixes. Les obriren. A l'interior de cadascuna hi havien dos nans. És a dir sortiren quatre. Val a dir que eren nans petits. M'explico, aquells nans no feien més de cinquanta centímetres d'alçada. Talment semblaven humans adults petits. Algú els anomenà follets. Potser ho fossin. Els somriures inicials desaparegueren. Mentre les noies, nues, es capbussaren dins l'aigua, els follets agafaren tota mena de pedres per omplir el pap. Si. Amb unes dents que de lluny semblaven d'acer, trituràven les pedres i tot seguit se les empassàven. Renoi. Aquelles noies, joves i maques, amb aquells monstres.
La barbacoa fumejava.
Les noies es vestiren i marxaren amb les caixes buides. I doncs, què haurien d'haver fet?