Priorat laical

Tornar a l'inici del bloc

El priorat laïcal

La crisi del monestir de Sant Genís i la pròpia del de Cruïlles van portar a un període de transició durant el primer terç del segle XVI, amb una seguit de priors nomenats ja des de Roma i no des de Cruïlles. En aquest cas es tractava de clergues que rebien el nom de comanadors, els quals exercien per una banda com a priors i per l'altra com a responsables dels serveis religiosos a la parròquia de Santa Margarida. Una situació que resulta de gestions promogudes per un clergue davant les curies de Barcelona i de Roma. Serà però el tercer d'aquests priors comanadors que coneixem, Simó Capellades, qui encetarà el procés que portarà pròpiament a la secularització del priorat, tot resolent alhora alguns conflictes sorgits amb Cruïlles.

Després d'un seguit de gestions de les quals no tenim prou detall, el 24 d’abril de 1534 el papa Climent VII expedeix una butlla amb la qual donava a conèixer a Joan Bolet la seva aprovació a la iniciativa de restaurar els edificis del priorat i de millorar les seves rendes. Amb aquesta decisió li concedia permís per a constituir-se'n patró i li atorgava el dret perpetu i hereditari de patronat i el privilegi de poder presentar la persona idònia que actuaria com a prior secular.

Primera pàgina de la minuta de la butlla concedida pel Papa Climent VII a favor de Joan Bolet, conservada a l'Arxiu Secret del Vaticà

Les propietats del monestir eren en aquell moment bastant notables, però pel que sembla amb una baixa rendibilitat i pel que fa als edificis del monestir, de l'església de Santa Margarida i la rectoria, en estat ruïnós. Precisament el compromís de Joan Bolet en assumir el patronatge era el de redreçar aquesta situació. Cruïlles, que en bona mesura s'havia desentès del priorat, ara veia perillar els seus drets i va mirar de demostrar, sense èxit, el fracàs del propòsit de Joan Bolet.

Per la documentació que va generar el conflicte amb Cruïlles sabem de l'estat del priorat el 1535 i el 1551. En el primer cas el prior de Cruïlles, acompanyat del notari Pau Renard i tres testimonis, mira de determinar el valor de les rendes del priorat, estimades en 60 ducats d'or, i recull informació detallada de l'estat del monestir, del molí i de Santa Margarida.

La visita de 1535 permet constatar un panorama força decebedor pel que fa a l'estat dels edificis. El camí de pujada a Rocafort pràcticament havia desaparegut; l'església i les dependències monàstiques, enrunades, eren plenes de vegetació; l'església no tenia portes i sobre el que quedava de la la volta hi havia una figuera i una olivera que, es diu, tenia el gruix d'un home.

L'estat del molí, a l'altre costat del riu, era satisfactori i comptava amb una mola que funcionava habitualment, mentre que una segona ho feia de manera més esporàdica, segons la disponibilitat d'aigua, la quantitat de la qual sembla que havia disminuït.

L'església de Santa Margarida, amb el cementiri, presentaven un estat lamentable. L'església havia perdut bona part de la volta i la nau havia estat dividida en dues parts, destinant la del fons a església i la dels peus a pati. Va caldre canviar portes, bigues, refer el paviment i dotar-la d'elements litúrgics i objectes de culte adequats. Pel que fa a la rectoria, el 1535 era en un estat que la feia quasi inhabitable.

Consta que Joan Bolet va executar les obres compromeses a les esglésies del priorat i a la casa rectoral, que en part correspon a l'actual casa de Santa Margarida. També constatem, en part per la documentació i en part per la recerca arqueològica, que es van executar treballs agrícoles que van comportar la creació de feixes, construcció de marges, etc., amb la finalitat de millorar els rendiments, com així sembla que va ser i es constata en la visita de 1551. Les esglésies es troben en bones condicions, degudament equipades pel fa fa als objectes de culte necessaris i altres ornaments com imatges i retaules. Pel que fa a la rectoria, s'hi descriu l'existència de cuina i altres dependències, premsa pel raïm i l'oli, cups i tots els estris necessaris pels treballs del camp. A la planta superior de la casa Joan Bolet hi té una dependència reservada per al seu ús.

Distribució de les propietats del priorat al Baix Llobregat i Castellbisbal, a més de les que li corresponien per la dotació de 1042

Joan Bolet, mercader de Barcelona, va morir a Gandia el juliol de 1562, moment a partir del qual els seus drets sobre el priorat passaran als seus descendents.

Des de 1505 i fins 1804 documentem un total de 20 priors entre comanadors i seculars, alguns dels quals membres de les famílies descendents de Joan Bolet.

Tot i que no sabem amb quins resultats, a finals del segle XVI hi ha un clar intent de potenciar la devoció cap a Sant Genís, fet que indirectament posa de relleu que l'estat de l'església era prou digne. És així com s'aconsegueix el 1594 un breu del Papa Climent VIII, amb validesa fins el 1599, pel qual es concedia indulgència plenària a aquells que visitessin l'església de Sant Genís durant la vigília i la festa del sant, el 25 d'agost.

Tot i així, poc després, amb la presa de possessió del prior Pere de Planella s'obre un període que es caracteritzarà ja per l'absència habitual dels priors, els quals acumularan aquest càrrec a d'altres. El mateix Pere de Planella era alhora majordom del bisbe. O el cas de Josep Ferrer, que fou prior entre 1648 i 1680, i que el 1664 residia a València.

De totes maneres, aquest absentisme dels priors no serà sinònim d'abandonament de les terres del priorat. Amb les dades disponibles a partir de 1730 sabem que habitaven el priorat quatre famílies (onze individus); el 1741 tres famílies (10 individus); el 1777 set famílies (quaranta-un individus) i el 1798, quatre famílies (setze individus).

Finalment solament algunes cases perviuran al terme del priorat, com les de can Pasteller, can Sunyolet o la mateixa de Santa Margarida, a les que més modernament caldrà afegir la de can Santjoan.