Antecedents

Tornar a l'inici del bloc

Els antecedents: abans del monestir

Tot i que com veurem, la història del monestir i el priorat de Sant Genís de Rocafort s'inicia el 1042, l'arqueologia ha posat al descobert a l'entorn de l'església de Santa Margarida un conjunt de restes que permeten identificar l'ocupació del lloc des d'almenys el segle IV. Així ho testimonia el fragment d'un mil·liari corresponent a la Via Augusta, la qual provinent del Pont del Diable seguia camí cap al Penedès passant per Santa Margarida.

Forats de pal excavats a la roca dins el recinte de Rocafort

Sembla inqüestionable que serà precisament el pas de la Via Augusta i les condicions de l'indret, el que afavorirà la consolidació d'un assentament, potser en origen corresponent a la mansio Ad Fines que s'esmenta en els itineraris romans, i la construcció d'una església paleocristiana que podem datar entre finals del segle V i els inicis del VI.

El coneixement detallat d'aquests antecedents ens els ofereixen les excavacions de Santa Margarida, raó per la qual recomanem consultar el bloc específic que hi dediquem (SANTA MARGARIDA. Un recorregut audiovisual).

Pel que fa concretament a l'espai que ocupa el monestir de Sant Genís de Rocafort, els antecedents ens situen en el període d'expansió del comtat de Barcelona cap al sud del Llobregat, entre els segles IX i X. D'aquest moment prové de ben segur el topònim Rocafort, referit a un punt fortificat, segurament en un primer moment amb construccions de fusta, de les que serien prova els forats de pal identificats en diferents punts del recinte.

D'acord amb la interpretació que es faci del document fundacional, que veurem més endavant, es pot inferir que en aquell moment a Rocafort ja existia una església dedicada a Sant Genís, tot i que això planteja el dubte de per quin motiu no s'esmenta l'església de la plana. Una altra lectura ens pot dur a pensar que l'església dedicada a Sant Genís fos la que actualment està dedicada a Santa Margarida i fos la fundació del monestir el que portés a traslladar l'advocació a l'església del monestir i a introduir la de Santa Margarida a l'església parroquial. Solament el progrés de la recerca arqueològica potser podrà donar resposta a si existia o no una església anterior a Rocafort.

Hi ha encara dos elements més a posar en joc en relació als antecedents a la presència monàstica a Rocafort, que també poden estar en relació amb Santa Margarida: el topònim Montgoi i les restes d'un eremitori proper al torrent de Rocafort.

El topònim Montgoi, molt estès, sembla tenir un origen clarament relacionat amb el pelegrinatge a Jerusalem, on els pelegrins anomenaven així un puig des d'on, per primer cop, veien la ciutat després del seu llarg camí. Així, la forma original seria Mont Goig, que ha derivat en la contracció actual. El seu significat és clarament una referència religiosa que es veu reforçada en el nostre cas per la proximitat de l'eremitori que hem comentat.

L'eremitisme serà un fenomen que es donà a casa nostra amb menys intensitat que en altres zones de la Península, però que no és estrany en el nostre entorn als segles IX-X. De fet al terme de Martorell i als seus límits se n'han documentat quatre, un dels quals és el que trobem a tocar del torrent de Rocafort.

Planta i perfils de l'eremitori situat a tocar del torrent de Rocafort

Tot plegat, vinculat a una església com la de Santa Margarida, que probablement acollia alguna relíquia prou destacada, afavoriria que el lloc es configurés com un indret rellevant religiosament i per aquest motiu acabés sent escollit per a la fundació monàstica.