Decadència i destrucció

Tornar a l'inici del bloc

Decadència i destrucció dels edificis

Tot assenyala que al llarg del segle XVII l'abandonament de Sant Genís va ser progressiu, fins arribar a l'oblit que veiem en la resposta corresponent a Martorell de Sebastià Santacana al qüestionari de Francisco de Zamora el 1789, quan aquell ja no té en memòria cap referència de la significació de l'antic monestir i el suposa atribuïble als templers.

Santa Margarida no correrà la mateixa sort, però el nombre decreixent de feligresos i la dificultat per assegurar els serveis religiosos a la parròquia portaran aquesta església a dependre de la de Santa Maria de Martorell, després de la mort del prior Pere Pau de Sentmenat el 1844. És així com de fet, Sant Genís inicia el seu llarg oblit i Santa Margarida esdevé una ermita de Martorell.

Pel que fa a les rendes que nodrien els ingressos del priorat, l'abolició dels senyorius feudals pel decret de les Corts de Cadis de 6 d'agost de 1811 i la posterior desamortització dels béns eclesiàstics de 1835, portaran a la seva desaparició.

En aquest context, el maig de 1844 la casa, l'església de Santa Margarida i les terres de l'antic priorat van ser subhastades com a conseqüència del procés de desamortització dels béns eclesiàstics. El primer propietari dels set que comptabilitzem fins a l'actualitat va ser Josep Poch.

Propietaris

Josep Poch (1844 - 1851)

Pau Roig i Poch (- 1877)

Dolors Serra, vídua de Roig (- 1894)

Pau Roig (- 1921)

Francesc Roig i Serra (1935 - 1946)

Pau Sendrós i Roig (- 1967)

Ajuntament de Martorell (1967)

Sabem que Pau Roig i Poch va sol·licitar i obtenir permís del bisbat per a celebrar missa a Santa Margarida i que va dur a terme les darreres obres de condicionament que s'hi faran. Coincidint amb aquestes obres, es fan les primeres excavacions arqueològiques a Santa Margarida, impulsades segurament per Francesc Santacana Campmany. Però cap actuació no es va fer en relació a Santa Genís, que hem de considerar totalment abandonat i convertit en pedrera, complementant les explotacions properes que proveïen de material per a la construcció de les cases de Martorell. És en aquest context que el 1928 es va destruir la capçalera de l'església de Sant Genís.

Elements arquitectònics reutilitzats, provinents de Sant Genís de Rocafort

L'escampall d'elements clarament provinents de Sant Genís en edificis de finals del segle XIX, com la mateixa casa-museu de l'Enrajolada o la casa núm. 109-111 del carrer del Revall, en són una mostra clara.