Fundació

Tornar a l'inici del bloc

La fundació del monestir

El 8 d'abril de l'any 1042, Bonfill Guillem, senyor de Castellvell, juntament amb la seva esposa Sicarda, van dur a terme la donació que havia de propiciar temps després l'establiment d'un monestir, el qual esdevindria també panteó de la nissaga dels Castellvell, aleshores molt influent dins la cort del comte de Barcelona.

Temps després que es materialitzi la presència dels monjos, Sant Genís dependrà del monestir de Sant Miquel de la Chiusa (Torí - Itàlia), a través del de Sant Miquel de Cruïlles (Baix Empordà), fet pel qual li escau la denominació de priorat.

Per a la viabilitat de la fundació monàstica era imprescindible que la futura comunitat disposes de béns suficients que garantissin el seu sosteniment i per a poder dur a terme les obres necessàries per a l'edificació del monestir.

Delimitació del territori del monetir de Sant Genís de Rocafort segons la descripció del document fundacional de 1042

El mapa ens mostra la delimitació del territori i els béns que Bonfill i Sicarda van donar en ple domini als futurs monjos i que definirà l'espai encara conegut avui com a Partida de Sant Genís.

El document fundacional de 1042 detalla amb precisió els límits del territori que els senyors de Castellvell atorguen al futur monestir:

"...de la banda de llevant, des del Congos-tell s'enfila fins al cim de la serra i continua pel cim de la serra que hi ha entre Rosanes i Rocafort fins al Montgoi.

Des d'allà continua fins a la Vena, per on corren les aigües a l'hivern i en temps de pluja, de llevant cap a tramuntana.

A migjorn limiten amb la Vena i el terme continua des d'allà cap al Grau i davalla cap al torrent que hi corre.

A ponent limiten amb Lloreda i des d'allà el terme continua per la riera de Lloreda fins al mig del riu Anoia i des d'allà continua pel mig del riu fins al Congostell."

Aquesta donació s'acompanya ja des del primer moment dels drets sobre un molí situat a l'Anoia.

En els anys successius s'afegirien propietats i drets en diferents llocs, fruit de les donacions que rebria el monestir. El territori del priorat tenia una extensió al voltant dels 3 Km² , entre la zona muntanyosa i la de la plana. Dins aquest rodal es pot calcular que arriben a estar en cultiu unes 250 hectàrees. Si a aquesta extensió afegim la de les propietats fora del territori estricte del priorat, la superfície total en el moment més àlgid se situa en unes 520 hectàrees en cultiu.

En conjunt, amb independència de la variabilitat que podien tenir els rendiments al llarg dels anys, Sant Genís no sembla situar-se per sota d'altres fundacions similars.