Infografia.

Dossier per als dinamitzadors. Catàleg de propostes pràctiques de treball per implementar al centre amb l'objectiu de promoure el respecte a la diversitat lingüística i de potenciar la implicació emocional amb les llengües que volen fomentar-hi.

Bafarades per a la sensibilització per l'ús del català.

Com a docents, tenim una responsabilitat clau en la consolidació del català com a llengua vehicular de l'escola. Aquesta responsabilitat no es limita a les activitats formals de l’aula, sinó que s’estén també als moments informals, com quan portem o recollim els alumnes. Quan interactuem amb les famílies, estem representant el Departament d'Educació i la nostra tasca va més enllà de la nostra voluntat personal: tenim l’obligació de fer del català la llengua de comunicació habitual.

No fer-ho no només impedeix que el català continuï viu, sinó que és un obstacle per a aquelles famílies que estan arribant a la nostra comunitat lingüística. Moltes d’elles només poden aprendre i utilitzar el català en el context escolar, i si no els oferim l’oportunitat de parlar en català, els estem negant una part fonamental del seu procés d’integració i d’aprenentatge. Si la llengua no es practica, no es pot aprendre.

A més, l’ús del català a l’escola és una qüestió de cohesió social i inclusió. No mantenir el català en les converses informals amb les famílies és un acte segregador i excloent. Per moltes d’aquestes famílies, l’escola és l’únic espai on poden mantenir el contacte amb la llengua i, sense aquest contacte, el català corre el perill d’anar desapareixent. Això és especialment important per als infants, que veuen els adults com a models a seguir. Si els mestres, que som referents en el seu procés educatiu, mostrem que davant d’un adult que parla castellà renunciem al català, estem enviant un missatge erroni.

Aquesta actitud pot portar els nens i nenes a imitar-la, i això té una incidència directa en la seva percepció del català com a llengua d’ús i de rellevància. Quan comencin a créixer, especialment en l’adolescència, és més probable que abandonin el català si veuen que els adults, els seus referents, no el consideren prou valuós. Això és un cicle que es perpetua i que, si no es trenca a temps, pot provocar una pèrdua important per a la llengua i la seva presència a la nostra societat.

Com a mestres, tenim una influència directa sobre les actituds lingüístiques dels infants. Per això, la nostra tasca no es limita a ensenyar a llegir, escriure i parlar, sinó a ser models d’assertivitat lingüística i inclusió social. Fer servir el català a l’escola, també en els moments informals, és un gest d’integració, d’educació i de respecte per la llengua i per la comunitat que formem. Ens hi juguem molt més que la nostra feina: ens juguem el futur de la nostra llengua, la nostra cultura i la cohesió social.

Aquesta tasca és compartida i imprescindible, i el seu èxit depèn de tots nosaltres.