Lectures recomanades sobre els usos lingüístics a Catalunya.
“...des de l’escola, cal preveure i generar situacions que afavoreixin l’ús del català i que contribueixin a desenvolupar motivacions positives per aprendre’l.”
A partir dels resultats de diversos estudis i informes recents, Mireia Galindo palesa la importància de garantir la presència i l’ús del català a l’escola, una llengua l’ús de la qual ha experimentat una davallada considerable, principalment a secundària, durant els darrers anys. Vídeo.
Tot partint de l’anàlisi de diversos estudis, Vanessa Bretxa analitza en aquest vídeo i en aquest article quins són els canvis que es produeixen, pel que fa als usos lingüístics, quan l’alumnat de primària comença la secundària.
Atesa la llengua en què s’imparteixen les matèries, la llengua d’interacció alumnat-professorat i la llengua d’interacció entre iguals dins de l’aula, l’autora de la càpsula presenta les dades que mostren l’augment significatiu de la presència del castellà a les escoles i instituts de Catalunya.
"La immersió lingüística és un tema recurrent en l’actualitat del país: als mitjans de comunicació, a les converses amb familiars i amics, a les sentències judicials... però què és, realment, la immersió? La immersió és una tècnica pedagògica d’ensenyament-aprenentatge de llengües que té en compte que la llengua amb la qual s’està ensenyant no és la primera llengua dels alumnes i que, per tant, cal utilitzar un seguit d’estratègies per facilitar-ne l’aprenentatge..."
La Montserrat Sendra amplia la informació en aquest vídeo.
Aquest llibre de l'Elvira Riera i la Montserrat Sendra tracta, de manera divulgativa i entenedora, el concepte d'immersió lingüística i les característiques concretes d'aquesta tècnica pedagògica. A través d'una retrospectiva sobre la creació del model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya i les raons que el van justificar als anys vuitanta del segle passat, s'explica com ha evolucionat i com és el model actualment, quins resultats aconsegueix i quins són els reptes que ha d'afrontar de cara al futur.
La gran majoria de les més de cinc mil llengües que es parlen al món no tenen el futur garantit. El patrimoni lingüístic de la humanitat està greument amenaçat. Aquest crit d’alerta és un dels principals punts de partida del pensament i de la feina de la lingüista M. Carme Junyent (1955-2023), convençuda que la diversitat lingüística té un valor fonamental i que el fet que minvi té conseqüències nefastes per a tothom. En primer lloc, perquè el procés de pèrdua d’una llengua és dolorós i, fins i tot, dolent per a la salut. Però, també, perquè les llengües aporten creativitat i obren camins per a solucions alternatives a tota mena de problemes. I encara, són un element essencial de la identitat grupal que alhora evita l’exclusió perquè sempre en podem adquirir una de nova sense renunciar a cap. Aquesta recopilació de textos vol recollir les principals idees de M. Carme Junyent sobre les llengües i els seus parlants —perquè una llengua no és res sense les persones, i la lingüística no és res sense les llengües—, sobre el futur del català o sobre la polèmica de la llengua no sexista, articulades sempre per una de les seves principals consignes: conviure sense renunciar a la diversitat.
Aquest article, la Núria Alba tracta el tema de la llengua en els àmbits no lingüístics, fent incís en què totes les àrees i matèries són contextos d’ús de la llengua. No és que tots siguem professors de llengua, sinó que som responsables d’ensenyar la llengua específica del nostre àmbit. Cada disciplina té el seu propi llenguatge. Per això, cal treballar la llengua en totes les àrees i matèries.
Sense llenguatge no hi ha aprenentatge. És l’eina imprescindible per a l’aprenentatge, ja que aprenem en interacció. Sense diàleg no hi ha aprenentatge de qualitat.
En aquest vídeo podreu ampliar la informació.
"En aquest article reflexionarem sobre quin ús fan els nostres alumnes de la llengua en contextos de treball entre iguals i com podem ajudar-los a integrar el registre acadèmic en llengua catalana. Una qüestió que preocupa a molts docents és l’ús de la llengua catalana que fan els i les nostres alumnes quan treballen en equip. El protagonisme que ha anat prenent a les nostres aules el treball col·laboratiu, ha fet que s’hagin generat més espais de conversa i interacció entre iguals, sense mediació del docent. Sorgeix, per tant, un espai de comunicació interpersonal en el qual s’observa un ús predominant del llenguatge col·loquial. Si considerem que la salut d’una llengua implica, entre altres usos, el del registre acadèmic, molt formal i especialitzat en les disciplines, se’ns presenten diversos reptes." Vídeo