Dol
COM PODEM ACOMPANYAR EL DOL ALS INFANTS?
Expliqueu-los de manera clara la causa de la mort.
No feu servir metàfores com "se n'ha anat de viatge" o "està dormint"...
Feu-los partícips de les accions que s'organitzaran al respecte.
Doneu-los la informació que cregueu necessària per evitar rumors que puguin potenciar la seva ansietat.
Responeu a les seves preguntes amb sinceritat.
Ajudeu-los i acompanyeu-los perquè expressin les seves emocions, ja sigui amb paraules, dibuixos...
Malgrat el moment, cal recordar-los que poden riure, jugar i ser feliços. No s'han de sentir malament per a fer-ho. A ells els és més fàcil passar d'un estat emocional a un altre.
Mostreu les vostres emocions, la vostra tristesa i dolor.
AMB NENS I NENES D'INFANTIL...
L'infant és el centre de tot el que té lloc al seu món i és freqüent que tinguin un pensament màgic ja que els esdeveniments exteriors poden ser resultat directe dels seus desitjos. Degut a aquesta imaginació poden personalitzar l'experiència i creure haver-ho causat.
Per a ells, la mort i la vida és immobilitat i mobilitat. El que es mou és viu, el que no, és mort.
Cal:
Evitar confusions que puguin augmentar la seva confusió i ansietat.
Corregir les seves possibles fantasies.
Explicar la mort com l'aturada del cos: mai més podrà caminar, ni respirar...
Cal compartir les nostres emocions amb ells perquè ells puguin també expressar-nos el que senten.
AMB NENS I NENES DE PRIMÀRIA...
L'infant ja distingeix realitat de fantasia i poden expressar les sentiments de culpabilitat. Poden haver-hi algunes regressions (fer-se més petits per cridar l'atenció dels adults). Son conscients que la mort és per sempre i que pot passar a tothom.
Comencen a ser conscients del significat dels rituals i de l'impacte dels canvis que suposarà la mort succeïda. Poden fer negació o patir canvis emocionals intensos.
Cal:
Donar-los la informació clara i sincera.
Acompanyar-los en els seus sentiments.
Contestar tot el que ens puguin demanar.
Preparar-los pels canvis que s'esdevindran i acompanyar-los.
Animar-los a que tornin a les seves rutines tan aviat com sigui possible .
Parlar-los de què, a qui i com explicar-ho als altres (amics, companys...).
L'ILLA DE L'AVI. Benji Davies.
CAFÈ DOLÇ, CAFÈ AMARG. Anna Obiols i Subi.
PER QUÈ PLOREM? Fran Pintadera i Ana Sender.
NO ÉS FÀCIL PETIT ESQUIROL! Elisa Ramón, Olga Osuna.
EL FIL INVISIBLE. Miriam Tirado.
L'ILLA DE LES CARTES PERDUDES. Oriol Canosa.
UNA MARE PER A L'OWEN. Marion Dane Bauer i Ana Duesa Esmandia.