Embedded Files
ELS INSTRUMENTS MUSICALS
Els instruments musicals són importants a la música per fer sonar cançons i transmetre sentiments que, potser, amb les paraules no podem.
Hi ha instruments que són més coneguts i els toca molta gent; també n'hi ha que són més minoritaris. Tots formen part d'una de les quatre famílies d'instruments que treballarem a classe.
SO ACÚSTIC
Els instruments acústics son uns objectes dissenyats perquè sonin quan se'ls aplica una acció com bufar, fregar, picar o pinçar.
Per això, aquests intruments es distribueixen en diferents famílies per distingir-los fàcilment: de corda, de vent, i de percussió.
Cadascun dels instruments té el seu timbre i la seva sonoritat particular. D'instruments hi ha formes variades i tots tenen una part que produeix el so quan s'hi aplica una acció. Alguns tenen una altra part que l'amplifica, com els de corda o els de percussió de membrana.
Instruments de corda (cordòfons)
És la secció més nombrosa de l’orquestra. El so s’obté mitjançant la vibració de la corda en fregar-la, pinçar-la o rasgar-la. Tenen una caixa de ressonància visible. Els més aguts tenen una caixa més petita que els greus.
Les cordes es freguen amb un arquet que té una vara de fusta de crins de cavall. Les crins es freguen amb resina.
En altres instruments de corda com l’arpa o la guitarra es pincen les cordes amb els dits. La guitarra o l’ukelele son instruments que es rasguen amb tots els dits de la mà cap a baix o el dit polze cap amunt.
El piano també és un instrument de corda però, en aquest cas, és corda percudida perquè uns petits martells donen copets a les cordes.
Observa el següent vídeo: https://youtu.be/0WJLuCN753o
Instruments de vent (aeròfons)
Els instruments aeròfons sonen per la vibració d'una columna d'aire. El cos de l'instrument actua com a caixa de ressonància. L'aire s'introdueix bufant a través de l'embocadura o de manera mecànica.
En la majoria d'instruments de vent, l'embocadura se situa a l'extrem superior. Tipus d'embocadura:
Embocadura de bisell: És una aresta o forat per la qual l'instrumentista bufa. Alguns exemples són: flauta travessera, flauta de pan i flauta dolça.
Embocadura de canya doble o simple: La canya o llengüeta és una petita làmina feta de canya de bambú que els instruments d'aquest grup i afegeixen a l'embocadura.
En els instruments de canya doble, la pressió de l'aire passa entre dues canyes leugerament separades i les fa vibrar. Alguns exemples són: oboè, fagot, corn anglès i contrafagot.
En els instruments de canya simple, el so s'obté per la vibració que produeix la pressió de l'aire en passar entre la canya i l'embocadura. Alguns exemples són: clarinet i saxo (aques últim, normalment, no forma part de l'orquestra).
Embocadura metàl·lica: És una embocadura en forma d'embut. L'instrumentista insufla l'aire, pressiona i fa vibrar els llavis semitancats dins de l'embocadura. Aquests instruments no ténen tecles o forats per anar tapant sinó que utilitzen vàlvules o pistons que habiliten o deshabiliten part del tub de l'instrument per fer-lo més llarg o més curt. Alguns exemples són: trompeta, trompa, trombó i tuba.
Sense embocadura: Tot i que no tenen embocadura, aquests instruments també pertanyen al grup dels aeròfons. L'aire s'introdueix de manera mecànica amb una manxa o amb un sistema de ventiladors. Alguns exemples són: acordió, orgue i bandoneó.
Instruments de percussió (membranòfons i idiòfons)
Aquest tipus d'instruments sonen en ser colpejats amb les mans o amb unes vares de fusta anomenades baquetes o maces.
D'instruments de percussió n'hi ha molts i els podriem classificar en els que tenen un so determinat i el que tenen un so indeterminat.
Els instruments de so determinat son aquells que estan afinats i són capaços de fer notes de l'escala musical, per tant, es poden fer melodies amb aquests instruments. Alguns exemples són: xilòfon, glockenspiel, campanes tubulars, timbales, congues, bongos, boomwhackers...
A diferència dels anteriors, els instruments de so indeterminat no son capaços de fer cap nota musical i, per tant, no es poden afinar ni fer cap melodia. Aquests s'utilitzen principalment per portar el ritme o pulsació d'una cançó i donar "color" a les melodies. Alguns exemples són: triangle, guiro, castanyoles, claves, gong, plats, maraques...
OSTINATO: és un motiu o frase que es repeteix continuament en la mateixa veu musical. Es pot utilitzar un patró rítmic per fer una tornada o acompanyar a una melodia sencera.
L'oquestra simfònica
L'orquestra simfònica és una agrupació de molts músics que té uns resultats espectaculars, ja que té molts colors sonos diferents.
Els instruments s'organitzen en famílies, per seccions i segons la seva forma i l'acció que s'aplica per tal que sonin.
Secció de corda: violí, viola, violoncel i contrabaix.
Secció de vent-fusta: flauta travessera, oboè, clarinet, fagot i, de vegades, corn anglès.
Secció de vent-metall: trompeta, trompa, trombó i tuba.
Secció de percussió: xilòfon, timbales, bombo, caixa, triangle, gong...
Les seccions de l'orquestra se situen en un lloc determinat depenent de la seva potència sonora. Si sonen més fluix se situen davant i si sonen més fort, a darrere.
És important destacar que el saxòfon no hi forma part oficialment perquè és un instrument que es va inventar anys més tard de consolidar els instruments de l'orquestra simfònica. Tot i això, pot aparèixer com a instrument solista o fent la veu d'algun trombó o tuba.
El director
El director de l'orquestra és la persona encarregada d'estudiar la partitura, assajar-la amb els músics i dirigir-la en el concert. Amb la batuta marca el compàs i amb l'altra mà i amb tot el cos, el caràcter que vol donar a la peça musical.
La partitura d'orquestra (score) és la composició amb totes les notes que toquen tots els instruments. La fa sevir el director d'orquestra i cada músic té una individual amb el que ha de fer el seu instrument.
ACTIVITAT 3: instruments acústics
Dirigeix-te al Classroom de la teva classe i clica a l'apartat de tasques per fer l'Activitat 3.
So digital
El so digital és el produït electrònicament, no mecànicament. Ningú no toca cap instrument per fer el so.
Els sons digitals s'han de tenir a l'ordinador o en aparells connectats que ja tenen sons, com els teclats. Hi ha grans bancs de sons que el compositor té al seu abast. N'hi ha de lliures i n'hi ha que es compren.
El so digital és important perquè amplia molt les possibilitats sonores que pot escollir el compositor. Actualment el compositor disposa de dos tipus de timbres per compondre música: els sons acústics i els sons digitals. També els pot combinar en una composició o en un arranjament.
L'electrònica pot modificar els sons acústics una vegada enregistrats. Per això, és important tenir en compte els instruments electòfons, que son aquells que per si sols no poden sonar i necessiten ampliar el seu so amb un amplificador i hi poden afegir efectes sonors en una actuació en directe.
VÍDEO. A continuació trobareu alguns exemples de com sonen els instruments electròfons: efecte Wah-Wah de guitarra elèctrica, so de bateria electrònica, so d'efectes de guitarra elèctrica i el so d'un baix elèctric. Penseu que sonen igual que els acústics?
Sons acústics tractats electrònicament
Si el so és enregistrat hi ha una manipulació sonora. El que sentim és una sonoritat que decideix el tècnic de so quan fa les mescles de la gravació o sonoritza una actuació en directe. Tant en les pel·lícules com en la música gravada, el so es reparteix perquè entri diferenciat per les dues orelles i faci sensació de realitat. La música que escoltem està manipulada per sentir-ne una part per una orella i l'altra per l'altra. És la música estèreo.
Si escoltem només un auricular dels cascs ens perdem informació, us ha passat?
Sons acústics tractats electrònicament
Si el so és enregistrat hi ha una manipulació sonora. El que sentim és una sonoritat que decideix el tècnic de so quan fa les mescles de la gravació o sonoritza una actuació en directe. Tant en les pel·lícules com en la música gravada, el so es reparteix perquè entri diferenciat per les dues orelles i faci sensació de realitat. La música que escoltem està manipulada per sentir-ne una part per una orella i l'altra per l'altra. És la música estèreo.
Si escoltem només un auricular dels cascs ens perdem informació, us ha passat?
ACTIVITAT 4: composició digital
Dirigeix-te al Classroom de la teva classe i clica a l'apartat de tasques per fer l'Activitat 4.
Page updated
Report abuse