Embedded Files
EL CINEMA
Per entendre una mica més sobre el cinema, hauriem de saber el què és una pel·lícula o film. Segons la Wikipèdia, una pel·lícula és una successió d'imatges que es projecten en una pantalla de forma consecutiva i ràpida en successió, creen una il·lusió òptica d'imatges en moviment.
Cinema documental
Els germans Lumière van ser els pioners en el món del cinema ja que van inventar el cinematògraf: una màquina que filmava i projectava imatges en moviment. Va ser la primera màquina capaç de gravar i projectar pel·lícules de cinema.
Gràcies a aquest invent, es va poder avançar molt en el cinema i les imatges. També van incloure el fotograma i l'autocrom com a element innovador dins el camp de la fotografia.
Aquí teniu un dels primers exemples que van gravar els germans Lumière i que es considera cinema documental. Es tracta de la gravació de l'arribada d'un tren a una ciutat.
Els germans Lumière sempre graven imatges de la vida quotidiana, podreu trobar altres exemples a Youtube.
Cinema fantàstic
Georges Méliès va ser un ilusionista i cineasta francès famós per les seves innovacions en el cinema. Va ser dels pioners en utilitzar els efectes especials a les seves pel·lícules. Gràcies a les seves habilitats per manipular i transformar la realitat a través de la cinematografia, Méliès és recordat com el "mag del cine".
Aquí teniu una de les pel·lícules més famoses de Meliés: "Viatge a la lluna" de l'any 1902. Potser un sembla molt senzill però penseu que, abans d'aquest film, no s'havia fet cap pel·lícula amb "efectes especials".
Però... com va començar exactament el cinema?
Al final del segle XIX es van succeir una sèrie d'invents que van facilitar la possibilitat de captar el so i la imatge i deixar-los enregistrats per sempre. Alguns invents van ser: la fotografia, l'enregistrament de la imatge en moviment i l'enregistrament del so. Un dels inventors més famosos i que més va influenciar en la història va ser Thomas Alva Edison (1847-1931); va inventar la bombeta, el sistema telefònic, el fonògraf, els rotllos de pel·lícula perforada, entre d'altres.
Molts tecnòlegs van buscar la manera de plasmar la imatge en moviment i enregistrar el so. Les primeres gravacions van ser imatges projectades una darrera de l'altra de forma ràpida la impressió de moviment. Així doncs, al 1872 sorgeix la fotografia en moviment.
El cavall en moviment (Race Horse) va ser un experiment visual realitzat als EEUU per fotògraf i investigador britànic Eadweard Muybridge (1830-1904). En aquest experiment podem veure diferents imatges que passen de forma seqüencial amb l'objectiu de veure el galop d'un cavall.
Aparició del flipbook
L'any 1897 va aparèixer el que avui dia coneixem com a flipbook de la mà del cineasta anglès Herny William Short. Era un llibre plegable col·locat en un suport metàl·lic per facilitar-ne el pas de les imatges i així crear una petita pel·lícula en moviment.
Un flipbook és un llibret que conté una sèrie d'imatges que presenten petites modificacions, de tal manera que, si es passen les pàgines ràpidament, les imatges es van animant simulant un moviment-acció. Després, s'hi pot afegir una música sense veu per donar més èmfasi a les imatges.
ACTIVITAT 1: Flipbook
Dirigeix-te al Classroom per veure les instruccions de l'Activitat 1.
La imatge i el so en el cinema mut (1910-1930)
El cinema va arribar aquests anys a la massa de la població. Tots els pobles i ciutats tenien la seva sala de cinema, que acostumava a ser el teatre.
Imatge
L'art de filmar i les càmeres es van anar perfeccionant. Cada país rodava el seu propi cinema. A Nord-Amèrica triomfava el cinema còmic, que va donar grans artistes.
Els actors tenien una gran capacitat d'expressió amb la cara i amb el cos. Eren més mims que no pas actors, ja que, com que faltaven les paraules, havien de sobreactuar perquè el missatge arribés a l'espectador.
També hi havia rètols intercalats amb explicacions escrites per entendre millor l'argument. De vegades, una persona llegia els títols en veu alta, ja que una bona part del públic no sabia llegir.
So
Als inicis del cinema, la música acompanyava, en directe, totes les projeccions. Als cines hi havia un pianista o una orquestra, segons la importància de la sala. La música no era pròpia per a la pel·lícula, l'escollien o improvisaven els mateixos músics. El piano acostumava a tocar Ragtimes i les orquestres feien una gran feina amb les dinàmiques per donar "dramatisme" a les escenes, gairebé sempre tocaven música de Jazz.
LA MÚSICA EN EL CINEMA MUT
Tapava el soroll dels projectors.
Omplia l'absència de paraules.
Donava ritme i continuïtat a les escenes.
Creava tensió en moments culminants.
Tapava el soroll del públic que reia o comentava les escenes.
Aquí podem veure Charles Chaplin, un dels actors de cinema mut més famosos que ha existit.
El Laurel and Hardy (coneguts a espanya com El Gordo y el Flaco) van ser un dúo còmic molt important en el món del cinema.
Tampoc podem oblidar Mr Bean interpretat per Rowan Atkinson.
Coneixeu El Tricicle d'aquí Catalunya? Son un trio d'humor format per Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir que no acostuma a parlar a les seves actuacions però si posen alguna veu o so per que les escenes s'entenguin.
ACTIVITAT 2: Cinema mut
Dirigeix-te al Classroom per veure les instruccions de l'Activitat 2.
Evolució de la imatge i del so en el cinema sonor
El pas decisiu per al cinema és l'enregistrament de la imatge sincronitzada amb el so, ja sigui música, diàleg o sorolls.
Els avenços tecnològics han permès que el cinema s'acosti més a la realitat, tant en l'àmbit visual con en l'auditiu.
Tant a l'època del cinema mut com en el cinema sonor, molts compositors van compondre bandes sonores per a pel·lícules. Els músics no van para de treballar.
Amb el cinema sonor, els directors es van adonar que la música continuava potenciant les emocions de les paraules o el ritme de l'acció i que era necessària per enllaçar escenes i per omplir els buits que la imatge deixava.
The Jazz Singer. L SILVERS.
En aquest vídeo veiem una de les primeres escenes del cine parlat. La pel·lícula és mig parlada i mig muda amb la música composada expressament per al film.
La banda sonora
Des del inicis del cinema sonor fins l'actualitat, el so s'ha enregistrat en diferents suports.
Cel·luloide
El cinema sonor va començar realment quan es va poder enregistrar el so en un dels extrems de la cinta de cel·luloide de la imatge, de manera que imatge i so quedaven totalment sincronitzats. La banda sonora és la línia allargada que hi ha a l'extrem de la cinta.
ACTIVITAT 3: Música per a escena
Dirigeix-te al Classroom per veure les instruccions de l'Activitat 3.
Soroll ambiental
Els sons d'ambient són un veritable decorat sonor que acompanya tota l'acció dels personatges, fins al més mínim detall: la textura del terra per on caminen, la textura de la roba que porten, el material del qual estan fets els objectes que toquen o mouen i, fins i tot, l'aire que respiren els actors.
Jack Foley va ser l'inventor dels sons d'ambient. Al principi del cinema sonor tot s'enregistrava en un estudi, tant els diàlegs com els sorolls d'ambient, que al principi eren pocs però cada vegada s'han fet més imprescindibles.
El doblatge
El doblatge és un procés de postproducció audiovisual que consisteix a substituir el diàleg original d'una pel·lícula, reportatge, documental, programa, etc., per una nova gravació de la banda d'àudio (veus). Això es fa amb diverses finalitats, com millorar la locució d'un o diversos actors, corregir problemes en la gravació original del so o oferir els diàlegs en un altre idioma.
El doblatge en un altre idioma consisteix en dos processos complementaris: la traducció adaptada dels guions originals i el doblatge en si, és a dir, la gravació d'actors de doblatge (o locutors) del nou text en l'idioma al qual s'ha traduït la versió original. També s'utilitza per a donar veu a actors inexistents, com els personatges dels dibuixos animats o per a afegir un narrador en off (una veu d'algú que no apareix filmat).
ACTIVITAT 4: Doblatge
Dirigeix-te al Classroom per veure les instruccions de l'Activitat 4.
Page updated
Report abuse