Inicis

Cinema Mut

​La música al cinema mut intentava representar els fets que es produïen en pantalla. Aquesta música es tocava en directa amb piano, orquestrina, etc.

S'improvisava, es solien utilitzar ritmes ràpids per a persecucions, sons greus en moments misteriosos i melodies romàntiques per a les escenes d'amor. També s'interpretaven peces clàssiques i melodies populars. A partir de la pel·lícula de David W. Griffith El naixement d'una nació van sorgir composicions originals i era normal que la música s'interpretès amb partitures creades especialment per a cada pel·lícula.

Cinema Sonor

El cinema sonor és aquell en el qual la pel·líula incorpora so sincronitzat amb la imatge. La primera exhibició pública coneguda de cine sonor projectat es va produir a París el 1900, dècades abans de que la sincronització confiable entre so i imatge es fes comercialment pràctica. La primera projecció comercial de pel·lícules amb sons completament sincronitzats es va produir a la ciutat de Nova York, l'abril de 1927, amb l'estrena de la pel·lícula El Cantor de Jazz, dirigida per Alan Croslan. En els primers anys després de la introducció del so, les pel·líules que incorporaven diàgles sincronitzats van ser conegudes com a "pel·lícules sonores".