ANYS 70
És aquesta una època de crisis que solament es resoldrà amb l'arribada de John Williams i les seves revolucionàries orquestracions. El grans (Newman, Tiomkin, Steiner, Rozsa, etc.) estaven desapareixent de l'escena musical i la nova generació necessitaria un període de maduresa artística. A aquesta època destaca també Jerry Goldsmith.
Durant aquesta dècada s'obvia bastant el que és una banda sonora instrumental, i això a fovor de múltiples cançons que col·lapsen una música que molts no creuen necessària, ja que venen més els intèrprets populars amb cançons que res tenen a veure amb la pel·lícula.
Encara que les bandes sonores seguien tenint el seu protagonisme en el món del cinema, es fa evident que s'haurà d'esperar fins a finals d'aquesta etapa per a tornar a sortir del seu món elitista i popularitzar-se entre el més profans.
Amb les grans produccions es fa un cinema d'acció i aventures on la gent més jove se sent atreta per nous estils, com Conan, Predator, Acorralado, etc. Apareix una nova generació de compositors i neixen gran bandes sonores. La música de cinema es popularitza i comença a vendre's. Es prodiguen col·leccionistes de bandes sonores. Els 80 van ser un període d'inspiració per a molts compositors. L'originalitat de moltes pel·lícules permetia desenvolupar la imaginació com mai fins llavors.
Arriba la revolució del sintetitzador que, si bé ja havia començat a utilitzar-se anys enrere, en aquesta dècada té els seus millors exemples en autors com Vangelis, Maurice Jarre i Ryuchi Sakamoto. Malgrat això, la música d'orquestra va continuar a l'alça, amb John Williams (Òscar per la BSO d'ET l'estraterrestre), Jerry Goldsmith i John Barry encapçalant la llista, però amb l'aparició de noves figures com James Horner, Hans Zimmer i James Newton Howard.
Més informació sobre aquestes dècades al Web "Música y Cine"
Música de cine. Historia de las bandas sonoras. La década de los años 70
Música de cine. Historia de las bandas sonoras. La década de los años 80