Acompanyament centres

5.2.  Sistema d'avaluació.

El Decret-Llei núm. 7/2003, de 15 de gener, modificat per la Llei núm. 41/2003, de 22 d'agost, regula les competències, la composició i el funcionament dels Consells Municipals d'Educació, així com es regula el procés d'elaboració i aprovació del Consell Educatiu. Carta Educativa.

El Consell Municipal d'Educació és un òrgan de coordinació i consulta, que té com a objectiu promoure, en l'àmbit municipal, la coordinació de la política educativa, coordinant la intervenció dels agents educatius i els agents socials interessats, analitzant i supervisant el funcionament del sistema educatiu i proposant les actuacions plantejades. adequat per promoure uns estàndards més elevats d'eficiència i eficàcia (Decret Llei núm. 7/2003, de 15 de gener, art. 3).

La Carta de l'Educació és, a nivell municipal, l'instrument de planificació i ordenació prospectiva dels edificis i equipaments educatius que s'han d'ubicar al municipi, d'acord amb les ofertes educatives i formatives que s'han de satisfer, amb l'objectiu d'aprofitar millor els recursos educatius, recursos, en el marc del desenvolupament demogràfic i socioeconòmic de cada municipi.

En aquest sentit, la Carta Educativa pretén vetllar per l'adequació de la xarxa d'establiments d'Educació Infantil i d'Educació Bàsica i Secundària, de manera que, en tot moment, les ofertes educatives disponibles a nivell municipal responguin a la demanda efectiva que es manifesta en del mateix nivell. (Decret-llei núm. 7/2003, de 15 de gener).

El Decret-llei núm. 75/2008, de 22 d'abril, pel qual s'aprova el règim d'autonomia, administració i gestió dels establiments públics d'educació infantil i d'educació bàsica i secundària, definint els òrgans de direcció i administració escolar següents:

Consell General: òrgan de direcció estratègica encarregat de definir les directrius de l'activitat del centre, vetllar per la participació i representació de la comunitat educativa;

Director: òrgan d'administració i direcció del grup de centres o centre no agrupat en l'àmbit pedagògic, cultural, administratiu, financer i patrimonial;

Consell pedagògic: òrgan de coordinació i supervisió pedagògica i d'orientació educativa del grup de centres o centre no agrupat, especialment en els àmbits pedagògic-didàctics, d'orientació i seguiment de l'alumnat i de formació inicial i permanent del personal docent i no docent;

Consell d'administració: és l'òrgan deliberant en matèria administrativa-financera del grup de centres o del centre no agrupat.

En l'àmbit d'Educació, les competències transferides abasten tots els municipis des de l'1 d'abril de 2022.

El Programa del XXIII Govern Constitucional va assumir com a prioritat la implementació d'una política educativa centrada en les persones que garanteixi la igualtat d'accés a l'escola pública, fomentant l'èxit educatiu i, d'aquesta manera, la igualtat d'oportunitats i la lluita contra les desigualtats territorials. Aquestes finalitats s'han garantit mitjançant l'adopció de diverses mesures de política educativa, concretament mitjançant la dotació de les comunitats d'equipament escolar, recursos humans i dotació educativa necessària per oferir una educació i una formació de qualitat que respongui a les expectatives i desitjos dels alumnes. No obstant això, encara hi ha 33 municipis de l'interior que, per l'escàs nombre d'alumnes, no tenen cap oferta d'educació secundària, la qual cosa obliga a desplaçar-se a altres municipis que tenen aquesta oferta, per poder cursar aquest nivell d'ensenyament. En aquest context, tenint en compte els principis d'equitat, universalitat de l'ensenyament obligatori, igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació i èxit acadèmic previstos a la Llei bàsica del sistema educatiu, es consagra la competència dels municipis per donar suport al transport. i allotjament destinat a estudiants les llars dels quals resideixen en municipis sense educació secundària. Això permet a aquests alumnes completar l'educació secundària i entrar a la vida activa com a professionals qualificats o cursar estudis superiors, combatre l'abandonament escolar prematur, corregir les desigualtats per territori, així com afavorir la cohesió territorial i el desenvolupament territorial i la millora de l'interior. Així, el Decret-Llei 125/2023, de 26 de desembre, fa la cinquena modificació del Decret-Llei 21/2019, de 30 de gener, modificat pel Decret-Llei núm. 84/2019, de 28 de juny, per la Llei 2/2020, de 31 de març, i pel Decret-llei 56/2020, de 12 d'agost i 16/2023, de 27 de febrer, pel qual es desenvolupa la transferència de competències als òrgans municipals i entitats intermunicipals en matèria d'educació.

Font: Eurydice. https://eurydice.eacea.ec.europa.eu/pt-pt/national-education-systems/portugal/administracao-e-governanca-nivel-local-eou-institucional

Formació de zona . Amadeu Farín Director de formació 

La Formació a Portugal està lligada a la promoció interna del professorat. 

El "Centro de Formación" està format pel director i l'auxiliar. Dos persones més per a la rcuperació d'aprenenetatges a partir del COVID, també hi ha "embaixadora digital", està a temps sencer. El director està triat per les direcions dels 3 centres. Ell tria el seu equip, dos docents que són assessors puntuals, un està 3 hores i un altre 6 hores. Cadascú s'especialitza en un àrea. . El centre de formació  no té autonomia pedagògica ni econòmica, depèn directament de l'agrupació. Per tant, o hi ha un esperit de col·laboració o seria inviable 

Un requisit per poder fer carrera professional és  tenir un mínim de 50 hores cada quatre anys,  excepte a l'últim. De les 50 hores, mínim han de ser 25h de l'àmbit científico-pedagògic de l'especialitat. La resta és de la tria del docent. La mitjana età en unes 150hores per docent cada escala de progrés. Es fa fora de l'horari lectiu, en horari de tarda habitualment. Els "funcionarios" només poden fer formació en horari de feina. Així s'opta per fer la formació en horaris de poca assistència o en "pausas lectivas". El funcionari també ha de fer formació, si no la fa i no està avaluada per l'administració general de la formació escolar no poden progressar.  Els docents ho han de fer fora del seu horari.

Fins al  2018 la formació es feia a demanda del   centre. Així que es demana què necessita cadascuna de les escoles. A partir de les demandes s'evaluaven les necessitats i els recursos. La formació era pro bono. A partir del COVID, el Ministerio presenta un menú de formacions que són pagades.

El centre té un director pedagògic, és com el director del CRP. Se li exigeix que en dos anys  el 50% ha de ser formació del catàleg establert a la DGC i la resta de formació pot ser a la carta de les necessitats dels centres. 

Un altre problema és qui pot ser formador,  només poden ser els que tenen certificació de formació contínua, que s'obté a Braga. Hi ha una falta important de formadors. Hi ha molts formadors d'infantil i educació primària, però no hi ha per espanyol, biologia i geologia, matemàtiques o economia. 

De les formacions del DGC només poden ser formadors aquells que hagin fet formació i siguin del consell superior científic. Això és un problema per poder buscar algú que pugui fer formació i que aquesta estigui adequada al perfil del centre.

Un altre problema és que el finançament arriba amb retard i s'han d'avançar els diners des del centre, el calendari és molt exigent i provoca que s'hagin d'accelerar les formacions. 

Des del gabinet es dissenyen Plans de Formació de l'Agrupació. Cal ofertar formació a tothom:

• Cursos de formació teòrics: temes específics expositius. Temes transversals com, per exemple, 50 anys de la Revolució de Portugal, 

• Cursos pràctics. Sis hores amb el formador, 6 hores que ha de desenvolupar a casa , aplicació amb l'alumnat. Nova sessió teòrica per fer comprovació del que ha fet. 

• Formació pràctica en petit grup. Estudis de casos.

• Projectes: Temes específics que participen 5 professors d'una escola per treballar un aspecte concret.

• Formació de 3 a 6 hores. Assessorament de curta durada. Els professors van a congressos, seminaris,... El Ministerio reconeix l'assistència i s'acredita com a formació.  Una cinquena part de les 50 hores pot ser de l'ACD. 

• Exemple: 50=25 + 15 + 10 

• Avaluació dels docents: Es qualifiquen del 0 al 10. El formador també és avaluat i es lliura al Ministerio. 

•  Aquest és el 4t centre més gran de Portugal. 

Formació inicial 

• No existeix.

• Els graduats poden accedir sense màster. 

Mitjana d'edat està entre el 50 o 60 anys en els docents, això passa perquè és una professió mal pagada i la jubilació és amb 68 anys i 40 anys de docència.

Les proves  Pisa van ser bones perquè l'escola es va fer per impartir coneixement. El respecte a la figura social del docent  era més respectada. Va desaparèixer el coneixement per passar a les competències que no han donat resultat. L'èxit, però, de l'educació ha estat l'educació inclusiva. 

La professió des del govern no està valorada ni professional ni econòmicament. 

Accés al cos docent: Universidad + concurso oposición : acreditación de formació, un certificat . Candidatura i passa al concurs, no hi ha oposicions. 

A la Universitat hi havia pràctiques pedagògiques durant l'últim any, actualment hi ha pràctiques pedagògiques com les nostres del màster, però és una nota curricular. 

La manca de professors fa que s'acceptin docents sense formació curricular de didàctica. 

El professor del primer any de pràctiques no és avaluat. 

La inspecció està començant a canviar. Té una única funció, que és punitiva, no formativa, ni orientadora. L'avaluació docent per passar del 5è al 6è estadi de la carrera docent, ha de fer una avaluació docent que és que una persona enviada pel director de formació faci l'observació docent i acrediti si la supera. 

Eusebio Machado - coordinador nacional de competències i avaluació interna de centre és el referent del país. 

Para ser director ha de tenir una formació específica, és un mèrit, però no un requisit.

Formació d'innovació. Com a Catalunya.