Com faig les mesures experimentals?

Solubilitat en aigua: amb l’espàtula agafa una mica del sòlid, posa’l en un vas de precipitats petit, afegeix aigua destil·lada, remena amb la vareta i observa si es dissol.

Conductivitat elèctrica en dissolució aquosa: (Aquesta prova només cal fer-la si has comprovat que el sòlid és soluble en aigua). En el mateix vas de precipitats on has fet l’assaig anterior, submergeix les puntes de prova del polímetre, en l’escala de  2 kΩ, separant-les aproximadament 1 cm. Observa si l’aparell indica un valor de resistència petit (vol dir que la dissolució és conductora) o marca fora d’escala (no és conductora).

Conductivitat elèctrica en estat sòlid: has de fer servir has un tros de sòlid prou gran perquè puguis tocar-lo amb els connectors del polímetre.  L’escala de l’aparell ha d’estar en  2 kΩ. Pren  nota de la resistència que indica l’aparell: valors molt alts (o fora d’escala) significa poc conductor, valors baixos de resistència indiquen que és un  bon conductor.

Temperatura de fusió: agafa una càpsula de porcellana, posa-hi una mica del sòlid polvoritzat o en trossos petits. Escalfa la càpsula amb la flama d’un bec o amb un escalfador elèctric. Escalfa només el temps suficient per veure si fon fàcilment o no. Pels plàstics aquesta prova ens permetrà saber si es tracta d’un termoplàstics o un plàstic de termoestable.

Solubilitat en un dissolvent apolar: amb l’espàtula agafa una mica del sòlid polvoritzat, posa’l en un vas de precipitats petit, afegeix-hi una mica de dissolvent  i remena bé amb la vareta de vidre. Observa si es dissol. 

Densitat: si el cos és prou gran, com una pedra, la pots pesar i mesurar-ne el volum (D = M/V). Si el cos és molt petit, com un trosset de plàstic, potser ens podem conformar en saber si la densitat és major o menor d’1g/cm3, veient si flota o s’enfonsa en aigua.

Duresa: pots agafar els diferents materials i ratllar uns amb altres de manera que et permeti ordenar-los de més tou a més dur.

Maleabilitat/Ductilitat/fragilitat. Si se t’ha presentat algun material en forma de fil o de làmina, és possible que mitjançant procediments mecànics i calor s'aconsegueixi fàcilment. Per contra si sota estrés o cops el material es trenca, direm que és fràgil.