Eix 5. Ensenyament i aprenentatge

Els centres excel·lents proporcionen resposta a tot el que han definit i planificat, d’acord amb la missió, visió i valors i amb els requeriments normatius establerts, especialment els curriculars, en el marc del projecte educatiu, per a una escola inclusiva i equitativa per a tothom.

Això es concreta en l’organització i el desenvolupament de la programació general anual de centre, les concrecions curriculars, les activitats didàctiques de les diferents programacions d’aula i l’acció tutorial, i en el desenvolupament dels processos clau: acollida, activitats d’aula, gestió de formació en centres de treball o FP dual, orientació, avaluació i qualificació, etc., així com en tota la resta de processos de serveis extraescolars i complementaris.

Pel que fa a l’oferta formativa, els centres excel·lents apliquen models innovadors que s’adapten a les necessitats canviants dels grups d’interès i donen resposta a les expectatives explícites i implícites de les diferents parts interessades en l’ensenyament. En relació amb les programacions didàctiques i la gestió d’aula, els centres utilitzen metodologies didàctiques, pedagògiques i tecnològiques innovadores, amb l’objectiu d’aconseguir incrementar la motivació dels alumnes, el ple desenvolupament del seu potencial i la implicació en el seu propi aprenentatge.

Els centres excel·lents estan orientats a donar una resposta de qualitat al procés d’ensenyament i aprenentatge. Per això, cal controlar aquest procés i gestionar-lo adequadament, mitjançant la utilització d’indicadors que permetin als professors en primer lloc, i desprès al centre, prendre decisions a partir de dades i fets. Els centres que avancen cap a l’excel·lència organitzen models de treball cooperatiu i harmonitzen col·lectivament els criteris i actuacions per garantir l’èxit educatiu dels alumnes en cadascun dels nivells i matèries. Els centres excel·lents adeqüen els processos educatius i formatius a les singularitats de cada etapa i a la diversitat de necessitats i expectatives que tenen els grups d’interès interns i externs.

En els centres excel·lents l’èxit educatiu, —entès com a conseqüència de la qualitat dels aprenentatges i la millora dels resultats educatius obtinguts per tots els alumnes, en un entorn d’equitat i de cohesió social, que culminen amb l’adquisició de les competències previstes— és l’objectiu més important i la seva raó de ser, la qual cosa es recull de manera clara i explícita en el projecte educatiu i en el pla estratègic o de direcció. Els centres excel·lents són innovadors en la prestació del servei educatiu i sorprenen positivament i contínuament amb les seves propostes educatives, pedagògiques i didàctiques.

El centre educatiu informa els alumnes (i les famílies, en les etapes obligatòries o quan els alumnes són menors d’edat) sobre què estableix el projecte de centre i com i quan està previst que ho assoleixin, així com els objectius d’aprenentatge de les concrecions curriculars de cada curs i etapa educativa, abans de formalitzar la inscripció.

El centre s’assegura que, abans de matricular-s’hi, els futurs alumnes i famílies coneixen l’oferta educativa del centre i els compromisos que totes les parts han de complir per desenvolupar el servei educatiu amb garanties d’èxit. Per això, el centre excel·lent proposa una carta de compromís o de serveis, indicant els compromisos d’alumnes i famílies per una banda i del centre educatiu per una altra.

Els centres d’excel·lència s’ocupen que els alumnes no abandonin els estudis. Els objectius socials identifiquen aquest fet com un símptoma de fracàs, amb una incidència molt negativa en el futur dels ciutadans i del país. Per això, es persegueix com a objectiu prioritari que almenys el 90% de la població, assoleixi titulacions d’estudis postobligatoris.

Els centres treballen per al desenvolupament integral dels alumnes i, per tant, aborden les dimensions individual, social i professional. S’asseguren que els alumnes tinguin accés a la cultura i l’art en totes les manifestacions. Fan esforços per afavorir la creativitat, la innovació i la intel·lectualitat, i aquestes expressions són valors positius que es tenen en compte, es valoren i es potencien.

Els centres excel·lents estableixen sistemes d’avaluació interna i externa que verifiquen que el procés d’ensenyament i aprenentatge es fa d’acord amb el planificat, i s’hi incorporen permanentment millores i innovacions que l’enriqueixen, per augmentar el valor per als alumnes en particular i la societat en general.

5.1 Identificació de necessitats educatives i d’aprenentatge

Els centres excel·lents, mitjançant els equips docents i els responsables pedagògics, identifiquen les expectatives, les necessitats i les capacitats dels alumnes i treballen per donar-los una resposta educativa de qualitat. Per això, d’acord amb els factors legals, de context, socials, antropològics, ideològics, del present i del futur, analitzen quins són els aprenentatges que els alumnes esperen haver assolit en acabar la formació, per construir un perfil de sortida que concreti els diferents coneixements: saber ser, saber estar i saber fer, per a un aprenentatge competencial que estigui d’acord amb les propostes i requisits legals i reglamentaris corresponents i degudament personalitzat per a cada alumne.

Determinen, doncs, quan i com correspongui:

• El nivell acadèmic inicial i les motivacions de cada alumne, analitzant, en funció del seu perfil, les competències assolides i les que encara ha de desenvolupar.
• Els diferents perfils possibles en cadascuna de les etapes educatives, així com els mecanismes d’aprenentatge més eficaços individualment per als alumnes del centre.
• Com s’estableixen les aliances amb altres centres i entitats, i d’on provenen els alumnes, per analitzar-ne les motivacions, necessitats i capacitats i actuar de la forma més eficaç.
• Els coneixements i competències que han de desenvolupar els alumnes.
• Com cal actuar sobre l’entorn socioeconòmic d’influència.
• Com actuar a través de la contextualització temporal i significativa dels ensenyaments, per augmentar, o despertar, la motivació de les persones.
• El disseny dels instruments idonis per vehicular els aprenentatges, com per exemple, el projecte lingüístic, el projecte TAC, l’impuls de la lectura, la digitalització de les aules, l’aprenentatge servei, el currículum obert, els dispositius mòbils a l’aula, la cooperació, el treball per reptes i projectes, la ludificació, etc.
• El desenvolupament i actualització del projecte educatiu i el pla estratègic o de direcció.
• L’establiment de les fórmules d’avaluació i qualificació equitativa.

Amb aquesta informació el centre revisa la concreció del disseny curricular i estableix els objectius i plantejaments pedagògics que cal treballar, tant de manera individual com en grup i al centre.

Aspectes per tenir en compte i desenvolupar

1. El punt de partida dels ensenyaments que cal desplegar són els objectius definits a les lleis educatives i les concrecions dels currículums establerts i reglamentaris. En la identificació de les necessitats educatives dels alumnes també és important la informació provinent de cicles educatius anteriors, així com el que s’espera als estudis posteriors, i la seva revisió, millora i actualització. Per tant, cal assegurar la possibilitat que els alumnes encetin l’etapa d’acord amb les seves necessitats i que l’acabin amb plenes garanties d’èxit a les etapes educatives o professionals posteriors.
2. El centre ha de mantenir un sistema avançat de gestió del coneixement per aprofitar totes les oportunitats que ofereix l’entorn a l’hora de dissenyar i actualitzar un projecte educatiu excel·lent, de qualitat i inclusiu.
3. El procés d’acollida, l’avaluació inicial i les entrevistes amb els alumnes, i si escau, les famílies, serveixen per identificar-ne els coneixements previs, les motivacions, els talents i la situació personal, per adaptar els serveis educatius de forma individualitzada.
4. En el cas dels alumnes de formació professional, l’actualització curricular pot no ser suficientment àgil per interpretar les necessitats de l’entorn socioeconòmic present i de futur, la qual cosa s’ha de tenir en compte per incorporar-los en les revisions periòdiques dels dissenys curriculars. Els centres excel·lents han d’oferir l’actualització professional als usuaris potencials i especialment als exalumnes.
5. La retroalimentació de l’avaluació inicial i contínua, a través dels plans personalitzats d’aprenentatge i millora, pot ser un element determinant en la millora de resultats posteriors. És important la col·laboració amb la família, quan els alumnes són menors d’edat.

5.2 Disseny, innovació i planificació educativa

Per proporcionar una resposta adequada a les necessitats detectades i als objectius educatius previstos, els centres excel·lents elaboren la programació i la concreció pedagògica per a cadascun dels ensenyaments que imparteixen. Aprofiten el coneixement propi o aliè, les innovacions i propostes educatives d’èxit i vetllen perquè els dissenys curriculars siguin sempre els millors possibles per a cada alumne.

Les programacions de les àrees, matèries, mòduls i unitats formatives dels diferents cicles i etapes educatives del centre són coherents amb el perfil de sortida i amb els valors, projecte educatiu i estratègia del centre, i preveuen els elements necessaris per desplegar un procés educatiu centrat en un aprenentatge personalitzat, que generi un alt valor afegit per als alumnes i l’organització.

Els centres excel·lents dissenyen, planifiquen, gestionen i comuniquen les programacions didàctiques i els resultats educatius que han d’assolir els alumnes, perquè coneguin com es desenvoluparà el procés formatiu i el que se n’espera. A més, garanteixen la transmissió d’aquestes programacions didàctiques a les famílies, les empreses o entitats (en els casos en què sigui necessari, legal o reglamentari).

Els centres d’excel·lència proposen metodologies didàctiques que garanteixin, de la millor manera possible, el compliment fixat en el perfil de sortida de cada estudiant. Les estratègies educatives s’adeqüen, a cada moment, a les necessitats d’aprenentatge dels alumnes, a les motivacions (diverses i canviants), als continguts i als objectius establerts. Aquestes metodologies són impartides de manera col·legiada per tot l’equip docent. Tot i això, l’equip de professors gaudeix d’autonomia i, per tant, de flexibilitat didàctica i metodològica per aconseguir els objectius educatius previstos, especialment en entorns educatius molt heterogenis o que tenen dinàmiques especials.

Els centres d’excel·lència que ofereixen ensenyaments professionals treballen per ajustar l’oferta de formació pràctica en els centres de treball als objectius i interessos dels alumnes, també a mitjà i llarg termini, per la qual cosa es desenvolupen mòduls, unitats formatives, tallers, pràctiques o altres activitats adreçades a complementar el currículum i dotar-lo de més flexibilitat i possibilitats d’actualització, per donar resposta a les necessitats identificades.

El centre excel·lent assegura l’aportació de recursos necessària per desplegar l’ensenyament i aprenentatge d’acord amb el planificat i, d’aquesta manera, impartir les metodologies dissenyades per a cada activat didàctica prevista.

Aspectes per tenir en compte i desenvolupar

1. Els centres excel·lents identifiquen i generen coneixement, metodologia i instruments d’ensenyament i aprenentatge adequats a les finalitats formatives, als canvis en el perfil dels alumnes i a l’aparició de noves tecnologies. A més, amb aquest coneixement, el centre excel·lent crea protocols d’actuació a les aules que permetin garantir unes pràctiques formatives adequades i els diferents equips docents elaboren els materials didàctics corresponents per donar-hi resposta, internament o en aliança amb entitats externes, per a un aprenentatge significatiu de tots els alumnes.
2. El centre posa aquests materials a disposició de tota la comunitat educativa, proporciona formació interna i externa al centre i recull aquestes eines en el sistema de qualitat per garantir-ne la implantació sistemàtica. El disseny de les diferents activitats formatives, convenientment contextualitzades, és una oportunitat perquè els professors disposin d’eines pedagògiques suficients per adaptar l’ensenyament a les circumstàncies canviants de l’aula.
3. Les programacions didàctiques compleixen amb els criteris generals organitzatius, estratègies metodològiques, concrecions curriculars, criteris generals d’avaluació, qualificació i recuperació, etc., previstos en el projecte educatiu. El pla general anual de centre concreta els punts de control del procés d’ensenyament i aprenentatge a través de les diferents reunions d’avaluació i d’equips docents. Es determina la informació que ha de retornar als alumnes i a la família i s’acorden conjuntament les accions a seguir.
4. L’equip de professors d’un mateix grup d’alumnes treballen per processos i no de manera aïllada (per assignatures o matèries). L’objectiu final és l’aprenentatge i l’adquisició dels objectius i competències definides per a cada curs, cicle o etapa i per a cada alumne. Per tant, és plausible que, en algun cas, s’assoleixin de forma suficient els objectius del curs o etapa sense que els alumnes hagin après tot el previst en els criteris d’avaluació d’alguna assignatura. El disseny del curs —la planificació, el desplegament i la qualificació final— té com a objectiu l’aprenentatge dels alumnes i la superació del curs. Les estratègies didàctiques, les diferents metodologies, els aspectes motivacionals, les avaluacions i els canvis de millora tenen com a objectiu corregir les desviacions del procés d’ensenyament i aprenentatge, per enfocar-lo cap a l’èxit educatiu final de cada alumne.
5. El centre ha d’aprofitar les oportunitats que li ofereix l’entorn. Per això, cal disposar d’un radar metodològic, així com incentivar la participació en grups de treball d’experimentació educativa que siguin capaços de traslladar a l’escola les innovacions metodològiques d’aprenentatge: aprenentatge cooperatiu, foment de la lectura, plurilingüisme, treball per projectes, llibres digitals, mòbils i tauletes, mètodes de treball de classe inversa, entorns personalitzats d’aprenentatge, autoaprenentatge, aprenentatge ubic, simulacions, realitat augmentada, grups de treball interaules i intercentres, joc a l’aula, avaluació i autoavaluació com a instrument d’aprenentatge, etc.

5.3 Ensenyament, aprenentatge i avaluació

El centre proporciona professors competents i els recursos adequats i necessaris (instal·lacions, inventari i pressupost) previstos a les diferents programacions didàctiques, per donar un servei educatiu d’acord amb el planificat i amb la qualitat especificada.

Els centres excel·lents controlen el servei educatiu; per exemple, utilitzant eines com la gestió per processos o el sistema REDAR. Ho fan de manera efectiva, per dedicar el temps a l’aprenentatge dels alumnes. Els centres defineixen a priori els objectius a assolir, els revisen i en defineixen els enfocaments, desplegant-los completament en totes les activitats, integrant-los en la dinàmica del centre i complint-los de forma sistemàtica: avaluant, aprenent, millorant i innovant contínuament. L’objectiu és personalitzar el procés d’educació i aprenentatge, de manera que sigui la palanca de l’èxit educatiu (personal, social i professional) de cada alumne.

El centre dona un servei educatiu d’acord amb el projecte pedagògic, temporitzat a la planificació anual i concretat en els manuals de serveis; l’organitza i ajusta de manera flexible, per adaptar-lo a les situacions canviants, sense perdre de vista l’objectiu final: l’aprenentatge dels alumnes.

El servei educatiu eficaç es du a terme en entorns que afavoreixen l’estudi i la concentració, organització, ordre i neteja; en definitiva, l’ambient escolar (context) ha d’ajudar a complir les finalitats educatives.

A cada moment d’estudi li corresponen altres moments d’esbarjo, així com una pluralitat d’activitats complementàries destinades a optimitzar el temps d’estudi i la formació integral dels alumnes. El centre excel·lent té en compte que el temps de classe és una font primordial de l’aprenentatge dels alumnes, però no l’única.

El centre diferencia correctament el procés de qualificació del procés d’avaluació. Del procés d’avaluació, normalment se’n deriven accions de millora. Els processos d’avaluació han de servir per verificar contínuament que el procés d’ensenyament i aprenentatge es desenvolupa d’acord amb el planificat i per corregir, si escau, les formes i mètodes d’ensenyament, i la manera com els alumnes assoleixen la responsabilitat en l’aprenentatge. Per això, cal que els alumnes, i quan correspongui la família, coneguin què ha de canviar de la seva actuació i com. Com més aviat i seguit es donin aquests processos de seguiment, control i retroalimentació del procés, com a conseqüència de l’avaluació, més garanties hi ha d’assolir l’èxit final.

Aspectes per tenir en compte i desenvolupar

1. Aquests centres compten amb un pla d’acollida dels alumnes adreçat a informar-los i orientar-los sobre el projecte educatiu, els objectius a assolir, el funcionament del centre, els recursos que es posen al seu abast, etc. En definitiva, es tracta de facilitar i accelerar el coneixement del centre als alumnes: les persones i recursos de què disposaran, què hauran de fer i què se n’espera. Aquest procés d’acollida pot ser més o menys llarg en funció de l’edat i situació, i pot ser convenient la participació d’alumnes de més edat, i també de les famílies, en el procés d’acompanyament.
2. Els centres excel·lents despleguen les activitats formatives en coherència amb les programacions didàctiques, la planificació de l’acció tutorial i l’orientació establertes. Els centres excel·lents adeqüen permanentment, si escau, elements de les programacions didàctiques a les necessitats i capacitats dels alumnes. No hi ha una única forma per aconseguir l’èxit educatiu dels alumnes. Per això, el centre fa ús de les fórmules pedagògiques idònies per a cada etapa, cicle, curs, grup i alumne, les canvia quan convé i assegura que hi hagi radars i temps de reflexió, experimentació i transferència de coneixement per oferir les millors solucions pedagògiques possibles. Els centres d’excel·lència, doncs, innoven els mètodes d’ensenyament, aprenentatge, i avaluació, així com els formats d’organització de l’aula i de relació professor/alumnes, en funció dels aprenentatges esperats, el tractament individualitzat i el coneixement científic emergent sobre l’aprenentatge.
3. Els centres excel·lents que ofereixen ensenyaments professionals segueixen i avaluen la formació pràctica que fan els alumnes en els centres de treball, per garantir el compliment del pla d’activitats establert i identificar possibles millores que augmentin el valor formatiu de les pràctiques per als alumnes i les entitats. D’igual manera, altres etapes educatives organitzen accions educatives planificades, que tenen en compte l’entorn, per produir aprenentatges significatius en els alumnes, en les dimensions personal, social i professional. Es tenen en compte metodologies d’ensenyament i aprenentatge d’èxit, inductives, deductives, multimèdia, d’experimentació real, de simulació, d’investigació, de treball individual, en grup, cooperatiu o de col·laboració, per projectes, exposicions orals, exposicions públiques, creació i construcció de mecanismes, aprenentatge entre iguals, sorpresa pedagògica, utilització de recursos externs, visites, conferències, i altres metodologies innovadores, com l’aula capgirada, la realitat augmentada, aplicacions digitals ad hoc, etc.
4. Per assegurar l’assoliment dels objectius didàctics, els centres excel·lents implanten un sistema d’avaluació continuada per a cada una de les matèries, àrees i mòduls dels diversos cicles o etapes formatives, d’acord amb els criteris establerts en el projecte educatiu. Aquesta avaluació recull tant l’aprenentatge de continguts com el desenvolupament de les competències dels alumnes. Els centres excel·lents defineixen criteris per avaluar el procés educatiu que responguin a necessitats significatives per als alumnes i que són coherents amb els objectius de l’aprenentatge esperat i amb el projecte educatiu establert pel centre. L’abast i la gradació dels criteris d’avaluació s’han de corregir, quan es demostra que és necessari, per adaptar-los als alumnes (capacitats, coneixements previs, motivacions, maduresa...). Aquesta modificació pot ser tant per reduir-los com per augmentar-los.
5. Els centres excel·lents tenen en compte que els alumnes, per corregir la seva actuació, necessiten la retroalimentació de l’avaluació contínua per part dels professors. Per això, com més sovint i adequada sigui l’avaluació, i més ràpida la retroalimentació dels professors, més s’assegura que els alumnes coneguin la seva realitat i què han de fer per modificar-la. Les plataformes virtuals d’aprenentatge poden ajudar a fer aquest procés de manera més eficient, reduint la càrrega de treball dels professors. La incorporació de rúbriques que facin objectivables els criteris, l’autoavaluació i la coavaluació, entre altres possibilitats, millora l’avaluació dels professors. Els criteris d’avaluació procuren seguir, doncs, uns esquemes lògics que garanteixin criteris equitatius d’avaluació dels alumnes. Amb aquests criteris, el centre dissenya instruments d’avaluació continuada que faciliten la mesura del progrés de l’alumne en l’assoliment dels coneixements necessaris i en el desenvolupament de competències. Així mateix, el centre dissenya els informes per donar a conèixer el desenvolupament dels aprenentatges de cada alumne als diferents grups d’interès.

5.4 Orientació educativa i acció tutorial

Els centres excel·lents entenen l’acció tutorial d’una manera àmplia i integrada dins l’orientació educativa.

Promouen l’acompanyament personalitzat de l’alumne i incorporen als equips del centre estratègies didàctiques i pedagògiques afavoridores de l’aprenentatge i l’autonomia personal.

Posen les màximes expectatives en els alumnes i els proporcionen l’oportunitat d’obtenir el màxim i el millor d’ells mateixos, fomentant-ne les potencialitats des de l’autoconeixement, l’autoestima i el compromís amb la tasca d’aprendre.

Entenen l’acció tutorial com el conjunt de les funcions tutorials del docent, dels equips educatius i de tots els professionals de la comunitat educativa, que tenen la finalitat de contribuir, en col·laboració amb les famílies, a fer que cada alumne s’impliqui en el seu procés educatiu. També tenen l’objectiu de desenvolupar una dinàmica social positiva en la comunitat educativa, desplegant-la d’una manera planificada, fent el seguiment i l’avaluació de les competències bàsiques i transversals o les capacitats clau inserides en cadascuna de les activitats del centre, l’aula i l’entorn. (Departament d’Ensenyament, 2018)

La direcció del centre lidera el treball conjunt entre els diferents equips i vetlla perquè les funcions d’orientació i d’acció tutorial es portin a terme de forma distribuïda i coordinada entre tots els professionals del centre i la comunitat educativa.

El pla d’acció tutorial i d’orientació respon al projecte educatiu i és un instrument clau per assegurar que s’assoleix la missió, els valors i els objectius estratègics determinats pel centre. Els centres concreten aquest pla per a cadascun dels ensenyaments que imparteixen, mitjançant un conjunt d’activitats eficaces i diverses.

Aquestes actuacions concreten, especialment:

• Els processos d’acollida dels alumnes i de transició entre els diferents ensenyaments, com a base de l’orientació.
• L’orientació acadèmica i professional, que inclou les actuacions per afavorir que l’alumne adquireixi autoconeixement i aprengui a prendre decisions en el procés de construcció del seu itinerari formatiu i projecte de vida.

L’acció tutorial disposa d’eines de gestió eficients per conservar la informació més rellevant dels alumnes del centre (full de seguiment intern): el nivell d’assoliment dels aprenentatges, el resultat de les reunions amb els alumnes i les famílies, les mesures de suport a l’aprenentatge rebudes, els interessos i expectatives, així com les habilitats de relació i les activitats no lectives. S’elaboren i lliuren informes sobre l’orientació individual, acadèmica o professional a les parts implicades.

El tutor o tutora coordina l’acció tutorial de grup i, amb l’equip docent, vetlla perquè s’assoleixin els objectius previstos per a cada alumne i per al grup, així com les competències bàsiques associades als àmbits transversals, necessàries perquè els alumnes puguin desenvolupar el projecte personal, social, acadèmic i professional. El tutor o tutora és el professional que acompanya l’evolució correcta dels alumnes en el centre i, per tant, és responsable últim del seu èxit educatiu.

Els centres excel·lents despleguen accions d’informació i orientació d’acord amb els criteris i objectius establerts, que abasten aspectes personals, culturals i socioeconòmics. Utilitzen recursos propis i aliens i, quan no són suficients, cerquen o contracten externament proveïdors o col·laboradors, per assegurar l’orientació suficient dels alumnes, que és un element clau del seu èxit posterior.

Els centres d’excel·lència dissenyen plans d’acció tutorial que van més enllà dels currículums establerts; desenvolupen aspectes que ajuden a millorar i optimitzar el temps d’estudi i el temps de lleure.

Els centres excel·lents desenvolupen mecanismes eficaços per conèixer i millorar la inserció laboral dels alumnes, i estableixen aliances per garantir que s’aconsegueixi el màxim aprenentatge, valor social i laboral.

Aspectes per tenir en compte i desenvolupar

1. Els centres excel·lents dissenyen plans d’acció tutorial per a cadascun dels cursos i etapes, per donar resposta al projecte educatiu. Aquests plans es despleguen, es controlen, s’avaluen i es milloren contínuament. Posen una cura especial en l’acollida i els processos de transició entre els diferents ensenyaments, com un element clau de l’acció tutorial.
2. Plantegen l’acció tutorial com una acció compartida que implica tots els professionals i espais del centre, i coordinen el treball de les competències transversals en els diferents mòduls, matèries o àmbits. Estableixen tutories grupals en tots els nivells i ensenyaments, en les quals introdueixen activitats per desenvolupar aspectes d’aprenentatge i desenvolupament individuals i grupal.
3. L’orientació acadèmica i professional dels alumnes és una altra qüestió central de l’acció tutorial. Abasta l’orientació acadèmica, personal, professional i laboral. El centre pot recórrer a especialistes externs per acomplir el que proposa el pla d’acció tutorial; per exemple, tècnics i professionals en actiu, tècnics en orientació acadèmica, psicòlegs, etc. Les visites a empreses i organitzacions, convenientment preparades, poden ser d’utilitat a l’hora de fer l’orientació.
4. El centre introdueix a la tutoria el desenvolupament de la intel·ligència emocional, l’autoconeixement, l’autoconfiança, la gestió de la individualitat i les relacions amb els diferents entorns en què els alumnes interactuen.
5. L’acció tutorial ajuda que els alumnes autoavaluïn la seva actuació al centre, potenciant l’autoconeixement, la presa de decisions i l’èxit educatiu, personal i social. Els centres excel·lents, a través de la tutoria de grup i les accions individuals, vetllen per l’assoliment dels plans personalitzats de millora de cada alumne, la qual cosa requereix el disseny, planificació, acceptació, seguiment, avaluació, autoavaluació i retroalimentació dels avenços i posteriors renovacions d’aquests cicles de millora contínua.

Avaluem l'Eix

5.1 Identificació de necessitats educatives i d’aprenentatge

5.2 Disseny, innovació i planificació educativa

5.3 Ensenyament, aprenentatge i avaluació

5.4 Orientació educativa i acció tutorial