3. Recursos

Eix 3: Recursos

Tot i la importància dels recursos tangibles, l’actiu fonamental dels centres són les persones que hi treballen, perquè són les que generen el coneixement i els valors que l’acompanyen i en són dipositàries; tot i això, també és cert que la seva tasca es desenvolupa en un context físic que la condiciona en gran mesura i per això s’ha de gestionar de forma efectiva.

Actualment estem immersos en el que s’anomena la societat digital de la informació i el coneixement. Els centres educatius sempre han estat un exemple paradigmàtic d’acumulació del coneixement. Avui gran part d’aquest coneixement es troba disponible, i dispers, a la xarxa d’Internet; per això, cal assegurar la disponibilitat d’aquests recursos intangibles a través de l’eficiència de la connectivitat i la usabilitat dels equips, de manera que puguin ser una eina d’ús en el procés d’ensenyament i aprenentatge i estar a disposició dels professors i dels alumnes de forma permanent, ubiqua i de qualitat.

Els centres excel·lents desenvolupen una estratègia per a la gestió i optimització dels actius (edificis, instal·lacions, infraestructures, materials, equipaments, etc.) i el seu manteniment, d’acord amb el projecte del centre. També dissenyen una estratègia de gestió de la tecnologia perquè proporcioni un suport eficaç a tots els processos de l’organització.

Els centres excel·lents han de recollir, emmagatzemar, compartir i distribuir la informació per poder generar coneixement per a totes les persones que integren el centre i maximitzar, per tant, l’aprenentatge de tota la institució, amb l’objectiu de cercar i aprofitar les oportunitats d’innovació i millora contínua que afegeixen valor. També es plantegen de manera sistemàtica com optimitzar els cicles d’adquisició, transmissió i difusió del coneixement tàcit i explícit en les diferents dimensions: organitzativa, relacional, educativa i tecnològica.

Per últim, els centres han de fer ús dels recursos, habitualment limitats, de manera intel·ligent, efectiva i sostenible en el temps, per assegurar els processos i l’estratègia.

3.1 Recursos econòmics

Les organitzacions excel·lents elaboren el pressupost i planifiquen les inversions tenint en compte les necessitats que els han de permetre desenvolupar els processos que han identificat prèviament. En tot moment, garanteixen que tant el pressupost com la política d’inversions es troben recollits al pla estratègic, o de direcció, per assolir el que preveu el projecte educatiu.

Aquests centres prioritzen les inversions seguint criteris de factibilitat, rendibilitat (tenint en compte els aspectes tangibles i intangibles), cost, ús esperat i impacte en la formació dels alumnes. A més, són capaços de generar recursos econòmics per millorar les instal·lacions o adquirir nous actius.

Tot el sistema de gestió econòmica del centre ha de proporcionar resposta al que s’ha planificat a la política pressupostària. Aquest model es basa en una gestió de recursos que, a més de desenvolupar l’estratègia, és especialment respectuosa amb el medi ambient i sensible a les opinions i iniciatives dels grups d’interès.

La gestió econòmica respon a processos estratègics, operatius i de control que garanteixen l’assoliment d’objectius, l’equitat de les assignacions, la fiabilitat de les operacions, la transparència informativa, la rendició de comptes i la sostenibilitat de les accions.

Aspectes per tenir en compte i desenvolupar

  1. Els recursos econòmics han de servir per desenvolupar els processos i proporcionar suport al projecte de direcció i per assolir la missió i visió determinades al projecte de centre. Per tant, donen resposta a la viabilitat dels plans anuals i de les estratègies a llarg termini de les operacions econòmiques, i han d’assegurar-la.
  2. El pressupost ha de combinar les partides necessàries per a les despeses corrents i les inversions. Per exemple, cal preveure, d’una banda, les despeses per als projectes, l’edifici i l’estalvi en els subministraments (energia, etc.) a mitjà i llarg termini. D’altra banda, en el capítol d’inversions, ha de tenir un pes important la partida d’innovació de processos, la gestió, la tecnologia i les noves metodologies per a l’ensenyament i aprenentatge, entre d’altres. Les inversions, doncs, han de mirar a llarg termini, ser sostenibles i tenir en compte els aspectes ambientals i de seguretat.
  3. Els centres públics han d’organitzar la gestió dels recursos assegurant l’equitat i igualtat d’oportunitats entre els alumnes en el present, sense comprometre el correcte context educatiu en el futur (principi de sostenibilitat). També cal tenir en compte que les aliances i relacions amb altres organitzacions poden incrementar els recursos disponibles.
  4. En l’ús adequat dels recursos tenen una importància especial la transparència, les bones pràctiques de gestió i la rendició de comptes. En l’anàlisi de cost-benefici, cal tenir en compte els beneficis intangibles de les inversions. El centre s’ha de plantejar calcular els costos (Cuatrecasas, 2010) de la qualitat i de la no qualitat, per trobar un punt òptim d’inversió. El centre optimitza la gestió de compres i selecciona els proveïdors seguint criteris objectius i coneguts, entre els quals destaquen la qualitat global del producte servei, la seguretat i el respecte ambiental. Quan se’n demostra la conveniència, el centre implementa polítiques de compra centralitzades.
  5. Per aconseguir un model d’escola inclusiva i proporcionar garanties d’equitat pot ser clau comptar amb informació i suport dels recursos aliens disponibles: beques, ajuts d’associacions de famílies, entitats locals i altres institucions, ús compartit de materials, reutilització de llibres de text, ús de la biblioteca, materials en obert, FP dual, plataformes educatives, donacions, aliances amb proveïdors i parts interessades, etc.

3.2 Equipaments i tecnologia

Els centres tenen definida una sistemàtica per identificar les necessitats de l’organització en matèria d’edificis, infraestructures, equips i tecnologia, i l’apliquen. Aquestes necessitats s’estableixen a partir de la informació proporcionada per una amplia diversitat de fonts: enquestes, dissenys curriculars, professors, departaments, auditories, experts, etc.

Els centres fan inventaris dels recursos materials de què disposen i apliquen plans de renovació que tenen en compte el cicle de vida i l’optimització dels actius. També disposen d’un pla de manteniment preventiu i correctiu d’equipaments i infraestructures. En aquest pla s’incorporen criteris d’eficiència i sostenibilitat. A més, disposen de mecanismes per gestionar el manteniment i avaluar-ne l’aplicació efectiva.

Els centres que s’orienten a l’excel·lència són conscients de la importància de les noves tecnologies i, consegüentment, impulsen i faciliten la incorporació de les TIC i TAC en l’activitat del centre. Per a la millora contínua d’aquest tipus de recursos, es fan prospeccions tecnològiques a través de l’assistència a fires i congressos, la participació en cursos formatius, la transferència de bones pràctiques en les xarxes del projecte de qualitat i l’aprofitament de la informació de radars tecnològics i de les entitats col·laboradores.

Les inversions que fa el centre en matèria de tecnologies de la informació, comunicació i aprenentatge cal que estiguin alineades amb el projecte educatiu i el pla estratègic o amb el projecte de direcció del centre.

Aspectes per tenir en compte i desenvolupar

  1. El centres, a partir de les avaluacions, defineixen els criteris per seleccionar productes i equipaments, tenint en compte el cicle de vida del producte, l’eficàcia, el preu, el consum energètic i la seguretat. Per això, cal planificar la compra, renovació i amortització d’equipaments i tecnologia.
  2. Els centres excel·lents disposen d’un sistema de gestió de proveïdors que permet aplicar criteris de qualitat, econòmics, de seguretat i medi ambient en la selecció d’equips, tecnologia i serveis tecnològics. Pel que fa a la tecnologia, els centres s’orienten a la millora contínua dels equips didàctics i informàtics, a través de la col·laboració amb universitats, empreses i centres de recerca i la participació en projectes d’innovació.
  3. Els centres són conscients de la necessitat d’incorporar l’ús de les TIC a les activitats d’ensenyament i aprenentatge; per això, proporcionen els equips informàtics necessaris, ja sigui directament o a través de polítiques del tipus bring your own device, garantint la inclusió de tots els alumnes. D’altra banda, disposen de les tecnologies adequades per dur a terme els processos clau (tant aquells que afecten els alumnes i els professors com els dels usuaris externs del centre). Per garantir la continuïtat d’aquests serveis, els centres compten amb mecanismes que asseguren el funcionament eficient d’equips i estructures, alhora que dissenyen noves fórmules innovadores. Per això, disposen de radars tecnològics que permetin incorporar el maquinari, el programari i les actuacions de la manera més eficient possible en l’organització, la gestió i els processos d’ensenyament i aprenentatge.
  4. L’equipament i la tecnologia s’incorporen per millorar l’eficàcia i eficiència de tots els processos, des de l’ensenyament i aprenentatge (metodologies i activitats didàctiques, coneixement, avaluació, simulació, semipresencialitat...) fins a la gestió del centre (econòmica, administrativa, acadèmica, de l’inventari, del personal, del coneixement, de la qualitat, de la seguretat i la salut, etc.) i la comunicació interna i externa amb tots els grups d’interès. Tot plegat requereix sovint la formació i actualització de les competències del personal.
  5. Els centres excel·lents tenen en compte l’impacte dels seus actius en el personal, la comunitat i el medi ambient. Per tant, redueixen o eliminen els aspectes negatius, com ara sorolls, consums, residus, transports, etc. Quan és possible, utilitzen tecnologies alternatives respectuoses amb el medi ambient, rendibles socialment i econòmicament.

3.3 Edifici, infraestructura i seguretat

Els centres excel·lents dissenyen i despleguen plans de manteniment preventiu i correctiu de l’edifici, les infraestructures i els elements de seguretat. Asseguren el manteniment i adequació de sistemes específics, com ara seguretat, emergència, prevenció d’incendis, neteja, elevadors, calderes, dipòsits de combustible, instal·lacions d’aigua, electricitat i xarxes, alarmes, climatització, teulades, tancaments, clavegueram, il·luminació, etc. També mantenen registres de les operacions, que revisen i controlen per millorar-ne l’efectivitat.

Els centres excel·lents disposen d’un sistema de gestió de proveïdors i manteniment de l‘edifici, les infraestructures i la seguretat que permet aplicar els criteris econòmics, ambientals, de qualitat i de seguretat.

Els centres excel·lents fan una aposta decidida per sensibilitzar tots els grups que integren la comunitat educativa envers la seguretat, el medi ambient i la sostenibilitat, amb l’ús adequat dels recursos. Amb aquest objectiu, els centres desenvolupen iniciatives per conèixer, entre altres qüestions, l’impacte ambiental que deriva de la seva activitat; els riscos laborals i professionals; els riscos per als alumnes dins i fora del centre; la seguretat de les instal·lacions i equipaments pel que fa a robatoris, incendis o altres emergències; la seguretat alimentària del servei de cafeteria i menjador; la seguretat dels sistemes d’informació i les dades de caràcter personal; la formació necessària per a un ús correcte d’equips i instal·lacions; l’equilibri entre els aspectes ambientals, econòmics i socials; la salut, les addiccions i la seguretat vial; l’ambient de treball, etc.

En el procés d’ensenyament i aprenentatge intervenen molts factors, entre els quals el context és un dels més rellevants; per tant, un edifici adequat, funcional, segur i sostenible és fonamental per a un centre excel·lent.

Aspectes per tenir en compte i desenvolupar

  1. Cal determinar les polítiques i implementar els processos, funcions, responsabilitats i controls associats al manteniment, neteja i millora dels espais, infraestructures i seguretat, inclosa la seguretat de les dades personals i l’actuació en cas d’emergència. Cal demanar a les persones del centre que facin propostes, convenientment justificades, sobre compres, necessitats d’obres i manteniment, adequacions de l’edifici i millores, i se n’ha de mantenir un registre.
  2. Els centres han de planificar la formació necessària per a l’ús responsable dels equipaments de seguretat individual i col·lectiva. Les operacions de manteniment i neteja s’han de dur a terme eficaçment, així com els controls dels elements de seguretat, inclosos els simulacres d’evacuació i confinament. També cal regular l’ús de farmacioles i l’actuació en cas d’accident.
  3. Els centres excel·lents han d’establir reglaments i pautes de funcionament en aules, laboratoris i tallers específics, comprovar-ne sistemàticament l’acompliment i actuar en conseqüència. Cal treballar per la corresponsabilitat dels diferents grups d’interès en la millora d’equips, edificis, ordre i neteja.
  4. Els centres excel·lents avaluen els riscos laborals, els aspectes ambientals i de seguretat. També auditen els processos i els plans de manteniment i seguretat, elaboren informes i estableixen els plans de millora corresponents. A més, passen enquestes als grups d’interès per conèixer l’adequació i la funcionalitat de l’edifici, els espais i les infraestructures. D’altra banda, eliminen o redueixen els perills, els riscos i l’impacte ambiental de l’edifici, l’estructura, la infraestructura i el funcionament.
  5. Els centres excel·lents asseguren la funcionalitat de l’edifici, les infraestructures i els equipaments, posant el focus especialment en els aspectes que afecten directament el procés d’ensenyament i aprenentatge, la seguretat i la salut de les persones.


3.4 Informació i coneixement

Els centres d’excel·lència disposen d’una estratègia per dur a terme la gestió de la informació i el coneixement que és coherent amb el projecte educatiu i l’estratègia del centre. El centre defineix quina informació i coneixement són rellevants per a l’organització i els diferents grups d’interès i els proporciona un tractament específic.

Una de les principals fonts per establir l’estratègia d’informació i coneixement és l’anàlisi de les necessitats d’informació dels diferents grups d’interès. També s’utilitza per definir perfils d’usuaris interns i externs i per establir mecanismes específics que els garanteixin l’accés a la informació i el coneixement.

Aquests centres planifiquen accions per detectar i mantenir el talent i el coneixement explícit i tàcit que hi ha al centre, el que s’incorpora i el que es genera de nou. Planifiquen accions de detecció, emmagatzematge, accés, distribució i millora del coneixement per a l’òptim desenvolupament dels processos i per a tots els membres de la comunitat educativa.

Els centres educatius estan sensibilitzats en la difusió lliure del coneixement, però mantenen el respecte i reconeixement pels drets d’autor i la propietat intel·lectual. Per això, publiquen materials sota llicències de creative commons by-nc-nd (Creative Commons, 2017) (reconeixement d’autoria no comercial i sense obra derivada), entre d’altres d’aquesta mateixa línia.

La informació i el coneixement són clau per prendre decisions. Així doncs, es tenen en compte processos d’observació sistemàtica, recollida i tractament de la informació, per disposar d’evidències quan s’hagin de prendre decisions estratègiques.

Aspectes per tenir en compte i desenvolupar

  1. Es posa a disposició de les persones del centre la informació necessària per prendre decisions o fer les funcions assignades al seu lloc de treball. Quan cal, aquesta informació es converteix en coneixement tàcit, mitjançant processos de formació i acompanyament. Els centres documenten i gestionen la informació necessària perquè es puguin desplegar les funcions i responsabilitats. Els centres han de potenciar el coneixement i les competències dels grups d’interès. Per això, poden crear grups de treball, de creativitat, d’innovació i de millora, que aprofitin l’aprenentatge assolit i el repercuteixin en l’organització.
  2. La informació i el coneixement s’han de tractar adequadament perquè puguin estar disponibles, de manera eficient i instantània, en els llocs adequats. Les tecnologies de la informació i la comunicació s’han demostrat eficaces per complir aquestes funcions, amb la formació prèvia de les persones que n’han de fer ús. L’accés a la informació i el coneixement ha de garantir que respecta el que estableix l’organització i la protecció de dades personals, drets d’autor i propietat intel·lectual.
  3. Els centres que s’orienten a l’excel·lència elaboren sistemes d’indicadors i quadres de coordinació i informació, tant per al control de les accions com per garantir la informació del personal de l’organització, i la transparència i rendició de comptes a la resta de grups d’interès. Els centres d’excel·lència fan ús de totes les fonts d’informació que tenen a l’abast, ja siguin registres derivats de la seva activitat, resultats de les enquestes que responen els grups d’interès, dades de l’oferta i la demanda, evolució del mercat de treball, informes de tercers, etc.
  4. Els centres estan compromesos amb la creació i difusió de coneixement i desenvolupen iniciatives que transcendeixen les activitats vinculades al servei d’ensenyament i aprenentatge. Fomenten la participació en grups d’intercanvi i millora de processos pedagògics, estades de professors en empreses i visites de benchmarking a altres organitzacions. També animen els professors a participar en projectes d’innovació, elaborar i difondre articles, llibres i ponències vinculades al seu àmbit d’especialització, elaborar blocs i wikis professionals i dels alumnes, redactar memòries que recullin l’activitat dels departaments del centre, etc.
  5. Els centres excel·lents converteixen el coneixement en nous i millors processos, productes i serveis, que s’orienten a assolir la visió de l’organització i la satisfacció de les necessitats i expectatives d’alumnes, professors, usuaris i altres parts interessades. Els centres planifiquen periòdicament activitats en què es comparteix el coneixement col·lectiu, per reflexionar o generar noves idees i innovacions, i animen els diferents grups d’interès a participar-hi.