Tot i la importància dels recursos tangibles, l’actiu fonamental dels centres són les persones que hi treballen, perquè són les que generen el coneixement i els valors que l’acompanyen i en són dipositàries; tot i això, també és cert que la seva tasca es desenvolupa en un context físic que la condiciona en gran mesura i per això s’ha de gestionar de forma efectiva.
Actualment estem immersos en el que s’anomena la societat digital de la informació i el coneixement. Els centres educatius sempre han estat un exemple paradigmàtic d’acumulació del coneixement. Avui gran part d’aquest coneixement es troba disponible, i dispers, a la xarxa d’Internet; per això, cal assegurar la disponibilitat d’aquests recursos intangibles a través de l’eficiència de la connectivitat i la usabilitat dels equips, de manera que puguin ser una eina d’ús en el procés d’ensenyament i aprenentatge i estar a disposició dels professors i dels alumnes de forma permanent, ubiqua i de qualitat.
Els centres excel·lents desenvolupen una estratègia per a la gestió i optimització dels actius (edificis, instal·lacions, infraestructures, materials, equipaments, etc.) i el seu manteniment, d’acord amb el projecte del centre. També dissenyen una estratègia de gestió de la tecnologia perquè proporcioni un suport eficaç a tots els processos de l’organització.
Els centres excel·lents han de recollir, emmagatzemar, compartir i distribuir la informació per poder generar coneixement per a totes les persones que integren el centre i maximitzar, per tant, l’aprenentatge de tota la institució, amb l’objectiu de cercar i aprofitar les oportunitats d’innovació i millora contínua que afegeixen valor. També es plantegen de manera sistemàtica com optimitzar els cicles d’adquisició, transmissió i difusió del coneixement tàcit i explícit en les diferents dimensions: organitzativa, relacional, educativa i tecnològica.
Per últim, els centres han de fer ús dels recursos, habitualment limitats, de manera intel·ligent, efectiva i sostenible en el temps, per assegurar els processos i l’estratègia.
Les organitzacions excel·lents elaboren el pressupost i planifiquen les inversions tenint en compte les necessitats que els han de permetre desenvolupar els processos que han identificat prèviament. En tot moment, garanteixen que tant el pressupost com la política d’inversions es troben recollits al pla estratègic, o de direcció, per assolir el que preveu el projecte educatiu.
Aquests centres prioritzen les inversions seguint criteris de factibilitat, rendibilitat (tenint en compte els aspectes tangibles i intangibles), cost, ús esperat i impacte en la formació dels alumnes. A més, són capaços de generar recursos econòmics per millorar les instal·lacions o adquirir nous actius.
Tot el sistema de gestió econòmica del centre ha de proporcionar resposta al que s’ha planificat a la política pressupostària. Aquest model es basa en una gestió de recursos que, a més de desenvolupar l’estratègia, és especialment respectuosa amb el medi ambient i sensible a les opinions i iniciatives dels grups d’interès.
La gestió econòmica respon a processos estratègics, operatius i de control que garanteixen l’assoliment d’objectius, l’equitat de les assignacions, la fiabilitat de les operacions, la transparència informativa, la rendició de comptes i la sostenibilitat de les accions.
Aspectes per tenir en compte i desenvolupar
Els centres tenen definida una sistemàtica per identificar les necessitats de l’organització en matèria d’edificis, infraestructures, equips i tecnologia, i l’apliquen. Aquestes necessitats s’estableixen a partir de la informació proporcionada per una amplia diversitat de fonts: enquestes, dissenys curriculars, professors, departaments, auditories, experts, etc.
Els centres fan inventaris dels recursos materials de què disposen i apliquen plans de renovació que tenen en compte el cicle de vida i l’optimització dels actius. També disposen d’un pla de manteniment preventiu i correctiu d’equipaments i infraestructures. En aquest pla s’incorporen criteris d’eficiència i sostenibilitat. A més, disposen de mecanismes per gestionar el manteniment i avaluar-ne l’aplicació efectiva.
Els centres que s’orienten a l’excel·lència són conscients de la importància de les noves tecnologies i, consegüentment, impulsen i faciliten la incorporació de les TIC i TAC en l’activitat del centre. Per a la millora contínua d’aquest tipus de recursos, es fan prospeccions tecnològiques a través de l’assistència a fires i congressos, la participació en cursos formatius, la transferència de bones pràctiques en les xarxes del projecte de qualitat i l’aprofitament de la informació de radars tecnològics i de les entitats col·laboradores.
Les inversions que fa el centre en matèria de tecnologies de la informació, comunicació i aprenentatge cal que estiguin alineades amb el projecte educatiu i el pla estratègic o amb el projecte de direcció del centre.
Aspectes per tenir en compte i desenvolupar
Els centres excel·lents dissenyen i despleguen plans de manteniment preventiu i correctiu de l’edifici, les infraestructures i els elements de seguretat. Asseguren el manteniment i adequació de sistemes específics, com ara seguretat, emergència, prevenció d’incendis, neteja, elevadors, calderes, dipòsits de combustible, instal·lacions d’aigua, electricitat i xarxes, alarmes, climatització, teulades, tancaments, clavegueram, il·luminació, etc. També mantenen registres de les operacions, que revisen i controlen per millorar-ne l’efectivitat.
Els centres excel·lents disposen d’un sistema de gestió de proveïdors i manteniment de l‘edifici, les infraestructures i la seguretat que permet aplicar els criteris econòmics, ambientals, de qualitat i de seguretat.
Els centres excel·lents fan una aposta decidida per sensibilitzar tots els grups que integren la comunitat educativa envers la seguretat, el medi ambient i la sostenibilitat, amb l’ús adequat dels recursos. Amb aquest objectiu, els centres desenvolupen iniciatives per conèixer, entre altres qüestions, l’impacte ambiental que deriva de la seva activitat; els riscos laborals i professionals; els riscos per als alumnes dins i fora del centre; la seguretat de les instal·lacions i equipaments pel que fa a robatoris, incendis o altres emergències; la seguretat alimentària del servei de cafeteria i menjador; la seguretat dels sistemes d’informació i les dades de caràcter personal; la formació necessària per a un ús correcte d’equips i instal·lacions; l’equilibri entre els aspectes ambientals, econòmics i socials; la salut, les addiccions i la seguretat vial; l’ambient de treball, etc.
En el procés d’ensenyament i aprenentatge intervenen molts factors, entre els quals el context és un dels més rellevants; per tant, un edifici adequat, funcional, segur i sostenible és fonamental per a un centre excel·lent.
Aspectes per tenir en compte i desenvolupar
Els centres d’excel·lència disposen d’una estratègia per dur a terme la gestió de la informació i el coneixement que és coherent amb el projecte educatiu i l’estratègia del centre. El centre defineix quina informació i coneixement són rellevants per a l’organització i els diferents grups d’interès i els proporciona un tractament específic.
Una de les principals fonts per establir l’estratègia d’informació i coneixement és l’anàlisi de les necessitats d’informació dels diferents grups d’interès. També s’utilitza per definir perfils d’usuaris interns i externs i per establir mecanismes específics que els garanteixin l’accés a la informació i el coneixement.
Aquests centres planifiquen accions per detectar i mantenir el talent i el coneixement explícit i tàcit que hi ha al centre, el que s’incorpora i el que es genera de nou. Planifiquen accions de detecció, emmagatzematge, accés, distribució i millora del coneixement per a l’òptim desenvolupament dels processos i per a tots els membres de la comunitat educativa.
Els centres educatius estan sensibilitzats en la difusió lliure del coneixement, però mantenen el respecte i reconeixement pels drets d’autor i la propietat intel·lectual. Per això, publiquen materials sota llicències de creative commons by-nc-nd (Creative Commons, 2017) (reconeixement d’autoria no comercial i sense obra derivada), entre d’altres d’aquesta mateixa línia.
La informació i el coneixement són clau per prendre decisions. Així doncs, es tenen en compte processos d’observació sistemàtica, recollida i tractament de la informació, per disposar d’evidències quan s’hagin de prendre decisions estratègiques.
Aspectes per tenir en compte i desenvolupar