Eix 4: Grups d’interès i entorn

Els centres d’excel·lència tenen identificats els grups d’interès (alumnes, professors, famílies, empreses, institucions, entitats, etc.) als quals s’orienta directa i indirectament la seva activitat. Disposen d’un procés sistemàtic i planificat per recollir informació sobre les seves necessitats i expectatives, tant en l’àmbit educatiu com d’altres serveis. Estableixen mecanismes sòlids i sistemàtics per mantenir un diàleg permanent amb aquests grups d’interès, per identificar les necessitats de l’entorn, anticipar-s’hi i convertir-les en requisits del projecte de centre.

Amb la finalitat de mantenir unes relacions satisfactòries a llarg termini, els centres assignen responsables, equilibren les necessitats i estratègies, incrementen els nivells de satisfacció dels grups d’interès i els reten comptes de les fites assolides. També dissenyen serveis i processos que aportin valor afegit i satisfacció a les seves necessitats i expectatives.

Els centres excel·lents planifiquen i gestionen les aliances externes amb altres organitzacions, col·laboradors i proveïdors, d’acord amb la seva estratègia.

Les institucions educatives excel·lents intenten que les seves aliances siguin útils i rellevants per als alumnes i, concretament, per al desenvolupament exitós del procés d’ensenyament i aprenentatge. Mantenen un conjunt d’obligacions i compromisos ètics i legals amb els grups d’interès, en els àmbits professional, social, laboral i ambiental.

Aquestes organitzacions recullen i analitzen la informació procedent dels indicadors i d’altres recursos d’informació i coneixement, per afavorir un context innovador i establir prioritats i objectius de millora. D’acord amb els coneixements adquirits, innoven i desenvolupen noves fórmules de col·laboració, nous models organitzatius i noves metodologies didàctiques.

Els centres excel·lents busquen fórmules per enriquir els processos amb la col·laboració dels socis, i, fins i tot, per treballar conjuntament en l’establiment d’interrelacions entre els sistemes de valors de les diferents organitzacions, amb l’objectiu de crear projectes innovadors. Aquestes relacions busquen augmentar el benefici potencial de les organitzacions a llarg termini i, com a conseqüència, l’equilibri entre els beneficis socials, econòmics i ambientals. Les accions estan guiades pel projecte educatiu, que fa explícits els valors que funcionen com a nexe d’unió entre els diferents grups d’interès participants de les aliances.

Els centres han de fer esforços per conèixer l’entorn en què desenvolupen l’activitat, relacionar-s’hi i aportar-hi valor afegit. D’igual manera, han de vetllar per recollir el coneixement i els aprenentatges dels exalumnes per revertir-los en el centre, quan sigui possible. També han de crear relacions beneficioses amb totes les parts implicades en l’ensenyament, que tinguin com a objectiu l’augment i difusió de l’aprenentatge i el coneixement.

El centre ha de vetllar per formar els alumnes amb el major nombre possible de col·laboradors. Les limitacions de recursos habituals es redueixen quan el centre col·labora amb el conjunt d’agents interessats a fer que l’aprenentatge del jovent sigui una palanca del canvi social esperat.

4.1 Context i grups d’interès

Els centres d’excel·lència saben que treballen per als alumnes, però, en definitiva, la seva raó de ser és l’aportació de valor per a la millora social i per al conjunt de persones que en formem part. Per tant, identifiquen les necessitats i expectatives dels grups d’interès, amb l’objectiu de proporcionar-los respostes satisfactòries. Per determinar aquestes necessitats, la informació pot venir de diferents fonts; per exemple, de visites a empreses i entitats, enquestes, assistència a conferències, estades en empreses, grups de discussió, queixes i suggeriments, prospeccions a Internet, informes d’experts, requeriments del Departament d’Educació o aportacions del Consell Escolar, entre d’altres.

Quan el centre identifica necessitats contraposades, utilitza criteris objectius i coneguts per decidir quins àmbits d’actuació són prioritaris, tenint en compte sempre en primer lloc les necessitats educatives dels alumnes. La informació procedent de l’anàlisi de necessitats i expectatives dels grups d’interès és una de les principals fonts d’informació que s’utilitza per elaborar el projecte educatiu i el pla estratègic.

Els centres d’excel·lència formen persones de manera integral, en els diferents àmbits del coneixement, perquè es desenvolupin amb èxit en els tres vessants: personal, social i professional i perquè puguin respondre als reptes del futur i a les urgències del present, desplegant les capacitats transversals clau en el marc dels valors del centre.

En un servei educatiu cal tenir en compte que:

• Les necessitats i expectatives dels alumnes no sempre són explícites.
• Les necessitats d’avui no sempre resolen problemes de demà. Per això, cal proporcionar una formació integral de qualitat que, entre altres qüestions, ensenyi i motivi a aprendre contínuament al llarg de la vida.
• La formació de qualitat, l’esperit crític i els valors sòlids proporcionen el caràcter que permet abordar, amb garanties d’èxit, les diferents fases que els alumnes han d’emprendre al llarg de la vida.
• La importància de la família i l’entorn específic dels alumnes són aspectes determinants en l’aprenentatge. Cal afavorir, doncs, la corresponsabilitat i la participació d’aquest grup d’interès.
• La responsabilitat de l’educació és compartida. Per això, cal determinar i explicitar molt clarament els compromisos que assoleix cadascú en el procés d’ensenyament i aprenentatge, controlar-ne el desenvolupament, revisar-los, actualitzar-los i proporcionar retroalimentació a les parts implicades, tant dels resultats com dels aspectes que cal modificar per millorar el desenvolupament dels alumnes.

Aspectes per tenir en compte i desenvolupar

1. Els centres d’excel·lència determinen els seus grups d’interès, hi estableixen relacions, n’identifiquen les necessitats i expectatives en relació amb el servei que proporcionen, els alineen amb la seva política i treballen junts de forma efectiva.
2. Els centres excel·lents construeixen una relació amb els grups d’interès fonamentada en la confiança i els interessos mutus, legítims i alineats amb el projecte del centre. Les relacions del centre amb les famílies, un grup d’interès molt important, s’han d’organitzar de manera inversament proporcional a l’edat dels alumnes. Aquesta relació forma part de l’estratègia del centre.
3. Els centres d’excel·lència planifiquen serveis d’informació i orientació acadèmica i professional al llarg de la vida, tant adreçats als alumnes com a la població, empreses i entitats. S’asseguren que en el procés d’informació, preinscripció i matrícula, especialment durant les etapes postobligatòries, els alumnes realment es matriculen d’allò que volen fer i tenen un coneixement suficient del que els exigiran. Al seu entorn, el centre ha de ser una referència pel que fa a la informació i orientació acadèmica i els serveis que l’administració educativa i el centre determinin. El centre participa en la societat civil de l’entorn per conèixer i donar resposta a les necessitats de formació que es presentin, traslladant-les, si cal, a instàncies superiors, o bé orientant-les cap a les diferents alternatives possibles.
4. Específicament, en l’àmbit dels ensenyaments professionals, els centres defineixen itineraris formatius i metodologies didàctiques adequades a les necessitats dels diferents grups d’interès. Les unitats formatives, adaptades als canvis continus que proporciona la tecnologia, són una oferta que es pot convertir en font de formació contínua per als exalumnes o per a persones que hagin d’actualitzar els coneixements i les competències professionals. Els centres excel·lents coneixen la inserció laboral dels estudiants i actuen en conseqüència.
5. Els centres d’excel·lència mantenen relacions de coordinació vertical amb les escoles que proporcionen alumnes i les institucions superiors que els reben. També mantenen una coordinació horitzontal amb altres instituts i serveis educatius de la zona, fins i tot per dissenyar projectes educatius de ciutat, si escau. Els centres educatius promouen les polítiques de mobilitat de la Unió Europea per aconseguir que les persones joves puguin dur a terme activitats educatives reglades i activitats formatives laborals en altres estats membres. Els centres coneixen la trajectòria dels seus estudiants en etapes educatives superiors i actuen en conseqüència, modificant estudis, actualitzant l’oferta, proporcionant actualitzacions, etc. Els centres excel·lents fan esforços per avançar-se als canvis (tecnològics, socials, metodològics, laborals, etc.) i presenten una oferta formativa flexible, adaptada i de qualitat. Per això, mantenen radars que aporten informació contínua per a l’anàlisi, diagnòstic i planificació de l’estratègia formativa.

4.2 Aliances

Els centres d’excel·lència gestionen les relacions amb els grups d’interès configurant i consolidant aliances d’acord amb una política prèviament definida, que és coherent amb la missió, la visió, els compromisos i els valors de l’organització. Aquestes aliances s’adeqüen al projecte educatiu i a l’estratègia del centre i aporten valor als alumnes i a la resta de grups d’interès.

D’acord amb l’oferta formativa i la seva estratègia, aquests centres tenen una actitud proactiva per establir aliances amb entitats externes. Utilitzen eines d’anàlisi de l’entorn (contacte amb organitzacions representatives, institucions, empreses, anàlisi DAFO, etc.) per determinar quines aliances poden resultar més profitoses.

Per al desenvolupament de la formació dels alumnes, els centres excel·lents estableixen aliances que, d’acord amb la seva missió i projecte educatiu, siguin beneficioses per als grups d’interès i per al servei que proporciona el centre; per exemple, amb universitats, centres de primària i secundària, ajuntaments i serveis locals i supralocals (diputacions, consells comarcals, etc.), organitzacions empresarials i culturals, organitzacions d’exalumnes, centres a l’estranger, entitats esportives, etc.

Els centres educatius, pel seu potencial i neutralitat, poden catalitzar i afavorir la formació o emergència de grups amb interessos comuns (associacions, fundacions, clústers, empreses emergents, etc.).

Els centres excel·lents desenvolupen sistemes de gestió de proveïdors que tenen en compte criteris de qualitat, seguretat, sostenibilitat mediambiental i responsabilitat social, a l’hora de seleccionar productes i serveis. Els centres planifiquen i avaluen l’efectivitat dels productes i serveis adquirits abans de comprar-los, de manera que es redueixen els costos de control, retorn i temps un cop comprats.

Aspectes per tenir en compte i desenvolupar

1. Les organitzacions que aposten per models d’excel·lència disposen d’un ampli ventall de col·laboradors externs, que es revisa periòdicament, per poder renovar i actualitzar els acords que han estat profitosos, així com per incorporar noves aliances. Aquests centres diversifiquen les col·laboracions segons les necessitats i finalitats perseguides en l’estratègia d’aliances, amb l’objectiu d’aconseguir benefici mutu i d’aportar valor per als alumnes.
2. Les aliances i convenis amb empreses faciliten el desenvolupament d’activitats de pràctiques o la modalitat d’FP dual dels alumnes, l’ús o obtenció de recursos tecnològics per al centre, la formació i desenvolupament dels professors o el desenvolupament de projectes d’innovació, entre d’altres. Els centres defineixen com s’identifiquen els aliats clau de l’organització, en línia amb l’estratègia i els plans, determinen qui i com s’encetarà la col·laboració i les responsabilitats en l’èxit final del pla. Per això, les sistemàtiques de treball de les aliances cal que estiguin estructurades.
3. Els centres excel·lents són conscients de la rellevància de mantenir un contacte permanent amb els col·laboradors externs. Per això, organitzen activitats de millora contínua i d’innovació que permetin identificar canvis, i procuren estendre l’abast de col·laboració amb les empreses més enllà de la formació en centres de treball o d’FP dual, mitjançant estades que tenen com a objectius formar els professors en entorns laborals, formar el personal laboral, establir serveis d’innovació i transferència de coneixement, etc.
4. Per a cada aliança, el centre excel·lent disposa d’un pla de desenvolupament o conveni de col·laboració que té en compte els objectius, els compromisos de les parts, el pla d’activitats, la fórmula de seguiment i l’avaluació final. Per decidir la renovació de les aliances, s’utilitzen els resultats de l’avaluació i s’incorpora la visió de l’entitat col·laboradora a través de procediments establerts de seguiment, consulta, queixes i suggeriments.
5. Els centres excel·lents ofereixen una carta de serveis i compromisos atractiva per als alumnes i per a altres grups d’interès, que la coneixen, en formen part i treballen contínuament per aconseguir beneficis mutus. Aquests grups d’interès es converteixen en ambaixadors del projecte de centre davant d’altres possibles interessats.

4.3 Responsabilitat social i ambiental

Els centres excel·lents entenen que la responsabilitat social (ISO, 2010) comença pel desplegament de valors, el lideratge responsable del centre i l’acompliment de la missió, per la qual cosa desenvolupen i implanten activitats i sistemes adreçats a l’equip humà i als alumnes, per millorar-ne l’estada i la convivència a l’organització; per exemple: codis de conducta (normativa de centre), sistemes de gestió de conflictes, plans de seguretat, educació per a la salut, educació per al lleure, foment de l’esport, prevenció de les addiccions, prevenció de riscos laborals, mesures d’igualtat de gènere i formació en valors.

Més enllà de les persones que integren la comunitat educativa, els centres d’excel·lència estan compromesos amb l’entorn, amb el present i el futur de la societat i, per tant, desenvolupen activitats per sensibilitzar i formar els alumnes, els grups d’interès i els socis en la transferència del coneixement i dels valors, així com també en la correcció dels efectes negatius que la seva activitat pugui tenir en l’entorn.

Els centres d’excel·lència apliquen, doncs, una política de sostenibilitat adreçada a minimitzar l’impacte ambiental de la seva activitat; per exemple, utilitzen energies renovables i materials no agressius amb el medi ambient, dissenyen actuacions adreçades a minimitzar els consums de materials i subministraments, fomenten el reciclatge i procuren reduir la generació de residus sòlids, abocaments i emissions.

Aquests centres tenen polítiques educatives inclusives i duen a terme accions de conscienciació social relacionades amb la xenofòbia, drogodependències, homofòbia, malalties infeccioses, igualtat de gènere, respecte envers la població nouvinguda, etc., tant per als alumnes com per a l’entorn proper i la societat en general.

Els centres excel·lents són curosos amb la seguretat i la salut de les persones que hi treballen i estudien; per això, implementen sistemes integrats de gestió que desenvolupen una activitat preventiva dels riscos laborals al centre i, a més, consciencien les empreses amb les quals es fa formació als centres de treball.

Els centres identifiquen activitats de responsabilitat social que puguin aportar valor a la societat i als grups d’interès; per exemple:

• Organitzen activitats esportives, culturals o mediambientals impulsades per agents locals per fomentar la connexió del centre amb el territori, o bé hi participen.
• Ofereixen serveis de formació i cooperació a la comunitat.
• Col·laboren activament en programes de cooperació amb països en vies de desenvolupament i zones amb necessitats especials.
• Treballen perquè cap estudiant abandoni el curs per manca de recursos econòmics o perquè pugui fer-ho amb garanties.

Els centres excel·lents tenen una gestió transparent, reten comptes i fan públics, sempre, el projecte i els resultats.

Són centres excel·lents perquè, sota els principis d’inclusivitat i equitat, garanteixen la igualtat d’oportunitats i cap alumne té restringides les possibilitats d’assolir un aprenentatge de qualitat, tret que s’autolimiti. Aquestes autolimitacions, el centre ha de diagnosticar-les, tractar-les i corregir-les amb promptitud i eficàcia, quan això sigui possible, o bé treballar-les amb altres organitzacions, sense perdre de vista la responsabilitat adquirida amb els alumnes i les famílies.

Aspectes per tenir en compte i desenvolupar

1. Els centres excel·lents tenen en compte els alumnes —i usuaris de serveis— amb dificultats de qualsevol tipus (personals, familiars, de salut, educatives, d’accessibilitat, d’orientació, psicològiques, d’integració, d’acceptació, etc.), i posen en marxa mecanismes per afrontarles, reduir-les o eliminar-les, si és possible.
2. Els centres excel·lents analitzen l’impacte social, laboral i ambiental que genera la seva activitat, tant dins de l’organització com en l’entorn, per dissenyar accions destinades a corregir possibles externalitats negatives i a reforçar els aspectes que tenen una incidència positiva.
3. Els centres analitzen les necessitats socials, ambientals o culturals de l’entorn i identifiquen oportunitats per generar valor amb els alumnes o altres grups d’interès. A l’hora de planificar les iniciatives que s’han de dur a terme, els centres identifiquen les necessitats i expectatives dels grups d’interès sobre els quals generen algun tipus d’impacte, més enllà dels membres de la comunitat educativa. Posteriorment, incorporen activitats a l’estratègia del centre destinades a actuar sobre les externalitats identificades.
4. Els centres d’excel·lència vetllen perquè els recursos esmerçats a les aules s’aprofitin completament, ja sigui mantenint unes ràtios eficients o bé desenvolupant estratègies d’ensenyament i aprenentatge d’èxit (IOC, aprenentatge en línia, aprenentatge semipresencial, teleassistència, videoconferència, entorns personals d’aprenentatge, formació personalitzada, etc.), quan els alumnes no assisteixen amb regularitat al centre (baixes mèdiques, semipresencialitat, estades a l’estranger, FP dual, etc.).
5. Per desenvolupar la responsabilitat social, els centres determinen metes que cal assolir, elaboren un pla d’acció amb activitats concretes, defineixen indicadors de seguiment, mesuren els resultats i nomenen responsables encarregats del seguiment, avaluació, rendició de comptes i millora contínua.
6. Els centres d’excel·lència són proactius i van més enllà del que la normativa els exigeix en aquests àmbits; dibuixen un itinerari a seguir per a altres organitzacions que també aspiren a l’excel·lència.

4.4 Creativitat i innovació

Els centres excel·lents estimulen, impulsen, aprofiten i reconeixen la creativitat amb la finalitat d’innovar en tots els processos del centre, així com en els productes i serveis que proporcionen als alumnes i a la resta de grups d’interès.

El centre educatiu excel·lent, en tant que és un dipòsit excepcional de coneixement explícit, tàcit i potencial, desenvolupa accions per fer emergir el talent de tothom i, quan és possible, el converteix en explícit, el transfereix i/o explota, per a la millora dels grups d’interès i de la societat en general. En qualsevol cas, fa públic el coneixement reconeixent-ne l’autoria i sense beneficiar-se’n econòmicament en exclusivitat. Per tant, els centres excel·lents protegeixen el dret a la propietat intel·lectual i utilitzen les llicències de creative commons per protegir-lo, alhora que permeten la difusió i aprofitament del coneixement com a bé comú.

Aquests centres participen en radars de prospecció i detecció d’innovacions tecnològiques, de productes, organitzatives, metodològiques i de serveis, o bé els gestionen; per exemple, a través de:

• L’assistència a jornades, fires i congressos.
• La recerca a la xarxa del projecte de qualitat.
• La informació d’empreses i entitats col·laboradores.
• Les alertes a Internet.
• La comunicació en el centre.
• La participació en fòrums virtuals i/o presencials.
• La vigilància de l’activitat del centre.

Els centres excel·lents incorporen a les activitats d’ensenyament i aprenentatge, en la mesura de les seves possibilitats, el que han aprés a les activitats anteriors. Quan les experimentacions no estan encara provades, el centre les pilota de forma controlada per verificar-ne els avantatges potencials o corregir-ne les mancances que s’hi detectin.

Els centres que s’orienten a l’excel·lència generen projectes d’innovació, dissenyen nous serveis i activitats, revisen els plans de formació, accedeixen a la millor tecnologia possible i incrementen el valor de la formació en centres de treball.

Com a punt de partida perquè la millora contínua es converteixi en innovació, els centres d’excel·lència:

• Identifiquen els factors clau d’èxit.
• Analitzen les potencialitats de l’organització.
• Recullen informació sobre la satisfacció, necessitats i expectatives dels grups d’interès a què s’orienten.
• Analitzen la informació de l’entorn pel que fa als aspectes socioeconòmics, tecnològics, ambientals, legals, polítics, culturals, etc.
• Fan visites de benchmarking a altres organitzacions.
• Treballen conjuntament amb les empreses i entitats col·laboradores.
• Seleccionen les millors idees, les defineixen i decideixen quines innovacions desplegaran.
• Proporcionen recursos.
• Gestionen la innovació.
• Mesuren els resultats obtinguts, aprenen, milloren, incorporen els nous aprenentatges al centre i transfereixen els coneixements apressos a la societat.

Els projectes d’innovació es planifiquen, s’hi assignen responsables, s’hi adjudiquen els recursos necessaris, se n’estableixen els controls de seguiment i els objectius i metes a assolir i, si escau, s’integren en el normal funcionament del centre.

Aspectes per tenir en compte i desenvolupar

La creació i la innovació sistemàtica produeixen cada vegada més valor per al centre i la societat. Per això, els centres excel·lents impulsen les accions de creativitat i transferència de coneixement i incorporen la innovació com una àrea comuna de desenvolupament del centre que millora la capacitat emprenedora dels alumnes i genera valor per al centre i per a les empreses o entitats amb qui té aliances.

Els centres excel·lents col·laboren en projectes d’innovació amb empreses, universitats i centres de recerca per al desenvolupament i millora tecnològica. A més, es troben oberts i són proactius, en benefici d’una acció emprenedora i innovadora que millori la societat.

Els centres que s’orienten a l’excel·lència identifiquen en quines àrees poden desenvolupar projectes d’innovació, per incorporar-los en els processos d’ensenyament i aprenentatge, per millorar els coneixements dels professors, per produir o desenvolupar nous productes o serveis i per augmentar el valor dels productes i serveis dels socis o aliats.

Quan el procés d’innovació està estructurat de forma sistemàtica, els centres poden disposar d’un pla d’innovació alineat amb la missió, visió, valors i estratègia del centre, en el qual es recullen aquestes actuacions. Els centres excel·lents avaluen els canvis introduïts per analitzar si la innovació ha estat profitosa, si ha millorat els resultats clau, així com l’eficàcia i l’eficiència dels processos. En cas que no hagi estat així, els centres revisen la implementació i la viabilitat de la innovació en la realitat del centre. En la gestió del centre es pot fer ús de referents en la gestió de la innovació, com ara el manual d’Oslo i la col·lecció de normes UNE 166.000.

La majoria de les eines de qualitat són útils i necessàries en la gestió del procés innovador: gestió de procés, estadística, equips de millora, quadre de control d’informació, benchmarking, DAFO, gestió d’equips, lideratge, pluja d’idees, equips d’alt rendiment, treball per reptes, treball per projectes, treball entre diferents estudis o centres, participació en premis i concursos, etc. Per això, el centre fa formació i en promou l’ús, com a base per impulsar una millora contínua i una innovació sostenible, que caracteritzi el centre i afavoreixi els alumnes i grups d’interès.

Avaluem l'Eix

4.1 Context i grups d’interès

4.2 Aliances

4.3 Responsabilitat social i ambiental

4.4 Creativitat i innovació