Més recursos
Dol i Pèrdues - Departament d'Educació i XTEC
El portal XTEC recull a la secció de Salut a l'escola una sèrie de recursos en vídeo per tractar el dol i pèrdues a l'aula i el centre, estratègies per entendre el dol i fer un bon acompanyament als infants. Els trobareu en aquest enllaç.
El Departament d'Educació, a través de la seva Web, proposa una sèrie de recursos per treballar el Dol als centres educatius.
Acompanyar el Dol Migratori
En el document Suport lingüístic i social en aules multilingües del Departament d'Educació, dedicat al Desenvolupament personal, trobareu un apartat dedicat al dol migratori (pàgines 13-15) que és molt complert: recull les diferents tipologies dins el dol migratori, una classificació de les diferents respostes que pot donar la persona que pateix el dol, un annex on es compara una resposta adequada a una de no adequada i un recull de propostes d'actuació per a centres amb els recursos corresponents. El podeu trobar en línia aquí.
El llibre (+ guia pedagògica) 'Amic meu' narra el viatge dels refugiats explicat i dibuixat pels nens, i és un projecte d'Open Cultural Center que té per objectiu conscienciar i sensibilitzar la població de la realitat de milers de refugiats desplaçats a causa de la guerra durant mesos i anys, empobrint-cada dia i estancats en un present sense solucions. Aquí en teniu l'enllaç.
Us recomanem, iguament, els materials publicats a la Web de Joseba Achotegui, especialista en dol migratori. Hi podeu accedir a través del següent enllaç.
Recursos per tractar el dol migratori a l'aula
EL DOL MIGRATORI.pdfProjecte "Quan tanco els ulls, recordo" (Dol Migratori)
Avui en dia, les xifres de desplaçament forçat al món són desorbitades i ens fan estar alerta. Més de 68 milions de persones fugen a conseqüència de la persecució, els conflictes, la violència generalitzada i les vulneracions de drets humans. Darrera aquestes xifres hi ha persones, dones, homes, infants, famílies senceres que s’han vist obligades a abandonar les seves llars a la recerca d’una nova vida lliure de violències.
Considerant aquest context de migració forçosa, la Creu Roja a Catalunya presenta “Quan tanco els ulls, recordo”, un còmic documental de no-ficció que utilitzarem com una eina per a fer incidència als responsables polítics i sensibilitzar el nostre entorn sobre les causes i les conseqüències dels desplaçaments forçats en les dones i els infants. Volen fomentar un major coneixement de les causes dels conflictes armats, fent especial èmfasis en el conflicte a Síria, i les seves conseqüències en les dones, especialment per aquelles que es veuen obligades a desplaçar-se forçosament, contribuint així a la defensa, garantia i exercici del dret a la pau i a una vida lliure de violències.
El projecte inclou, entre d'altres materials, un còmic (disponible en 3 idiomes) i una guia pedagògica Podeu trobar tota la informació sobre aquest projecte en aquest enllaç.
Recursos per tractar la mort i el dol des de la perspectiva religiosa
A través de la pàgina web de la Direcció General d’Afers Religiosos, us recomanem diversos recursos útils per treballar la mort i el dol als centres educatius:
Atenció religiosa al final de la vida. Coneixements útils sobre les creences i conviccions de l’Obra Social “la Caixa” juntament amb l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, és un manual sobre l’atenció religiosa al final de la vida. Per tant, hi trobareu informació sobre els rituals i pràctiques religioses que es duen a terme en moments de malaltia i per afrontar la mort en cada confessió religiosa.
Duellum: no tan sols. Guia sobre celebracions funeràries de creences i conviccions. Publicada en col·laboració per la Direcció General d’Afers Religiosos, el Grup Mémora i l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, ofereix informació sobre les celebracions funeràries de les diferents tradicions religioses.
Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya. La guia conté un apartat de recomanacions i bones pràctiques sobre el dol en el context educatiu. També conté, als annexos, fitxes de les principals confessions religioses establertes a Catalunya que contenen informació específica sobre el dol dins de cada confessió.
Per més informaació i per conèixer les dades de contacte de les principals federacions i comunitats religioses, podeu fer la demanda a dgar.justicia@gencat.cat
El dol durant la pandèmcia Covid-19: pautes
• Explicar-los de forma planera i oberta el què està succent. Les persones més properes seran les més adequades.
• Explicar que la situació que vivim fa que no puguem tenir tant contacte amb qui estimem (família, amics...). Que la malaltia es transmet per l’aire que surt dels pulmons i per aquest motiu ens posem les mascaretes, ens netegem les mans i no ens fem abraçades com abans.
• Que no hi res per sempre i que aquesta situació tampoc ho serà. Que quan acabi podrem fer el que fèiem i haurem après moltes coses, com ara fer videotrucades, enviar petons voladors, fer dibuixos i enviar los a la família.
• Permetre que alliberi les seves emocions de por, enuig, tristesa o impotència. Dir-li que ho entenem i que el què sent ho sentim també. El podem convidar a parlar-ne i fer un dibuix del que sent. Pintar mandales ajuda a trobar consol.
• Evitar demanar-li el què no pot fer. “Has de ser fort, no has de dir això, ara toca aguantar-se...”.
• Davant situacions d'estrès i impacte emocional (adults o infants) és normal perdre la gana, sensació de nàusees o vòmits, però també menjar en excés, mals de panxa o de cap, més cansament o símptomes de malaltia.
• Fer que se senti acompanyat dient-li que estem al seu costat el temps que necessiti. Si els pares estan molt afectats, poden buscar la figura d’algú proper o professional que ho garanteixi.
• Mantenir les rutines i horaris de menjar, dormir o activitats de lleure. Es normal que tornin a viure situacions que tenien superades (por a la foscor, enuresi nocturna, xuclar-se el dit...). Penseu que és transitori i un massatge abans de dormir és bo pel qui el rep i pel qui el dona.
Evitar la sobreexposició a les notícies de mitjans de comunicació. Si les veuen cal estar al seu costat perquè puguin compartir dubtes. També es pot donar el cas que no vulguin que se'ls parli del tema.
• Els infants solen buscar quina part de culpa tenen en el que ha passat “Puc haver infectat jo a l’avi?”.
És important explorar el que hi ha darrera la pregunta responent-li amb una altre pregunta que l’ajudi a validar la realitat i allunyar fantasies, “Jo també m’he preguntat si l’he pogut infectar, però creus que l’avi només tenia contacte amb nosaltres? Recordes que anava al casal a jugar a cartes o sortia a comprar?...”.
• En el cas d’una mort propera, utilitzar la paraula mort i evitar qualsevol eufemisme que el pot confondre. Integrar-lo i que pugui participar amb la família dels rituals de comiat. Convidar-lo a fer un dibuix o triar un peluix o joguina i demanar als Serveis funeraris que ho posin sobre la caixa (durant el Covid-19 no poden obrir els taüts). Fer una foto del dibuix i del què ha escollit per recordar el moment. Aquest ritual també s’aconsella pels adults.
• Plorar és normal quan mor algú a qui estimem. La seva tristesa és la nostra i a l’inrevés, ell batega amb el mateix cor. Per tant no amagueu el que sentiu, ni eviteu plorar davant d’ell. Plorar és saludable i no plorem per tothom. Les llàgrimes dels demés s’han de merèixer perquè són paraules que no li podem dir, i abraçades i petons que no li poder fer.
• Tots els infants i persones amb discapacitat necessiten ser inclosos, escoltats i acompanyats. Aquest és el camí que els ajudarà a entendre i superar les adversitats i les pèrdues.
• Respondre els seus dubtes. Depenent de l’edat, sol preguntar si la persona morta té gana, es mulla si plou o té fred. Una forma de saber el que li preocupa és utilitzar la “Tècnica Gallega” que consisteix en tornar-li la pregunta... “Tu creus que quan ens morim tenim fred o gana?... el més important de l’avi no ha mor, ho tindrem per sempre en el cor i el record. Sempre que vulguis parlarem d’ell”.
• Utilitzar recursos com ara llibres, pel·lícules o curtmetratges sobre la mort i la pèrdua d'un ésser estimat que els ajudi a comprendre el que ha passat.
Recomanacions per la tornada a l'escola després del confinament
Com podem acompanyar infants i adolescents en la tornada a l'aula després del confinament del curs 2019-20?
Xusa Serra ens dóna algunes recomanacions per acompanyar-los en aquest procés. Podeu consultar-les en aquest enllaç.
Recursos que ofereixen les Biblioteques Municipals de la zona
Podeu consultar i reservar documents com els inclosos en el següent recull de Recursos per a l'acompanyament en la pèrdua i el dol que les Biblioteques Municipals de la nostra zona posen a la vostra disposició, a través de la Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.
L'amor que queda
" Les persones que hem estimat no ens abandonen mai, no són físicament amb nosaltres, però en sentim la presència en forma de record".
Això és el que il·lustra, de manera tècnicament curiosa, la dibuixant de còmics Mathilde Domeq, nascuda a Marsella l'any 1982. Amb llapis, dibuixa escenes de la vida d'un home gran, que veiem collir flors, gronxar el seu net, passar estones en família, i amb tinta invisible, hi afegeix la seva dona, ara absent, que l'acompanya en totes les escenes, però només és visible quan s'il·lumina el dibuix amb llum ultraviolada"
Publicat a catorze.cat
Més Bibliografia: recursos per a infants i joves
RECURSOS LITERARIS PER INFANTS I JOVES
3, 4 i 5 anys
1. YO SIEMPRE TE QUERRÉ (1985) Wilhelm, H. Juventud
2. EL OTOÑO DE FREDDY, LA HOJA. (1986) Leo Buscaglia. Urano‐Emecé
3. ET TROBO A FALTAR. (2000) Paul Verrept. Juventud
6, 7 anys
1. ADÉU ÀVIA. (2014) Mieke van Hooft i Ronald Heuninck. ING Edicions
2. MARITA NO SABE DIBUJAR. (1998) M. Zepeda. Fondo de Cultura Económica
3. COMO TODO LO QUE NACE. (2000) E. Rebuzné y T. Scham. Ediciones Kókinos
4. NANA VIEJA. Margaret Wild y Ron Brooks. Ediciones Ekaré
5. ON ESTÀ EL IAIO?. (2001) Mar Cortina. Tándem
6. GAJOS DE NARANJA. (2008) F. Legendre y N. Fortier. Tándem
7. RAMONA, LA MONA (2006). Aitana Carrasco. Fondo de Cultura Económica
8. LA MUERTE PIES LIGEROS. (2006) Natalia Toledo. FCE.
9. ¿DONDE ESTA GUELITA QUETA? (2011) Nahir Gutierrez. Planeta
10. EL NEN DELS ESTELS. (2005) Patrik Somers. ING Edicions
11. SAPO Y LA CANCIÓN DEL MIRLO. Max Velthuijs. Ediciones Ekaré
8, 9 anys
1. MEJILLAS ROJAS. (2006) Janisch, H. Lóguez
2. AMY Y LA ANCIANA. (1971) Miska Miles. Fondo de Cultura Económica.
3. GALLEGO. (2006) Juan Farias y Xesús Cobas. Fondo de Cultura Económica
4. EL PATO Y LA MUERTE. (2007) W. Ehrlbruch. Bárbara Fiore
5. ASÍ ES LA VIDA. (2005) Ana Luisa Ramírez. Diálogo
6. OSCAR I MAMIE ROSE. (2004) Schmitt, E. E. Ediciones Obelisco
7. EL JOAN HA MORT.(2013) Itziar Fernández
8. UN FANTASMA EN MI SOFÁ. (2019) Anna Mimó. Edita: Ajuntament de Castellbisbal
10, 11 anys
1. JACK Y LA MUERTE (1997) Semillas al viento. Cuentos del Mundo, Bowley, T. Editorial Raíces
2. ¡FUERA TRISTEZA! (2005) Toon Tellegen. El barco de vapor
3. LA TELARAÑA. (1997) Nette Hilton. Fondo de Cultura Económica
4. COI DE QUICO. (2003) Jaume Cela. La Galera
5. LA VISITA DE LA DAMA. (2002) Jaume Cela. Cruïlla
12, 13 anys
1. UN VERANO PARA MORIR. (2002) Lois Lowry. Everest
2. MENSAJE CIFRADO. (2007) Marta Zafrilla. Premio Grande Angular. SM.
3. EL MANDARÍN Y YO (1992). Rosa M. Colom. La Galera
4. EN UN BOSQUE DE HOJA CADUCA. (2006) Gonzalo Mover. Anaya
14, 15, 16 anys
1. EL DOBLE SECRET DE L’ÀVIA. (1991). J. Cela. Ampurias.
2. COM UN JUGUETE ROTO (1993). Jaume Cela. Columna
3. LAS INTERMITENCIAS DE LA MUERTE (2006). José Saramago. Santillana
17, 18 anys
1. TE LO CONTARÉ EN UN VIAJE. (2002). Carlos Garrido. Crítica.
2. LA MUERTE DE IVÁN ILLITCH. (1967) León Tolstoy. Juventud
3. PEDRO PÁRAMO. (1995) Juan Rulfo. Ediciones Cátedra
Filmografia: pel·lícules
3,4 i 5 anys
1. BALTO. (1995). EE UU Universal Pictures.
2. LA EDAD DE HIELO. (2002). EE UU. Dir: Chris Wedge
3.HISTORIA DE UNA GAVIOTA (Y DEL GATO QUE LE ENSEÑÓ A VOLAR) (1998). IDir: Enzo de Aló
6, 7 anys
1. EL REY LEÓN. (1994). EEUU. Estudios Disney.
2. HERCULES. (1997). EEUU. Dir: Ron Clementes y John Musker.
3. TIC TAC. (1997). ESPAÑA. Dir: Rosa Vergés
8, 9 anys
1. PONETTE (1996). Francia. Decir: Jacques Doillon.
2. LA NOVIA CADÁVER (2005). Dir: Tim Burton. EEUU.
10, 11 anys
1. MÍ CHICA. (1991). EEUU. Dir: Howard Zieff.
2. CUARTA PLANTA. (2003).España. Dir: Antonio Mercero.
3. LOS MUNDOS DE CORALINE (2009) EEUU. Dir: Henry Selick
4. L'ÚLTIM VIATGE A ESCOCIA (2014). Andy Hamilton
12, 13 anys
1. EL FUNERAL DEL JEFE. (2001) CHINA. Dir: Feng Xiaogang.
2. CUENTA CONMIGO. (1986). EEUU. Dir: Rob Reiner.
3. MÍ VIDA COMO UN PERRO. (1985). SUECIA. Dir: Lasse Hallström
4. UN MONSTRUO VIENE A VERME (2016) ESPAÑA. Dir: J.A. Bayona
5. UN PUENTE HACIA TERABITHIA (2007). EEUU: Dir: Gabor Csupo
6. EL HOMBRE MÁS ENFADADO DE BROOKLIN. (2014). EEUU. Dir:Phil Ald
7. CAPTAIN FANTASTIC (2016). Matt Ross
14, 15, 16 anys
1. QUÉDATE A MÍ LADO. (1998).EE UU. Dir: Chris Columbus
2. UN FUNERAL DE MUERTE. (2007). INGLATERRA. Dir: Frank Oz
3. BAJO LA MISMA ESTRELLA (The Fault in Our Stars) (2014).EEUU. Dir:Josh Bone
4. LAS INVASIONES BÁRBARAS. (2003) CANADÁ. Dir:Denys Arcand
5. WIT (2001). EEUU. Dir:Mike Nichols
17, 18 anys
1. LAS ALAS DE LA VIDA (2006) España. Dir: Antoni Sacanete.
2. MAR ADENTRO (2004). España. Dir: A. Amenabar
3. AHORA O NUNCA (2007). EE UU. Dir: Rob Reiner
4. TRUMAN (2015) ESPAÑA. Dir: Cesc Gay
Més bibliografia: recursos online per a educadors/es
AECC. Cómo hacer frente a la pérdida de un ser querido Enllaç al pdf (https://www.aecc.es/sites/default/files/content-file/Adultos-GuiaDuelo.pdf)
Alarcon, E i altres. (2020). Guía para las persones que sufren una pérdida en tiempos del Coronavirus Enllaç al pdf
Cid Egea, L. (2011) Explícame qué ha pasado. Guía para ayudar a los adultos a hablar de la muerte y el duelo con los niños. Fundación Mario Losantos del Campo (FMLC). http://www.fundacionmlc.org/actualidad/noticias/descarga-aqui-guia-duelo/
Cortina, Mar. Guia y orientaciones para la atención al duelo desde los centros educativos (Enllaç al pdf)
García, A. (2013). Recursos sobre la muerte y el proceso de duelo. Enllaç (https://docentia.webnode.es/news/recursos-sobre-la-muerte-y-el-proceso-de-duelo/)
Generalitat de Catalunya. Canvis i pèrdues a l’entorn familiar http://www.creatiusweb.com/escola_can_llong/seguridad/noticias/descarregues/canvis_perdues_familiar.pdf
Grupo ASV (2015) Mamá, papá, ¿qué es la muerte? Guía: http://www.grupoasv.com/uploads/ficheros/noticias/descargas/201510/descargas-descargar- mama-papa-que-es-la-muerte-es.pdf
Javaloyes, Nuria (2015). Mamá, papá, ¿qué es la muerte? 2015 Enllaç a la Guía
Herrán, A. de la y Cortina, M. (2015). La práctica del acompañamiento educativo desde la tutoría en situaciones de duelo. Tendencias pedagógicas, 13, 157-173. Enllaç al pdf
Soler, N (2012). La pérdida de un ser querido Enllaç al pdf: http://www.sfbsa.es/sites/default/files/guia_duelo_perdida_ser_querido.pdf
Fundació Hospital Sant Jaume o Santa Magdalena. Generalitat de Catalunya. Canvis i pèrdues a l’entorn familiar (2009) Enllaç al pdf: http://www.xtec.cat/centres/a8015144/images/Canvis-Perdues_2009.pdf
Ramis, A. El dol al meu centre,el dol a la meva aula Enllaç al pdf (http://www.caib.es/sites/convivexit/ca/dol_i_suacidi/archivopub.do?ctrl=MCRST8146ZI336221&id=336221) http://weib.caib.es/Recursos/dol_centre_aula/guia_actuacio_centres_educatius.pdf
Servei Educatiu del Bages (2017). La mort i el dol Enllaç: https://serveiseducatius.xtec.cat/bages/maletes-pedagogiques/la-mort-i-el-dol/
UNICEF “El retorno de la alegría”. http://docentia.webnode.es/news/recursos-sobre-la-muerte-y-el-proceso-de-duelo/
De la Herrán A., Rodríguez, P., A. and de Miguel, V. (2019). ¿Está la muerte en el currículo español? Revista de educación, 385.
Equip de Psicologia Clínica del Servei de Salut Mental Infantil i Juvenil del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell. El dol normal i el dol patològic. Recuperat de: http://www.tauli.cat/salutmental/images/SubSites/SMentalAd/Documents/COVID19_fitxa_7_dol_normal_i_patologic_CAT.pdf
Nolla A.(1999). Pedagogia de la Vida i la Mort. Eines d’Acció tutorial i propostes didàctiques per a l’educació Primària. Llicència d’Estudis. http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/199900/memories/anolla.pdf
Payàs, A. (2010) Las tareas del duelo: psicoterapia de duelo des de un modelo integrativo-relacional. Paidós Ibérica.
Payàs, A. (2014) El mensaje de las lágrimas. Paidós Ibérica.
Poch C. y Herrero O. (2003). La muerte y el duelo en el contexto educativo. Reflexiones testimonios y actividades. Barcelona. Paidós.
Rodríguez P., de la Herran, A., and Cortina, M. (2013). Antecedentes de la Pedagogía de la muerte en España. EnseñAnza & Teaching: Revista Interuniversitaria De DidáCtica, 30(2), 175-195. Recuperat de: https://revistas.usal.es/index.php/0212-5374/article/view/9320
Servei Educatiu de l’Alt Empordà: Orientacions del dol a l’escola. https://sites.google.com/a/xtec.cat/diversitat-s-eap-alt-emporda/dol
Associació GestDol
L'Associació GestDol neix amb l'objectiu de donar una resposta professional, ràpida, eficaç i càlida al màxim de persones i col·lectius que ho puguin necessitar.
Ofereix:
Acompanyament professional individualitzat
Organització i conducció de grups terapèutics de dol
Assessorament i participació en cerimònies de comiat a particulars i col · lectius (escoles, ajuntaments, associacions, etc)
Assistència professional en situacions traumàtiques per mort
Formació, cursos, tallers, conferències, taules rodones
Està adreçat a:
Persones amb malaltia greu
Famílies, nens, pares, mares, mestres
Col · lectius i Institucions
Podeu visitar la seva web per trobar recursos, enllaços d'interès i assessorament.
Grup de treball ANJANA
El projecte “ANJANA” neix al novembre del 2017 amb la formació d’un grup nuclear de professionals sanitaris, de l’àmbit pediàtric i d’adults, i mestres que havien intervingut en casos complexes de malalties greus o situació de final de vida. El grup veu la necessitat de trobar sinergies per atendre de manera integral infants, adolescents, adults joves i a les seves famílies que viuen un procés de malaltia greu.
Podeu conèixer el projecte i posar-vos en contacte amb els seus membres a través de la seva pàgina web.