Pedagogia de la vida i la mort

L’aula ha de configurar-se com un espai on s’acompanyi integralment a l’infant en el seu desenvolupament. Prendre consciència de la importància de la integració de la Pedagogia de la Finitud en el centre educatiu, serà essencial per a poder realitzar un acompanyament sensible, curós i atent a totes les necessitats que pugui tenir l’infant. La Pedagogia de la Finitud ens endinsa en un marc comunicatiu on la mort no és un tema tabú, sinó que s’integra com a part essencial de la vida, de la condició humana.

Una escola que vol acompanyar integralment en el desenvolupament emocional dels seus alumnes ha de tenir present, per tant, tots els processos pel qual passaran els infants al llarg de l’escolarització. Així mateix, i tenint en compte que la mort segueix essent un tema tabú en el nostre context, l’escola es configura com un entorn clau per a poder realitzar un treball psico-educatiu i així esdevingui un espai on els infants puguin expressar-se amb total llibertat, on siguin valorats i puguin ser acompanyats.

Partint d’aquesta realitat sorgeix la necessitat d’abordar la Pedagogia de la Finitud. Tal com presenten Joan Carles Mèlich i Concepció Poch en un dels primers articles on s’aborda la necessitat d’incloure aquest tipus de pedagogia en el centre educatiu: Educar per a la mort vol dir tenir una nova i diferent concepció de la vida i del temps. (1994). 

Anna Nolla en la seva publicació “Del viure i del morir: propostes per acostar-nos a l’experiència de la finitud” (2008) realitza la distinció entre la Pedagogia de la Vida i la Mort i la Pedagogia del Dol:

• La Pedagogia de la Vida i la Mort fa referència a les activitats que ens permeten parlar de la vida, la mort i pèrdua abans de trobar-se davant d’aquesta realitat.

• La Pedagogia del Dol fa referència als esdeveniments relacionats amb l’acollida, l’atenció i l’acompanyament que realitzarem en el procés de dol un cop ha esdevingut la pèrdua.

Aquesta distinció serà clau a l’hora d’abordar la nostra tasca docent. Molt sovint el centre educatiu es veu en la necessitat d’abordar la pedagogia del dol davant d’una pèrdua sense haver establert unes orientacions o un marc comunicatiu que faciliti aquesta intervenció.

Tot i que diversos autors han escrit en referència a la justificació del perquè és necessària una pedagogia de la finitud a les escoles, el currículum actual i els continguts que es treballen en el món educatiu encara no tenen en compte de manera explícita aquesta pedagogia. Tal com comparteixen Herrero, de la Herrán i Cortina (2012):

Els sistemes educatius han ampliat la concepció de l’educació en les seves últimes dècades. Però ho han fet en la seva superfície, no en la seva profunditat. Per això no inclouen en el seus continguts la mort i la finitud com a condicions radicals de l’ésser humà i com a elements imprescindibles per a la millora personal i social.

Una bona mostra d’aquest fet és l’estudi “¿Está la muerte en el currículo español?” (2019), també realitzat per A. de la Herrán, P. Herrero i V. de Miguel. En aquest es van revisar les lleis orgàniques d’educació vigents, els reals decrets del currículum i la normativa complementària específica de caràcter nacional que regula l’educació en els nivells educatius de referència: l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària. L’estudi consistia en una revisió dels citats documents a la recerca de paraules clau (25) que es poguessin relacionar amb la pedagogia de la mort. Les conclusions de l’article són clares, se’n destaquen les següents:

La mort i la seva pedagogia no es mostren com a un tema prioritari en els documents analitzats (...) la presència de la mort correspon al seu caràcter transversal (...) per la seva presència en la vida i en relacions humanes, es impossible no tractar la mort en el currículum, tot i que sigui de manera indirecta (...) es requereix una modificació del currículum que inclogui la mort com un referent didàctic per a aconseguir una vertadera educació de l’ésser humà.

Es posa de manifest, per tant que, tot i conèixer la importància de l’acompanyament integral de l’infant en les seves pèrdues, així com la importància de poder naturalitzar el parlar i treballar sobre els conceptes de vida, mort, canvis, processos de dol... en l’actualitat aquesta “responsabilitat” recau en la visió i la decisió de l’equip humà del centre educatiu. Aquest, des del seu convenciment i empoderament, és el que decideix abordar aquesta realitat, malgrat que, des dels currículums no es mostri de manera específica aquesta pedagogia. Tot i això, cal recordar que, un dels sis vectors del nou currículum és el que es correspon a benestar emocional i que el treball transversal en aquest reconeixement i empoderament es pot trobar en bona part del decret  175/22. 

Prendre consciència de la importància de realitzar activitats relacionades amb la pedagogia de la finitud és imprescindible per a poder realitzar un treball transversal que ens permeti abordar activitats específiques durant el curs i també estar atents per a poder detectar situacions de pèrdua per les quals estiguin transitant els nostres alumnes.

Una de les qüestions que preocupen als docents és la possible reacció de les famílies, en tant que la mort segueix essent una realitat tabú i la percepció de com els infants transiten pels processos de dol sol estar molt distorsionada. Això és degut, també en part, a l’existència d’una sèrie de mites, alguns dels quals estan molt interioritzats per bona part de les famílies. Per a poder realitzar un bon acompanyament, també a nivell psico-educatiu a les famílies, cal tenir-los en compte.

Algunes de les idees falses les podem trobar en el seguen quadre elaborat per la Generalitat de Catalunya i elaborat en el programa “Família i escola”. En aquest es presenten els mites més comuns i unes orientacions respecte aquests:

Compartim el monogràfic de referència de la revista Guix: Pedagogia de la vida, la mort i el dol a l'escola coordinat per l'Àngels Miret i Neus Ballesteros. 

En aquest monogràfic podreu trobar els següents articles:

• La mort i el dol a l'escola: fent lloc a la vida. Angels Miret Rial i Neus Ballesteros Ventura

• Erugues i papallones de colors acullen i donen veu al gran elefent ignorat. Calitxo Herrera Rodríguez

• Pedagogia de la vida i la mort. Isabel Rodríguez Fernández

• L'acompanyament del dol al centre. Xavier Pérez Garret, Anna Cabau Roselló

• Acivitats emocionants que transformen aules. Glòria Iniesta Guirao