Els elements que es mouen a les infografies són interactius, cliqueu sobre l'element que es mou per accedir al contingut.

“Per molt petits que siguem, els grans han de parlar amb nosaltres sobre la mort”. Dalmau, 9 anys

No resulta fàcil per uns pares, mares i mestres, que tenen el compromís de transmetre una educació domèstica a properes generacions, saber educar en el què no s’ha estat educat. Molts adults manifesten sentir-se mancats de coneixements sobre què fer i què dir davant una situació relacionada amb la mort i el dol, sobretot en comparació amb altres aspectes del desenvolupament infantil. Tot i que cada nova generació necessita conviure i aprendre del què li ha tocat viure, el desconeixement i la inseguretat dels adults, els duu a rebre i imitar de nou el model de sobreprotecció i mentides, la qual cosa genera als infants un sentiment de desprotecció, confusió i desconfiança.

Malgrat que la majoria de professionals experts en el dol aconsellem que s’eduqui sobre el sentit de la mort en les primeres etapes de la vida, la majoria d’infants no visiten els malalts en els hospitals. L’estadística diu, a més, que 9 de cada 10 infants menors de 8 anys no participen de rituals o comiats en la mort de la persona estimada. Viure d’esquena a les pròpies emocions pot comportar greus trastorns en la salut, quan precisament serà aquest aprenentatge el què els allunyarà d’actituds de sobreprotecció emocional, del misteri i l’ambigüitat de les respostes evasives que causen confusió i angoixa.

Dades del National Child Stress Network indiquen que un de cada quatre infants viu actualment amb trastorns de conducta, fracàs escolar o depressió. L'any 2017, de les 235.189 persones ateses als Centres de Salut Mental, més de 66.000 eren menors d'edat. Més de la meitat de les malalties mentals s’originen en la infància i condicionen greument el futur, existint una continuïtat entre els trastorns mentals infantils i els de la vida adulta (Tsuang et al. 1995). La meitat dels trastorns mentals que es pateixen al llarg de la vida es manifesten sobre els 14 anys, i el 75% abans dels 18 anys (Kessler RC, et al. 2005). L'any 2020, la depressió es convertí en la segona causa de malaltia més prevalent del món, segons dades sobre la salut mental d'actuals adolescentsi joves (Martínez-Hernáez & Muñoz García, 2010). En l’actualitat, el suïcidi s’ha convertit en moltes ciutats en la principal causa de mort entre els adolescents de 15 a 24 anys, i la sisena entre els 5 i 14 anys. Què està passant?

Sabem que abans dels 18 anys, els infants seran testimonis d'unes 1.800 morts traumàtiques de persones alienes per mitjà de la televisió, el cinema o els jocs; però en canvi, només un de cada deu podrà viure acompanyat de la família la malaltia o la mort i comiat d’una persona estimada. L’augment de trastorns emocionals, i el testimoni d’infants i joves reclamant el seu dret a acomiadar-se de qui estimen, mostra la necessitat de oferir-los una educació sobre la realitat i normalitat de les pèrdues.

Viure la mort i el dol dins de l’escola no és estrany. Ja sigui per un accident o malaltia d’un alumne, mestre, pares o familiars, les escoles viuen cada curs escolar aquesta circumstància. La notícia causarà, inevitablement, un fort impacte emocional dins la comunitat educativa, que caldrà tractar amb diligència i col·lectivament. 

La preocupació manifestada pels mestres en aquest sentit, ens ha dut a elaborat aquests protocols en forma de Guia pràctica davant de situacions relacionades amb la mort i el dol dins la Comunitat escolar. L’objectiu és que els professionals de l’Educació disposin d’informació i recomanacions per un adequat acompanyament del dol col·lectiu.

“La ignorància provoca por i desconfiança; en canvi el saber es converteix en seguretat. El què viuen i senten de joves, els acompanyarà en la vida de l’adult que seran demà” Xusa Serra

 La mort d’un alumne de l’escola representarà un fort impacte emocional per tot el col·lectiu. 

Els companys, a part del dolor per la pèrdua, se sentiran especialment vulnerables perquè el company/a tenia la mateixa edat. 

Aquests són uns moments que quedaran gravats en el record per sempre; per aquest motiu, és important cuidar dels detalls que l'envolten, i que els infants participin de forma activa i col·lectiva.

Procediment Gabinet de crisi davant la notícia de la mort

1. 1. Iniciar el procediment Gabinet de crisi. (Veure Creació Gabinet de crisi)

   2. La Direcció del Centre junt amb el tutor/mestre, donarà la notícia al grup/classe de l‘alumne finat. En la resta de classes, els propis mestres informen als seus alumnes i que tots tinguin la mateixa informació del succeït. (Veure Bona Praxi i pautes en la comunicació d’una mala noticia)

   3. El dol es fa visible dins l’escola, i s’atura l’esdevenir normal. El mateix dia es determina fer un minut de silenci col·lectiu (megafonia). Es suspenen les classes, celebracions programades, entrega de treballs o exàmens.

   4. Es redacta i s’envia una carta informativa pels pares/mares de l’escola. Es poden incloure informació sobre el dol del infants, i recomanacions sobre la conveniència que els alumnes amb més relació puguin assistir al funeral.

   5. Publicació d’una esquela al diari local (opcional).

   6. Carta de condol. Enviar des de Secretaria una carta de condol a la família, i col·locar-la en el Tauló d’anuncis, juntament amb l’esquela. Als pares de l'alumne que ha mort, la carta els ofereix el nostre suport i també la cura atenta dels possibles fills que tinguin al Centre.

   7. Encarregar unes flors en nom de l’escola (opcional).

   8. El dia del funeral, suspensió de les classes del grup/classe del difunt, perquè puguin assistir-hi els alumnes i pares amb més relació amb el infant.

   9. Assistència d’una representació de l’Equip Directiu al funeral, i membres de la Comunitat educativa que ho desitgin.

Si la mort de l’alumne s’ha produït en el centre

1. Iniciar procediment Gabinet de crisi. (Veure Creació Gabinet de crisi)

2. L'Equip Directiu informa al Departament d’Educació, que determina la forma d’informar i atendre a la família.

3. Si té germans al centre: se'ls avisa per a què estiguin amb la família.

Treball del/la mestre/a amb el grup classe

Mestres i vincles afectius amb els alumnes. Per aquest motiu és important que els docents tinguin informació sobre el temps de dol que poden viure (Veure Temps de dol). El dolor compartit afavoreix un clima d’unitat dins del grup classe. Viure el dol col·lectivament intensifica els llaços i ajuda a comprendre el valor terapèutic de les llàgrimes (repartir mocadors, permetre sortides al bany o al pati).

Replegament. És necessari convertir l’aula en un espai emocionalment respectat, íntim i cuidat. El/la mestre/a farà el treball principal amb els alumnes (només si ho sol·licita tindrà el suport d’altres professionals).

Parlem-ne. Les preguntes dels alumnes estan adaptades al seu nivell maduratiu. Per descobrir el que volen saber o que hi ha al darrera d’una pregunta, serà útil utilitzar la Tècnica Gallega. Si ho pregunten podeu parlar de la causa de la mort en poques paraules i saber escoltar més que parlar.

• Infant: Ara està en el cel?

• Mestre: I tu què en penses?

• Infant: A mi m’han dit que anem al cel i ens convertim en una estrella.

• Mestre: És bonic el que dius. El que és segur és que estarà en el nostre cor i record. Mai l’oblidarem i sempre l’estimarem.

Aturar el món. Se’ls informarà de la suspensió de les classes o celebració programada, entrega de treballs o exàmens. Que els alumnes sentin que aconsegueixen parar el temps i el món dins l’escola. Compartir el dolor plegats ja que aquest formarà part de l’aprenentatge i és saludable que convisquin amb normalitat la vulnerabilitat i tristesa del moment.

La pregunta màgica. “Vosaltres que el coneixíeu tant... que li agradaria que li féssim?” Honorar el/la company/a es convertirà en una necessitat i prendrà gran protagonisme. Proposar-los deixar la cadira buida fins el final de curs. Utilitzar les mans i el cos com a forma de reflexió (dibuixos, plastilina, missatges en la pissarra, escollir una música o cantar una cançó significativa).

               Veure: Rituals escolars, un pont d'amor per cuidar més enllà de la vida

    Funeral. 

Els alumnes amb més relació amb el finat, és recomanable que assisteixin als actes de comiat, funeral o tanatori acompanyats dels pares. Evitem qualsevol crítica cap a les persones que no desitgin assistir-hi. Després del comiat les classes tornen a la normalitat. En el grup del companys es farà de forma més progressiva.

   Sentiments amagats. Durant tot el curs cal estar atents al comportament i actitud dels companys i en especial dels amics o amigues de l’infant mort. És habitual observar com intenten evitar parlar del què senten durant el primer temps. De vegades poden necessitar mesos per fer-ho. Detectar sentiments de culpa no expressats i informar al EAP davant trastorns o complicacions en el dol.

Organització de l'acte de Comiat Col·lectiu

La necessitat d'acomiadar-nos de qui estimem és comú a totes les edats. L’organització d’un comiat col·lectiu és un ritual que aporta satisfacció als que hi participen, però que també dóna sentit a la vida i al record que deixa el/la protagonista de l’acte. Podríem dir que es tracta d’un pont d’Amor per aprendre a cuidar més enllà de la vida. Ajuda al tancament, aportant tranquil·litat i serenor al desordre emocional de la Comunitat Escolar.  Posteriorment a l’acte, la necessitat de parlar-ne es va assossegant i es recupera la necessària rutina de l’escola.

Veure: Organització de l'acte de comiat col·lectiu

Si es mor un mestre o una mestra o PAS (professional no docent) que normalment estava en una classe determinada, els vincles emocionals amb els seus alumnes seran molt més intensos que amb la resta, ja que seran els que realment viuran el temps de dol. Cal tenir una cura especial del dol de la resta de mestres. Si el mestre mort té relació amb tota la comunitat escolar perquè es tracta del mestre d’educació física, de música o de dansa, tindrem en compte el vincle col·lectiu i la intensitat del temps de dol.

Procediment primari:

1. El mestre/professor que s'ha assabentat primer informa a l'Equip directiu.

2. Es crea el Gabinet de crisi (veure Creació Gabinet de crisi).

3. La Direcció del Centre convoca un claustre extraordinari amb la resta de professorat per una informació igualitària i determinar pautes per comunicar-ho als alumnes el més aviat possible.

4. Al grup/classe del mestre finat, la noticia la donarà la Direcció. En la resta els propis mestres informen als seus alumnes i que tots tinguin la mateixa informació del succeït (veure Bona Praxi i pautes en la comunicació d’una mala notícia).

5. El dol es fa visible dins l’escola i cal aturar l’esdevenir normal. El mateix dia es determina fer un minut de silenci col·lectiu (megafonia). Es suspenen les classes, celebracions programades, entrega de treballs o exàmens.

6. Publicació d’una esquela en el Diari local (opcional).

7. Enviar des de Secretaria una carta de condol a la família i posar-la en el Tauló d’anuncis juntament amb l’esquela.

8. Es redacta i s’envia una carta informativa pels pares dels alumnes amb recomanacions explícites sobre la conveniència que els alumnes més afectats puguin assistir al funeral.

9. Encarregar unes flors en nom de l’Escola (opcional).

10. Assistència d’una representació de l’Equip Directiu al funeral i membres de la Comunitat educativa que ho desitgin.

11. El dia del funeral suspensió de les classes del grup/classe del difunt, perquè puguin assistir-hi els alumnes i pares amb més relació amb el docent.

12. Organització d'un Acte de comiat col·lectiu.

Procediment en la mort d’un familiar directe d’un membre de l’Equip docent o PAS:

1. 1. Informar a la Direcció i enviar des de Secretaria una carta de condol a la família.

   2. Assistència al funeral d’una representació de l’Equip Directiu i membres de la Comunitat educativa que ho desitgin.

Els pares ho són tot (o haurien de ser-ho) per als infants, la seva mort és el que els representa més amenaça i per això els costa seguir vivint. Tres de cada cent infants viuran la mort d’un dels pares abans dels divuit anys. La mort del pare o la mare no és un fet puntual al qual toca adaptar-se i punt, sinó que provoca un efecte dominó i tota l’estructura familiar en queda profundament ressentida. Aleshores, caldrà temps perquè resorgeixi un nou sistema familiar, una nova forma de funcionar creat a partir del què ja existia. La persona que s’ha mort  (pare o mare), tenia un paper determinat dins de l’organització familiar, per tant tot el que representava, ara i per sempre més, seguirà present de forma passiva en la seva vida. Per a ell és una situació nova i desconeguda i els sentiments que brollen també; per això no l’increparem i li deixarem fer el que necessiti.

Els infants solen buscar quina culpa tenen en el què ha passat i ho fan molt més que els adults, però no ho explicaran per por. Poden arribar a creure que el pare o la mare, com que estava enfadat, com a càstig l’ha abandonat per sempre. Deixar-lo amb aquest pensament és abocar-lo a viure amb ressentiment i culpa la resta de la vida. «Segur que la mama es va morir perquè jo no menjava».

En la mort d’un dels pares el canvi de vida serà inevitable en molts sentits.

Veure plorar al progenitor que li queda és una de les millors formes de reforçar els llaços emocionals i que no amagui els sentiments. Els ajuda quan tenen l’oportunitat de parlar, compartir el que senten, sense mentides ni intents d’amagar inútilment els sentiments; si ho fem així les garanties d’un dol saludables són molt altes.

Procediment primari:

1. El mestre/professor que s'ha assabentat primer n’informa a l'Equip directiu.

2. Es crea el Gabinet de crisi. La noticia NO atura l’esdevenir normal de l’escola, però sí es suspenen les classes, entrega de treballs o exàmens del grup/classe del company.

3. La Direcció del Centre convoca un claustre extraordinari amb la resta de professorat per una informació igualitària i determinar pautes per comunicar-ho als alumnes el més aviat possible. 

4. Els propis mestres informen als alumnes i amb la mateixa informació del succeït.

5. Enviar des de Secretaria una carta de condol a la família i posar-la en el Taulell d’anuncis.

6. Es redacta i s’envia una carta informativa pels pares dels alumnes del grup/classe amb recomanacions sobre la conveniència que els companys del infant/jove en dol puguin assistir al funeral.

7. Assistència d’una representació de l’Equip Directiu al funeral i membres de la Comunitat educativa que ho desitgin.

8. El dia del funeral suspensió de les classes del grup/classe, perquè hi puguin assistir els companys i pares amb més relació amb el infant en dol.

Tenir present:

Pot ser que el infant/jove trigui uns quants dies a incorporar-se a l’escola, i serà un temps que aprofitarem per parlar del què ha passat i estimular l’empatia dels companys. Els podem preguntar què els hauria agradat que els demés fessin per ells si haguessin viscut el mateix. 

Totes les idees seran anotades i ben rebudes. I si tenen edat per fer escrits, podem convidar-los a expressar el què senten i mostrar al seu company actituds de suport realment valuoses en aquests moments de la seva vida. 

Els rituals són també necessaris, tant per el infant/jove, com per a la resta dels seus companys que prenen consciència que el mateix els podria haver passat a ells. En aquest cas els rituals es poden fer en l’espai més íntim del grup classe i evitar fer un acte que pugui aclaparar alguns infants i joves. 

Abans de la reincorporació, podem demanar als companys que escriguin unes línies de suport,  on poden explicar com creuen que el poden ajudar (en els treballs, estudis, escoltant-lo...). Aquestes actituds de suport són realment valuoses perquè mai s’obliden. Els podem demanar que continuïn la frase... “Estic trist pel què t’ha passat, m’agradaria poder ajudar-te amb...”. 

Les cartes es poden posar juntes en un dossier i lliurar-les a l’alumne en dol.

Cal tenir present que, el primer any en dol, la capacitat intel·lectual queda especialment vulnerable (dificultat per la retenció de conceptes, astènia, manca d’interès, dificultat per conciliar el son, cansament acumulat, canvis d’humor sobretot si no es sent comprés...). Tenir al costat un company/a que l’ajudi pot ésser determinant per un temps de dol saludable.

És habitual que, sobretot el primer any, manifesti una insensibilitat emocional, solen intentar sobre protegir el referent que els queda. Els amics poden ésser de gran importància per ajudar-lo a expressar el què sent i li preocupa.

La necessitat d'acomiadar-nos de qui estimem és comú a totes les edats. L’organització d’un comiat col·lectiu és un ritual que aporta satisfacció als que hi participen, però que també dóna sentit a la vida i al record que deixa el/la protagonista de l’acte. Podríem dir que es tracta d’un pont d’amor per aprendre a cuidar més enllà de la vida. Ajuda al tancament, aportant tranquil·litat i serenor al desordre emocional de la Comunitat Educativa.  Posteriorment a l’acte, la necessitat de parlar-ne es va assossegant i es recupera la necessària rutina de l’escola.

L’Acte de comiat col·lectiu consta de dos moments diferenciats:

1. Organització de l’Acte. Es recomana deixar passar un mes com a mínim. Aquest temps és necessari per la integració intel·lectual de la noticia, trobar sentit a l’enyorança i llibertat al pensament. La tristesa dels membres de l’escola alimenta la creativitat i la creativitat tranquil·litza paulatinament el dolor. Els companys/es i el/la mestre/a seran els principals protagonistes de l’organització de l’acte. Aquesta responsabilitat els ajudarà a connectar amb el què senten i aportarà satisfacció i serenor al temps de dol. Un temps indispensable que permetrà l’organització i recull d’idees. 

• L'important paper del docent: Aproximadament una setmana després del funeral (necessitat d’integrar intel·lectualment la noticia), el/la mestre/a proposa als alumnes organitzar un acte de comiat col·lectiu. N'informa als alumnes del que es vol fer i que es compta amb ells per a l’organització. L' alumnat ha de tenir l’oportunitat d’expressar de forma creativa el que sent, i evitar lesions per sentiments de ràbia continguts. 

• La pregunta: “Creieu que li hagués agradat que ens acomiadéssim d’ell/a i poder dir-li plegats com el trobarem a faltar?”, pot determinar l’èxit de la proposta.

• Destinar una estona diària a la organització i recull d’idees sobre l’acte. Respectar el que cada infant pugui fer i com ho vol fer (deixar lliure la creativitat i el temps necessari per expressar-la).

• Per l’acte es pot proposar als alumnes i mestres que escriguin en un paper el que afegirien a la frase... “Me’n recordaré de tu sempre que....”.  Si són petits, poden fer-li un petit dibuix.

2. L’Acte col·lectiu de comiat:

• • • El temps total de l’acte no ha de sobrepassar els 60 minuts.

    • Es convida als pares/mares i familiars directes de l’alumne o mestre/a. La resta de pares/mares en seran informats per correu electrònic.

    • La Direcció farà el paper de Mestre de Cerimònia i determinarà l’ordre de les intervencions. Tothom sabrà què ha de fer en cada moment.

    • Cal destinar per l’acte de comiat un espai suficientment gran per donar cabuda a tots els membres de l’escola. Si el temps ho permet es pot fer a l’aire lliure.

    • A l’acte hi assistiran alumnes, docents, PAS, personal de cuina, suport i lleure. Els membres de l’AMPA estaran convidats en representació de la resta de pares i mares. 

    • La disponibilitat de cada escola determinarà el contingut de l’acte.

    • Determinar la disposició dels assistents. Si és en fileres, els companys i mestre/a han d’estar a primera fila, així com els pares i Direcció del centre. Si és en cercle o semicercle (simbolitza protecció), els companys i mestres anímicament més afectats estaran envoltats per la resta de col·lectiu.

    • Abans de sortir de la classe per assistir a l’acte (en el cas de la mort d’un alumne), els companys/es acolliran a la classe els pares del company. Els alumnes més implicats emocionalment entreguen a la família un llibre confeccionat per ells mateixos amb poemes, escrits, dibuixos i fotos escollides. També poden posar-ho en una caixa.

    • Seguidament, sortiran junts de classe quan la resta de l’escola ja estigui a l’espai de celebració i en silenci.

    • Els pares de l’alumne homenatjat (o familiars de la persona homenatjada), seuran al costat dels membres de la direcció.

    • Per acabar, els companys poden enlairar globus amb els dibuixos, missatges o desitjos (atenent els criteris de contaminació), o cremar-los i que el fum marxi al cel. Es poden fer fotocòpies i posar-les també a la caixa que s’ha lliurat als pares o familiars de la persona homenatjada.

Accions que faciliten un ritual col·lectiu:

• Inflar globus amb aire comprimit i escriure el nom del company o mestre/a, amb una paraula de comiat o d’afecte. També́ escriure petites notes o dibuixos i lligar-les amb una corda a la cua del globus. 

• Plantar un arbre al pati.

• Respectar la cadira buida la resta del curs i posar el seu nom a la taula.

• Escanejar fotos i escriure-hi una frase sobre el que més ens agrada d’ell o ella. 

• Escriure una anècdota o algun fet que haguessin passat junts. 

• Flors: que poden fer els alumnes de diferents formes i colors 

• Música: preparar i cantar una cançó́.

• Elaborar un panell amb fotografies, dibuixos, imatges, frases, poemes o missatges de comiat i col·locar-ho en un espai de l’aula. La duració́ del panell serà̀ consensuada però̀ no ha de ser excessivament prolongada (una vegada passat el temps fer un llibre per la família...).

• Sortida a la natura: cantar, llegir poemes, escoltar música...

  Quan el dolor necessita sortir de l’ànima, la creativitat de l’ésser humà, en forma de rituals, versos, balls, pintura, música o cançons, pot ésser de gran ajut. Encara que es tingui la sensació d’estar cada vegada pitjor, és important deixar que l’ànima s’expressi per permetre el moviment necessari dins del temps del dol. Els rituals tenen un gran potencial simbòlic i han d’estar dedicats a la persona, pensant en ella —en el què feia i en el què li agradava— i, adequats als recursos de cada escola.

Posar una música especial que li agradava a l’entrada i la sortida de l’escola és senzill, pot honorar en especial la figura d’un mestre de música, i té efectes reparadors per a tota la comunitat escolar i també per a la seva família (respectant les creences religioses). Tot el col·lectiu n'ha d’estar al cas i és quelcom que es pot mantenir fins a final de curs. També es terapèutic i saludable pels afectats dedicar-li la festa final de curs. Tothom ha de saber quins rituals es faran i tothom és lliure de participar-hi.

Els docents són persones amb una gran creativitat, i quan se’ls proposa decidir un ritual tenen bones idees davant de la pregunta: Què li hauria agradat que li féssiu i com hauria volgut que el tinguéssiu en compte? No es tracta d’una despesa econòmica, més aviat al contrari, es tracta d’accions que donen veu al què el nostre cor sent per dins: T’estimem i formaràs part de nosaltres per sempre.

El dol saludable és un procés natural, íntim (cadascú el viu de forma diferent), dinàmic i amb sentiments canviants (tristesa, enyorança, enuig, culpa...) com a resposta a la pèrdua. En funció de quina hagi estat la pèrdua, pot representar canvis a nivell personal i/o una ruptura en l’estil de vida.

El temps i la intensitat del dolor és personal, proporcional al valor i significat del què hem perdut, i necessaris per permetre l'adaptació en el restabliment d’una nova realitat posterior a la pèrdua i, sobretot, en la mort d’un ésser estimat.

La necessitat de plorar acompanya el dol. Les llàgrimes són petons que no podem fer, abraçades que no podem donar i paraules que queden per dir.

Durant aquest temps, és comú que puguin aparèixer pensaments, emocions, canvis d’humor i recaigudes emocionals, sobretot durant el primer any, causats per l’absència i l’enyorança d’haver de viure per primera vegada dates significatives sense la presència física de l’ésser estimat. A qualsevol edat, el temps de dol pot anar acompanyat d’infinitat de pensaments confusos i preocupacions. I també manifestacions físiques, com ara opressió al pit i/o a la gola, sensació d’ofec i/o debilitat muscular que normalment cedeix després de plorar.

Si res del que tenim serà per sempre, lògicament per cada cosa que perdrem farem un dol:

Pèrdua de situacions: El primer dol que vivim és en el moment que abandonem el ventre matern, on el dolor ens obliga a plorar i respirar per primera vegada. Posteriorment, i al llarg de la vida, podem viure diferents pèrdues, com la pèrdua del lloc de treball, canvi d’escola en els infants, d’estatus social, canvi de lloc de residència, situació de migració...

Pèrdues materials: Pèrdues d'objectes, sobretot si són significatius.

Pèrdues evolutives: Són els canvis de les etapes de la vida: menopausa, vellesa, jubilació, etc.

Pèrdues de capacitats: Quan perdem capacitats físiques i / o mentals (amputació d'un membre, pèrdua de la salut...).

Pèrdues de relacions: Tenen relació amb les pèrdues de persones (separacions, migració, mort d'éssers estimats, i la pròpia vida).