En general, nomenem transformació geomètrica, a una operació que en permet obtenir una figura, tot partint d'una altra donada. Una transformació geomètrica estableix per tant, un seguit de relacions de correspondència entre els elements de les figures tant la figura d'origen, com la figura resultant.
Les transformacions geomètriques reben el nom de moviments geomètrics quan les figures d'origen i resultat conserven mesura i forma. En les transformacions geomètriques es pot donar el cas que alguns elements d'aquestes no es transformen o esdevenen ells mateixos, aquests elements s'anomenen elements dobles o elements invariants. El concepte de transformació en geometria troba el seu equivalent matemàtic en el concepte de funció algebraica. Anomenem homografia a la correspondència de dues formes geomètriques, on a un element d'una forma li correspon un element d'un mateix tipus de l'altra, per exemple a un punt li correspon un punt; a una recta, una recta; i sempre segons unes lleis de relació determinades
Transformacions isomètriques
La figura obtinguda té els mateixos costats, els mateixos angles i estan disposats en el mateix ordre.
Figures iguals
Gir o rotació, igualtat, translació i simetria.
Transformacions isomòrfiques
La figura obtinguda té els mateixos angles, i els seus costats són proporcionals.
Figures semblants.
Homotècia i semblança.
Transformacions anamòrfiques
La figura obtinguda és de forma diferent, però té la mateixa superfície que l'original.
Figures equivalents.
Equivalència.
Vídeo explicatiu sobre els conceptes d'igualtat, semblança i equivalència
Diem que dues figures són iguals, quan els seus costats i els seus angles són iguals, i estan disposats en el mateix ordre. Si a més a més en superposar-les coincideixen, direm que són idèntiques.
La transformació geomètrica que transforma una figura en ella mateixa, s'anomena identitat o còpia.
Triangulació
Radiació
Còpia d'angles
Coordenades
GIR d'un polígon, donats l'angle de gir (120°) i sentit (dextrogir)
GIR d'un polígon, donats l'angle de gir (-45°) i sentit (levogir)
Trobar el centre de gir d'un polígon
Amb les transformacions isomòrfiques podem obtenir figures semblants. Diem que dues figures són semblants quan l'element homòleg conserva la mateixa forma i els mateixos angles de la figura inicial, però no les magnituds dels seus costats que són proporcionals.
Concepte i definició
Concepte i definició.
Traçar homotècia directa donats el centre i dos punts homotètics
Traçar homotècia directa amb el centre a l'interior de la figura.
Com obtenir un polígon semblant a un altre i que tingui la meitat d'àrea del donat per homotècia
Concepte d'escala gràfica
Construcció d'una escala gràfica
Aplicació d'una escala gràfica d'ampliació
Aplicació d'una escala gràfica de reducció
La proporció la trobem en tot allò que ens rodeja. No sols en els objectes construïts per l'ésser humà, sinó en els éssers vius, a les plantes i altres elements de la naturalesa.
Dins de les proporcions geomètriques, l'únic que es manté constant és la forma dels objectes.
En geometria, quan dues figures tenen la mateixa forma, però dimensions proporcionals, es parla de semblança. I es diu proporcionalitat a la relació que guarden entre si dues figures semblants.
Teorema de Tales
Quart proporcional de tres segments
Tercer proporcional de dos segments
Part àuria d'un segment
Teorema del catet
Teorema de l'atura
Mitjana proporcional de dos segments pel teorema del catet
Són equivalents les figures que, tenint diferent forma, mantenen igual l'àrea.
Construcció de triangles equivalents
Polígon equivalent a un altre amb un costat menys
Quadrat equivalent a un rectangle
Rectangle equivalent a un triangle
Quadrat equivalent a triangle
Triangle equilàter equivalent a un quadrat
Rectangle de proporció 2 a 1 equivalent a un quadrat
Traçat d'un quadrat d'àrea el doble i el triple que un altre quadrat