En geometria hi ha tres elements simples amb els quals podem construir qualsevol forma més complexa: vèrtex o punt, aresta o línia i cara o pla.
És l'element geomètric més simple i queda definit en la intersecció de dues rectes coplanàries. Es designa amb alguna lletra majúscula de l'abecedari: A, B, C, D...
Punt propi: es pot situar en l'espai i representar-se; per exemple: el centre d'una circumferència o l'element cou a dues rectes que es tallen.
Punt impropi: és un ut situat a l'infinit; per exemple: el lloc d'intersecció de dues rectes paral·leles.
Una línia està formada per un nombre infinit de punts que, si tenen la mateixa direcció , deifneixen una recta. Es designa amb lletres minúscules: r, s, m, n... Un punt interior d'una recta la divideix en dues semirectes.
La posició d'una recta la determinen dos punts.
Per un punt passen infinites rectes, les quals defineixen un feix de rectes.
Tots els tipus de línies anteriors són rectes pròpies perquè poden situar-se al pla i representar-se. Les rectes impròpies són les que estan situades a l'infinit.
Distingim els següents tipus de rectes:
Segment: part de la recta delimitada entre dos punts.
Línies poligonals: es componen de diversos segments i poden ser obertes o tancades.
Línia corba: és aquella en què els punts no es troben en la mateixa direcció.
Mixta: quan la recta combina parts rectes i corbes.
Un pla conté un nombre infinit de punts i de rectes. Necessitem tres punts no alineats per determinar la posició d'un pla. Aquesta posició també pot quedar definida per:
-Dues rectes paral·leles
-Dues rectes que es tallin
-Una recta i un punt exterior a la recta.
Els plans es designen amb lletres de l'alfabet grec: α (alfa), β (beta), etc.
Són plans propis aquells que contenen rectes i punts propis, per exemple les cares d'un cub; el pla impropi o de l'infinit és el que conté rectes i punts impropis.
Per una recta passen una infinitat de plans, que defineixen una figura geomètrica que anomenem feix de plans (fig. 1).
Les rectes d'un mateix pla es denominen coplanàries i poden ser secants o paral·leles. Un cas particular de rectes secants són les rectes perpendiculars.
Les rectes de dos plans diferents, poden ser paral·leles o, en cas contrari, creuar-se, però no es tallaran mai; la seva posició relativa serà la de rectes que es creuen en l'espai.
Un lloc geomètric defineix una posició en el pla o en l'espai; tots els punts d'un lloc geomètric compleixen la mateixa propietat geomètrica.
És la perpendicular a un segment en el seu punt mitjà i defineix el lloc geomètric de punts equidistants dels dos extrems d'un segment. Els punts de la mediatriu són les centes de les infinites circumferències que passen pels extrems del segment (figura 2).
Construcció de la mediatriu
És la recta que divideix un angle en dues parts iguals passant pel seu vèrtex. Cada punt de la bisectriu és a la mateixa distància dels dos costats, i es defineix com el lloc geomètric de punts equidistants dels costats de l'angle. Qualsevol punt de la bisectriu és el centre d'una circumferència tangent als dos costats de l'angle (Figura 3).
Construcció de la bisectriu
Construcció de la bisectriu d'un angle de vèrtex inaccessible
Dues rectes es mantenen a distància constant; per tant, la recta paral·lela és el lloc geomètric dels punts equidistants d'una recta donada. D'una recta qualsevol podem traçar dues paral·leles a la mateixa distància; els seus punts són centres de circumferències tangents a la recta inicial (Figura 4).
Construcció d'una recta paral·lela
És una corba plana i tancada, els punts de la qual equidisten d'un d'interior anomenat centre. Constitueix el lloc geomètric dels punts que equidisten, una distància igual al radi, del seu centre.
L'arc capaç d'un angle α respecte d'un segment AB és el lloc geomètric format per les posicions dels vèrtexs dels angles iguals a α i els costats del qual passen pels extrems A i B del segment (Figura 6).
Construcció de l'arc capaç
Perpendicular des d'un punt P exterior a una recta
Perpendicular des d'un punt P d'una recta
Paral·lela a una recta que passi per un punt P
Dues rectes que es tallen formen quatre angles; les rectes s’anomenen costats de l’angle i la seva intersecció és el vèrtex. Els angles es designen amb tres lletres majúscules que corresponen als costats i al vèrtex (la corresponent al vèrtex sempre s’escriu entre les altres dues); també es poden designar només amb la lletra assignada al vèrtex, o amb una lletra grega (figura 7).
Els angles de costat paral·lels disposats en el mateix sentit o en el contrari són iguals. Si un costat està disposat en el mateix sentit i l'altre en sentit contrari, els angles són suplementaris (figura 8).
Dos angles amb els costats respectivament perpendiculars són iguals o suplementaris (figura 9).
Quan es tallen dues rectes paral·leles per una secant (figura 10), es determinen vuit angles. Aplicant els criteris anteriors d'igualtat (oposats pel vèrtex i de costats paral·lels), podem establir la igualtat dels angles 1, 4, 5 i 8, i també la dels angles 2, 3, 6 i 7.
La figura 11 recorda els angles que trobem a cada vèrtex d'un cartabó i d'un escaire; la seva utilització individual o combinada ens permet traçar línies amb una inclinació respecte de l'horitzontal múltiple de 15°.
A la figura 12 observem les posicions de l'escaire i el cartabó per poder aconseguir diferents angles des de 0° fins a 180°.
Construcció d'angles amb l'escaire i el cartabó
Traçat d'angles de 90°, 45° i 22,5°; 60°, 30° i 15°
Gràficament, podem obtenir un segment que sigui suma d'uns altres; de manera combinada fem les operacions se suma, resta i producte.
Suma, resta i producte de segments
Quan dues rectes secants són tallades per una sèrie de rectes paral·leles, els segments interceptats sobre una de les rectes són proporcionals als determinats en l'altra. Tal com s'acompleix en la figura 13.
Teorema de Tales. Divisió d'un segment en parts iguals.
Teorema de Tales. Divisió d'un segment en parts proporcionals.
Transport d'angles
Suma i resta d'angles
Divisió d'un angle en parts iguals