I CONTACTE ABANS DEL TALLER
Sortim de casa amb aquell punt d’excitació continguda.
Ella va preciosa, com sempre. Porta un vestit suau amb cremallera que li acarona la pell i deixa entreveure just el necessari, de manera discreta i natural. El cabell deixat anar, un toc lleuger de maquillatge i la seva colònia preferida. No vol cridar l’atenció, però resulta impossible no mirar-la. Sempre sorprèn veure com, sense proposar-s’ho, molts ulls se la mengen en silenci.
Ell vesteix prudent, però amb personalitat: la camisa que tant agrada a la Yin i uns pantalons ajustats. El conjunt li dóna seguretat i un punt de provocació subtil.
Hem quedat amb una parella amb qui hem xatejat per anar a un taller especial: un taller de massatge eròtic. Encara no ens hem vist mai, però ja hi ha ganes.
Arribem al bar abans que vosaltres. Ens asseiem, demanem unes begudes i deixem que el moment s’assenti. La Yin somriu, lleugerament nerviosa, mentre en Yang deixa anar alguna frase trapella, insinuacions que encenen l’ambient sense necessitat de tocar res.
Quan arribeu, la primera impressió és immediata: amables, relaxats, amb ganes de passar-ho bé. Ens saludem amb petons i encaixades. Ella és oberta, segura, amb un somriure juganer i una mirada directa i càlida. Ell desprèn tranquil·litat, una energia serena que ens fa sentir còmodes de seguida.
Nosaltres també ens mostrem tal com som: naturals, amb aquesta normalitat que resulta tan atractiva. La conversa flueix com si ens coneguéssim de fa temps. La Yin és atenta, fa que tothom se senti còmode, escolta amb interès i respon amb sinceritat. En Yang connecta amb aquesta manera de ser i li aporta aquella seguretat que per si sol no posseeix. Alhora, la complicitat amb l’altra parella es nota en cada mirada, cada somriure i cada gest.
A mesura que passen les copes, la connexió es fa més intensa. Hi ha un punt d’admiració creuada, de curiositat i d’atracció que va guanyant força. Ella té una energia més descarada, juga amb la mirada i amb el gest. La Yin és calma i llum. I en aquest contrast hi ha una espurna deliciosa que encén als dos homes.
Quan ens aixequem per anar cap al taller, les posicions parlen soles. Ell i la Yin conversen a prop, amb aquella proximitat que fa que els cossos es freguin sense intenció aparent. Ella i en Yang caminen de costat, i el joc es manté en paraules insinuants, respostes picants i mirades que duren un segon més del compte.
A la porta del local, un petit silenci ens envolta. Hi ha nervis, expectació i aquella sensació de fer un pas endavant. Llavors en Yang es llença. Amb naturalitat, però amb un pes a la veu que es fa escoltar:
—Què us sembla si entrem com a parelles intercanviades? Davant dels altres, serem parella de l’altre.
El silenci dura només un instant, però és dens. Les mirades es creuen: sorpresa, desig, complicitat. Ell assenteix amb calma, com si la idea fos natural. Ella es mossega el llavi i dibuixa un somriure murri. La Yin deixa anar un “d’acord” gairebé inaudible, i en aquell gest s’hi afegeix el primer contacte amb l’altra mà femenina, agafant la d'en Yang amb decisió, fet que li provoca un tremolor molt agradable.
Tots quatre sabem que en entrar a l’ascensor pujarem un nivell més…
Yang
II EL TALLER
El local ens rep amb una llum càlida, música suau i una olor exòtica d’encens. Sis parelles ens presentem amb unes breus paraules per trencar el gel. Nosaltres, amb el nostre secret, estem intercanviats i ningú més ho sap. I només això ja ens encén.
La professora parla d’ambientació: música, olors, llum, olis, superfícies còmodes… i després arriba el moment de la pràctica. De quedar-se amb roba interior.
Un instant banal per als altres, però no pas per nosaltres. Cadires que es mouen, roba que cau, mirades que es retenen massa temps.
La Yin abaixa la cremallera del vestit i el deixa relliscar per la pell, quedant-se amb un conjunt negre de transparències que insinua més del que amaga. El sostenidor deixa entreveure el relleu dels mugrons, el tanga dibuixa les corbes dels malucs. Ella no busca ser mirada, però és inevitable.
Ella, l’altra dona, porta un conjunt d'encaix de color vi. Amb un culotte que ressalta unes natges que s'intueixen ben dures. La seva actitud és segura, trapella. Té un aire juganer que atrapa.
Els homes també es despullen. La camisa d’en Yang cau a la cadira, el bòxer de licra negra marca la seva excitació creixent. Ell, més sobri, queda amb uns calçotets ajustats. Ja estem tots exposats, vulnerables, excitats.
Elles s’estiren boca terrosa a les esterilles. Unes al costat de les altres. Les dues es regalen un somriure. El joc comença.
Primer els peus. Ell acarona els de la Yin, que es retorça, riu fluix:
—Amore, amb força… que ja saps que tinc pessigolles.
Ell riu, la mira i després ens mira a nosaltres. La sala ja és més càlida.
Els bessons, darrere els genolls… i les cuixes. Aquí tot s’alenteix. Els dits d’ell llisquen, oliosos, fregant la cara interna de les cuixes de la Yin, a un sospir de l’entrecuixa. Ella respira més fort, obre lleugerament les cames. No diu res, però el cos parla. Les petites dimensions del tanga semblen convidar a explorar els límits. En Yang els mira, fixament. L’altre home li torna la mirada. Es fa difícil saber qui dels dos està gaudint més de l'escena.
Mentrestant, en Yang treballa les cuixes d’ella. Ella suspira fort, no ho amaga, al contrari. Quan els dits freguen el límit del culotte, li xiuxiueja:
—Continua, no t’aturis.
En Yang obeeix, la mà llisca, per sota del teixit fi, i puja, apreta, puja, i ho nota. Està excitada.
Quan arriba el moment de l’esquena, la professora suggereix treure els sostenidors. Ella gira el cap cap a en Yang, amb un somriure murri:
—Carinyo, m’ajudes?
La paraula li fa un efecte brutal. Ell triga un segon de més a respondre, però acaba descordant-lo. El contacte de la pell calenta als seus dits, el sostenidor que cau, el “gràcies” juganer d’ella.
La Yin és més directa. Baixa les tires, el descorda i el deixa lliscar fins al terra. Els seus pits queden lliures, enganxats a l’esterilla. Ell li acarona tota l’esquena, fins a les natges, i la Yin tanca els ulls, completament abandonada.
A la sala, una altra parella ens observa. Una noia pèl-roja, ulls clars, ens mira amb un mig somriure carregat d’enveja i curiositat. Quan en Yang l’enxampa, ella somriu encara més. Li agrada.
Acabada l'esquena toca girar-se. Pels dos homes el temps es deté. Els pits de totes dues brillen sota la llum indirecta. Els mugrons erectes, reclamant atenció.
Ell comença el massatge a la Yin. Dedica poc temps als peus i cames. Els dits juguen a fregar la vora del tanga mentre els ulls no es desenganxen dels seus pits.
En Yang, amb ella, es deixa atrapar per la seva mirada. Els seus pits són unes talles més grans que els de la Yin, i quan els toca amb oli, ella suspira amb la boca oberta, sense apartar els ulls d’ell.
La pèl-roja, tos lleugerament buscant dissimular el seu desig de cridar la nostra atenció. Abans no s'havia atrevit, però ara, sota la nostra mirada, allibera els seus sostenidors mostrant-nos dos pits blancs amb uns petits mugrons rosats. Sembla ser que algú l'ha inspirat.
Ell cobreix tota la plenitud dels pits de la Yin, acarona els mugrons, els pressiona amb oli, els allibera per tornar-los a pressionar... la Yin sospira profundament amb els ulls tancats.
En Yang fa el mateix amb ella, però ella no tanca els ulls. Li clava la mirada com si fos un desafiament, un repte, una proposta. Evidentment, en Yang correspon amb les mans...
Després el torn canvia. Els homes a terra. Elles, sense tapar-se agafen l’oli i comencen.
La Yin posa cura i detall, cada pressió és sensual sense buscar-ho. Ell es deixa fer, però quan obre els ulls busca en Yang, i per un instant és una mirada de complicitat.
Ella, en canvi, juga sense filtres. Les mans llisquen pels abdominals d’en Yang, baixen a la cintura, freguen el bòxer. Quan arriba al pit, juga amb els mugrons, descarada, i li manté la mirada.
Les mirades es creuen a la sala: en Yang observant la Yin sota unes mans que no són les seves; ella provocant-lo amb els seus pits entre les seves mans; ell contenint-se i gaudint; i la pèl-roja que no aparta els ulls.
Quan la professora clou el taller i suggereix que “a casa” es pot anar més enllà, la sala es desperta lentament. Ens aixequem amb la pell lluent d’oli, encara calenta de mans i de mirades.
Ens vestim a poc a poc, com si la roba pesés més del normal. Les noies s’ajuden amb els sostenidors, les tires que s’enganxen amb els dits una mica tremolosos. Nosaltres, amb els ulls encara carregats d’imatges, evitem mirar massa… o no.
La noia pèl-roja s’acosta. Porta el cabell recollit en una cua mig desfeta, els ulls clars encara brillants. Somriu i diu amb naturalitat, mirant primer a les dues dones:
—Puc de confessar-vos una cosa? En alguns moments del taller he sentit enveja al veure'us tan relaxades i desitjades.
El comentari arrenca un somriure còmplice de la Yin i d’ella.
La seva mà acarona lleugerament el braç de la Yin, després el d’ella, com si volgués compartir una mica del que ha vist. Després s’acomiada amb un somriure dedicat a ells i se’n va, deixant-nos amb aquell toc inesperat que es barreja amb tot el que ja hem viscut.
Quan sortim al carrer, l’aire fresc ens acarona la pell encara sensible. Ens mirem en silenci, amb un somriure compartit que ho diu tot.
Sabem que el taller ha acabat.
Pels quatre, però, la nit tot just comença...
III Somnia
El carrer després del taller és una barreja de rialles, olor d’oli i aire fresc que acarona la pell encara sensible. La Yin, sense sostenidor perquè en Yang li ho ha suggerit amb una mirada silenciosa, sent la roba més lleugera, més atrevida.
Al comiat espontani, la Yin no s’hi pot resistir: fa un petó dolç a l’Alan, gairebé innocent. Després a la Glòria, com si fossin amics de tota la vida, i torna al costat d’en Yang per agafar-li la mà. Però Glòria no té res d’innocent: li brilla la mirada i aprofita la porta oberta per acostar-se a en Yang i besar-lo intensament, amb llengua i pressió. La Yin ho veu, respira fons… i busca la mirada d’en Yang. Ell la sosté amb serenor i desig.
És just en aquell instant que la pèl-roja reapareix, com si hagués estat esperant el moment:
—Ja deia jo que jugàveu diferent… la propera vegada m’apunto. Sóc l’Abigail.
I desapareix carrer avall, deixant el secret al descobert.
No hi ha temps per parlar-ne. La nit continua, i els quatre es dirigeixen al Somnia.
La cockteleria els rep amb una llum daurada i càlida, sofàs de vellut que conviden a fondre’s, miralls deformants que regalen complicitats, música amb un batec sensual i el so hipnòtic dels glaçons als gots.
S’asseuen en parelles. Les copes arriben i la conversa és fàcil, però sota cada frase hi batega una tensió recent. Parlen del taller:
—Quan et tocava l’esquena, he pensat que m’hauries d’haver agafat pels malucs —xiuxiueja Glòria, amb una mirada que encén en Yang.
—I tu, Yin… semblaves tan relaxada… em feies enveja —afegeix Alan, amb un somriure que busca resposta.
—No sé si “relaxada” seria la paraula, Alan —contesta ella guinyant-li un ull.
Es riuen de la pèl-roja, de com havia intentat cridar l’atenció, de com gairebé se li escapen les ganes de participar i de lo atractiva que els hi havia semblat als quatre. Però saben que el veritable espectacle ja no era ella, sinó el que havia passat entre ells.
La Yin s’ofereix a acompanyar l’Alan a buscar més copes. Caminant entre la gent, ell li posa la mà al maluc amb naturalitat; ella s’hi acosta encara més, acceptant aquell gest.
Mentrestant, la Glòria s’apropa a en Yang. La veu baixa, gairebé un alè:
—Quan m’has tocat els pits… hauria volgut que m’els poguessis apretar més fort.
Li guia la mà cap al seu escot, juganera, descarada. En Yang la frena amb un somriure.
—A mi també… i encara hi som a temps. Però espera que torni la Yin.
Quan tornen amb les copes, la Yin empeny la Glòria cap a en Yang i ella mateixa seu al costat de l’Alan. Intercanviats, com al taller.
La Glòria li confessa trapella a la Yin:
—He intentat que en Yang em toqués l’escot, però no ha volgut.
La Yin se’l mira somrient.
—Gràcies per esperar-me, carinyo… però sé que te’n mors de ganes.
Alan acarona la cuixa de la Yin, la mà pujant lentament per sota la faldilla. Ella gira la mirada cap a ell i deixa escapar un sospir baix. L’agafa pel clatell i el besa intensament.
Glòria juga amb en Yang com si no hi hagués ningú més: li acarona la barba, li mossega el llavi inferior, el guia cap al seu coll. Ell li respon amb un petó profund, i ella li recorda, murmurant:
—Els meus pits encara t’estan esperant…
En Yang mira al voltant, buscant discreció, i la besa al coll mentre les seves mans li premen fortament els pits per sobre del vestit.
La Yin i l’Alan es besen llargament. Quan obre els ulls, ella busca en Yang. Ell l’observa, amb un somriure encès. Sap que aquell petó també és seu.
De sobte, la Glòria s’inclina i besa la Yin. Curt, juganer, però carregat d’intenció. La Yin somriu i li xiuxiueja alguna cosa a l’orella. Les dues s’aixequen i marxen juntes cap al lavabo.
Mentre elles desapareixen, l’Alan aprofita per confessar:
—M’encanten els seus petons… tenen alguna cosa que enganxa.
En Yang només riu i li pica l’espatlla, com dient-li que ell ja ho sap.
Quan tornen, les dues dones es tornen a col·locar intercanviades. Però aquest cop la Glòria s’asseu directament sobre la falda d’en Yang i es mira la Yin. Aquesta somriu i fa que sí amb el cap. Ells dos es miren intrigats.
La Glòria agafa la mà d’en Yang, besa humidament el seu dit, i l’acompanya fins al seu entrecuix.
—M'han dit que t'agraden les sorpreses…
Ells dos intercanvien una mirada curta, intensa, de coneixement compartit.
El joc puja d’intensitat. L’Alan juga amb la cremallera del vestit de la Yin, fregant els límits del permès en un lloc públic. Ella deixa fer i gaudeix recolzant el cap al seu coll.
La Glòria asseboreix els petons d’en Yang, li guia la mà per tota la seva cuixa nua, sense frens. Les mans ja no amaguen res, les respiracions es descontrolen.
Enmig de l’ambient carregat, les quatre respiracions es confonen. Els petons, la pell nua, les mirades creuades… tot fa olor de sexe imminent.
Aleshores la Yin, amb un somriure natural, diu:
—Si no marxem ara, ens faran fora.
El comentari talla la tensió com un ganivet, però no la mata: la multiplica. Tots quatre es miren, els llavis inflats, els ulls brillants, la pell calenta.
Surten al carrer. L’aire nocturn és fred, però no aconsegueix apagar el foc. La Yin i en Yang es busquen amb la mirada: comparteixen el que han vist, el que han sentit, el que han deixat passar.
La Glòria i l’Alan caminen a prop, amb les mans que encara tremolen. Quan arriba el moment del comiat, Alan s’inclina per besar la Yin, però en Yang el frena amb un mig somriure:
—No… potser prefereixes uns altres llavis de la Yin.
La Yin es posa vermella, mira al seu voltant buscant una certa intimitat i s’arrepenja al cotxe, separant lleugerament les cames. Abans de res, busca la mirada d’en Yang per compartir el moment.
L’Alan, agradablement sorprès, s’ajup i comença a besar el sexe de la Yin, lentament, amb devoció. Ella tanca els ulls, deixa escapar un sospir, i nota com el cos se li encén ràpidament. Les seves mans es tanquen amb força sobre la xapa freda del cotxe.
En Yang no aparta la mirada d’ella. Gaudeix veient com la respiració es trenca i el seu cos es corba.
La Glòria observa l’escena, abraçada a en Yang, i li xiuxiueja a cau d’orella:
—M’encanta veure com la comparteixes…
Ell somriu, orgullós i excitat.
La Yin agafa amb les dues mans a l’Alan i, després de mirar de nou en Yang, el besa amb força, agraïda i encara excitada.
El Somnia ha estat una bona cloenda per la vetllada. Però més que un final sembla un fins aviat, deixant les ganes de repetir en algun lloc sense límits.
Yang