NIT DE CONCERT
La moto avança pels carrers buits. El vent de la nit els acarona les galtes i l’olor de mar ja comença a arribar. La destinació és clara: concert a la Platja del Bogatell. Ella l’estreny fort mentre condueix; al semàfor, la mà d'en Yang s’esmuny per la seva cuixa nua i li ressegueix la pell amb el dit. Ella riu, mig inquieta, prement amb les cames. Quan arriben, baixen de la moto encara amb l’adrenalina del trajecte, rient amb aquella complicitat que només tenen ells.
A la sorra, la música de Buhos ja ressona des de l’escenari. L’ambient és festiu: cervesa freda, gent que canta i salta. Entre la multitud, li ofereix el collaret. Ella el toca amb els dits, li aguanta la mirada i se’l posa amb decisió: aquesta nit és tota seva.
Ballen junts, enganxats però alegres, amb petons curts i rialles. Quan li dona la primera ordre, ella acata: ha de ballar tota la cançó sense apartar la mirada. Els seus ulls brillen sota els focus, es despista, riu, però ell li pren la barbeta i la torna a fixar. Tot i la gent que crida i balla, per ells només existeix aquesta tensió íntima. Quan acaba la cançó, s'abracen i es besen llargament, amb gana.
La segona ordre és més difícil per ella: ballar sola. Protesta, però obeeix. Es distancia i es deixa anar, malucs que dibuixen ones al ritme de la música, pits que s’alcen amb la respiració accelerada. Diversos nois la miren; en Yang també. Quan torna, la ell la prem contra el seu cos i li mossega el llavi amb força.
Entre cançons, l'abraça per darrere i enfila la seva mà sota la brusa fins als pits. Els mugrons s’endureixen sota els teus dits, que els pessiguen juganers. Ella conté el gemec, conscient de la gent, però no el rebutja; al contrari, es fon contra ell.
La tercera ordre: endinsar-se en un grup de nois i ballar amb ells. Ella dubta, tímida, però torna a obeir. Quasi a l’instant és acceptada pel grup. Entre ells, un d’ulls clars la mira amb descaro. Mans que li freguen braços i malucs. I és aleshores, entre els crits de la gent, que ressona “sense regles que ens prohibeixin ser qui som”. La frase la travessa com una ordre secreta. Es deixa portar, el cos lliure, més atrevida del que esperava. En Yang observa amb orgull i excitació.
Quan torna, li clava un petó ferotge. L’excitació és compartida. La següent ordre no es fa esperar: abans que comenci la següent cançó, ha de robar un petó a algú. No té temps per pensar, s’acosta al noi d'ulls clars, l’agafa pel clatell i li encasta un petó. Ell es queda glaçat; ella s’aparta rient. Es presenta, es diu Marc. Ella no sap molt bé com continuar. L'ordre no deia res més. Es prenenta també, li fa un segon petó ràpid abans de fugir cap a en Yang, que la rep amb un ball de llengües famolenc.
—Ho has fet bé. Molt bé. M’ha encantat.
En Marc, encara desconcertat, la segueix amb la mirada. I descobreix que no ha vingut sola.
Quan més tard en Yang es va a buscar cerveses, en Marc s’acosta. Ella riu nerviosa, es mossega el llavi. Quan ell li acaricia l’esquena nua, ella no sap com reaccionar, fins que et veu tornant i llegeix el permís als teus ulls. Més que un permís, una petició... o una ordre. Agafa a en Marc pels cabells i el besa amb força. Ell correspon aixecant-la lleugerament del terra agafant-la pel cul. Ella respon amb més passió.
—He vist que tens parella… ets molt dolenta —li xiuxiueja.
—Jo? T'equivoques, sóc molt bona… ell ho sap. M’ho ha demanat.
Ell es queda sense paraules, i aleshores veu a en Yang, observant i gaudint. Ella aprofita per abraçar-lo des del darrere, per sota la samarreta, acariciant-li el pit mentre no aparta la mirada d'en Yang. Compartint, provocant.
Quan sona Rigoberta, el moment esdevé encara més atrevit. Ella es descorda la brusa lentament, deixant veure un pit nu sota els focus, just mentre ressona el crit de la cançó: “Traurem una teta al carrer”. La multitud ni se n’adona, però en Marc i tu ho veieu tot. Ho gaudeix tot. Els mugrons durs, la pell morena, la mirada que de'ls encén a tots dos.
El joc es fa més calent. En Yang s'acosta per darrere i busca el pit nu de la Yin, pessigant-li el mugró davant d’en Marc. Ella gemega baixet, el cos doblegat entre els dos. Ella gira per besar a en Yang apassionadament, i després li roba un altre petó a en Marc. El cor li batega amb força, atrapada entre ser mirada, posseïda i compartida. Els sandvitx són uns debilitat de la Yin... està plena de desig. Ara és ella qui, al notar el membre dur d'el seu nou amic apretat contra els seu cul, decideix parlar:
- Marc, et vull notar més. Puja'm la faldilla i apreta.
En Marc no ho dubte, la vol posseir, està molt excitat.
En Yang l'agafa suaument pel coll, pel collar. Li xiuxiueja a cau d’orella, prou fort perquè en Marc també ho senti:
—Tu saps que avui ets meva, ell també ho sap. Però aquesta nit et compartire amb ell… una mica. Tu ho vols, ell ho vol i jo ho decideixo.
Ella gemega i s’estreny contra ell plena de desig. Però les mans d’en Marc encara la subjecten per la cintura amb els ulls plens d'excitació.
Es retireu cap a la sorra fosca. Prop d'on trenquen les onades. Ella al mig, agafant de la mà als seus dos amants.
Llunyanament encara vibra la música i crits, però allà només queda la mar i el desig.
Ella s’agenolla a la sorra, amb el collaret lluent al coll i els ulls brillants. Dos cossos durs davant seu, dues ereccions que la reclamen. Abans d’acostar-se, mira a en Yang, buscant la seva aprovació. Ell assenteix amb un somriure possessiu.
Comença amb en Marc: els llavis se li tanquen al voltant del seu membre, humits, càlids, acollidors. El gemec d’ell és immediat, sorprès i cru. La Yin gaudeix d’escoltar-lo, de sentir com el seu poder esclata en aquell desconegut. Però no s’hi queda només: amb la mà lliure acarona el sexe d’en Yang, llarg, dur, calent.
Alterna amb naturalitat, gairebé com si ballés amb els dos. Boca que xucla profundament en Marc, mà que acarona i estreny en Yang. Després s’intercanvien: els seus llavis envolten el gland d’en Yang, el ressegueixen amb la llengua, el xuclen lentament mentre la mà es dedica a seguir masturbant en Marc. Gemecs dobles, respiracions accelerades. Ella s’alimenta d’aquests sons, l’exciten tant com l’acte en si.
Juga, provoca, alterna. Boca i mà, mà i boca. Llengua que es perd, saliva que llisca. El seu rostre està encès, brillant de submissió i d’orgull. Quan aixeca els ulls i els veu retorçar-se de plaer, sap que és exactament on vol estar: agenollada, però poderosa.
En Yang finalment parla, amb veu ferma, la veu que ella no pot desobeir:
—Acaba’l.
La descàrrega de l’ordre li recorre l’espina. Es concentra en Marc. El pren amb avidesa, profund, humida, amb succions cada cop més ràpides. La mà li acarona les cuixes, l’altra busca estabilitat a la sorra. En Marc gemega, ja no pot més. I quan esclata, ella s’aparta uns centímetres, deixant que els seus fluids li esquitxin la pell: el coll, els pits, la galta.
En Marc, exhaust, tremolant, s’aparta sense paraules. Encara incrèdul, es gira i s’allunya cap a la foscor, desapareixent entre la música llunyana i el crit del mar.
Ara només queden ells dos.
En Yang li acarona la galta humida i murmura, tendre però dominant:
—Vine.
Ella es despulla lentament, deixant caure la roba tacada a la sorra. Ell la segueix, i junts corren nus cap a l’aigua. Les onades els reben amb frescor, netejant-los la pell, esborrant el rastre blanc del joc.
Dins l’aigua, es fonen en un petó llarg i profund. El mar els embolcalla, la lluna il·lumina els seus cossos nus i brillants. Es busquen, es mosseguen, riuen excitats.
La nit, encara, no ha acabat.
Yang