El concert de la Tània

Vaig arribar al concert amb les amigues, amb aquella sensació del final de l’estiu que et fa sentir el cos més lleuger, la pell més viva. L’aire feia olor de cervesa i sal de mar, barrejat amb el fum dolç de les cigarretes i el de la pols aixecada pels passos de la gent. Els focus es barrejaven amb la llum de la lluna, i la música feia vibrar el terra sota els meus peus nus dins les sandàlies.

En algun moment les vaig perdre de vista, però no em va importar gaire. Sempre m’ha agradat observar, deixar-me endur pel que m’envolta. I va ser aleshores quan els vaig veure.

Una parella. Primer només eren una silueta entre la gent, però la meva mirada s’hi va quedar enganxada. Alguna cosa em va fer sentir que havien d’estar en el meu camp de visió, que no me’n podia desenganxar.

Ella ballava amb una llibertat que em va desarmar. No era només la manera com es movia, sinó l’energia que desprenia. El maluc serpentejava seguint el ritme, els braços s’alçaven amb gràcia, les mans dibuixaven gestos a l’aire, com si cada moviment fos un missatge secret. Hi havia alguna cosa en la manera com tancava els ulls, amb confiança, que feia que tot semblés encara més sensual.

Ell la mirava amb una adoració que m’encenia des de lluny. Li agafava la cintura, la feia girar, li plantava petons dolços a la galta o li xiuxiuejava alguna cosa a l’orella que la feia esclatar en rialles. Entre abraçades i mirades còmplices, semblaven dos adolescents enamorats. Em va captivar aquella barreja de tendresa i passió, com si el món s’hagués aturat només per donar-los aquell espai.

De sobte, ella va fer un pas enrere, li va somriure amb malícia i es va girar cap a un grup de nois que ballaven a prop. No hi va anar amb timidesa, sinó amb seguretat, com si fos ella qui marcava les regles. Va moure els malucs amb més força, jugant amb el seu cabell negre i llarg que brillava sota els focus. En pocs segons ja els envoltava amb la seva energia, i un d’ells va quedar completament atrapat per ella, era evident. El contrast amb el seu cos petit i la seva desimboltura la feien magnètica.

Vaig buscar amb la mirada el seu home. No hi havia gelosia als seus ulls. La contemplava des de la distància amb un somriure ple de complicitat, gaudint del que passava. Aquella imatge em va sacsejar: l’amor i el desig podien conviure, i ell trobava plaer a veure-la lliure.

Vaig veure com ella reia, com s’apropava a un dels nois. El contacte va ser ràpid, intens. Els seus llavis es van fondre en un petó aparentment tímid però carregat de corrent elèctrica. El noi semblava perdut en ella, i jo vaig contenir la respiració.

Ella, però, no s’hi va quedar enganxada. Amb naturalitat va tornar als braços del seu home, que la va abraçar amb força, com si aquell instant només hagués servit per encendre encara més el foc entre ells. Es besaven, reien, ballaven abraçats.

Ell, al cap d’uns minuts, se’n va anar cap a la barra, deixant-la sola, encara amb els llavis humits i els ulls brillants. I aleshores, d’entre la gent, vaig veure com un altre noi s’hi acostava. Més a prop, més directe. Era algú que ja l’havia mirat abans, i l’atreviment del seu pas em va fer tremolar.

Ella el va rebre sorpresa, però sense resistència. Les seves boques es van trobar amb fam, amb més intensitat que abans. Ja no era un petó tímid: era llengua contra llengua, respiracions que s’escurçaven, mans que buscaven llocs prohibits encara per la roba.

I aleshores ell, la seva parella, va arribar. Em vaig esperar gelosia, tensió, algun gest brusc. Però no: s’hi va acostar tranquil, com qui sap perfectament què està passant i hi vol ser part. El noi va vacil·lar, però la presència d’ell només el va descol·locar un instant. Ella, entre ells dos, va somriure, i el joc va continuar.

Les mans masculines es van barrejar al voltant del seu cos menut. Els tres es van besar, primer d’un en un, després junts, com si l’espai entre ells no existís. Cossos enganxats, llengües que es trobaven, dits que recorrien cintures i esquenes.

En un moviment ràpid, ella es va descordar uns quants botons de la brusa, i un pit va quedar al descobert, ferm i petit, encès sota la llum dels focus. No era cap accident. Era una provocació clara, un gest desafiant i sensual que em va deixar clavada al lloc.

Ells no se n’amagaven gens. La mà del seu home va cobrir aquell pit descobert amb tendresa i desig, mentre l’altre noi li acariciava el maluc i li xuclava el coll. Ella lluïa radiant, poderosa, amb una naturalitat desarmant, i ell semblava embogir al seu costat. Jo m’imaginava la pressió del seu desig, la duresa amagada darrere els pantalons, i em vaig adonar que també jo m’havia mullat per dins.

Vaig sentir una punxada d’enveja, però no era amarga. Era desig pur. Jo no em sentia buida, sinó plena d’una necessitat estranya i salvatge: acostar-m’hi, sentir el que ells sentien, viure-ho a la meva pell.

Però quan vaig reaccionar, ja era tard. La multitud se’ls havia empassat, i els vaig perdre de vista.

La platja

Quan els vaig perdre de vista entre la gent, vaig sentir un buit estrany al pit. La música encara retrunyia, les llums encara dansaven, però per a mi res tenia la mateixa intensitat. Necessitava trobar-los.

Vaig sortir del recinte i vaig seguir cap a la sorra. El mar m’havia semblat sempre un lloc on refredar-me, però aquell vespre només semblava un mirall on el meu desig es multiplicava. L’aire feia olor de sal i algues, i la brisa marina em fregava les cuixes nues amb la mateixa intensitat que la meva pròpia escalfor.

Caminava sola, quan em vaig entrebancar amb una roba abandonada a terra. Em vaig ajupir: eren peces de roba deixades amb pressa, com si algú hagués tingut massa ganes per parar atenció.

Vaig aixecar els ulls i, a pocs metres dins de l’aigua, els vaig veure. Eren ells. Nus, amb la lluna dibuixant ombres brillants sobre les seves pells. Jugaven a l’aigua com criatures lliures: esquitxades, rialles, petons furtius que es convertien en mossegades suaus.

Quan van començar a sortir de l’aigua, vaig sentir que el cor em saltava a la gola. Les gotes lliscaven pels seus cossos, dibuixant línies de llum sobre la pell morena d’ella i la pell més clara i compacta d’ell. Els malucs brillaven, els pits petits i erectes d’ella contrastaven amb la seva cintura estreta; el cul rodó i ferm d’ell em va fer desitjar clavar-hi les mans.

Ell em va veure primer. La seva mirada intensa es va clavar en mi, mentre tancava la mà sobre la cintura d’ella. Després ella, que em va fixar els ulls com si m’hagués estat buscant tota la nit.

Vaig fer un pas endavant. No vaig dir res. No feia falta.

Amb un gest lent, vaig treure’m la samarreta, sempre mirant-la a ella, amb provocació. Vaig deixar caure la peça a la sorra, em vaig descordar els pantalons i me’ls vaig treure amb un aire gairebé teatral. Vaig quedar en calces, nua de dalt, sota la brisa fresca. Vaig veure com els ulls d’ell es clavaven als meus pits, respirant més ràpid.

Vaig caminar cap a ells. Quan vaig ser prou a prop, ella va fer un pas també. Semblava que m’estigués donant la benvinguda. Em vaig treure les calces. Els nostres cossos es van trobar enmig de la sorra.

Ella em va besar primer. Uns llavis dolços i ferms em van fer perdre’m. Les seves mans petites em van agafar el clatell amb una força inesperada, vencent la meva alçada, i la seva llengua es va obrir camí dins la meva boca amb decisió.

Ell ens observava, excitat. Es va acostar darrere meu i em va envoltar amb els braços, besant-me el clatell. Vaig notar les seves mans fortes cobrint-me els pits, jugant-hi amb avidesa. Vaig gemegar, excitada de saber l’efecte que li feia.

Ella em mossegava el llavi i el coll; ell, l’espatlla i l’orella. Els gemecs que em van escapar el van excitar encara més.

Vaig cavalcar-lo, sentint com m’omplia amb força, mentre ella besava els meus pits i els mossegava amb aquella barreja de tendresa i salvatgeria. Ell no apartava la mirada: els meus pits durs i la meva mirada provocadora l’estaven portant a l’extrem.

La pell d’ella contra la meva era calenta, suau, viva. La seva esquena mullada lliscava sota les meves mans, i vaig voler abraçar-la tota. Ella també el mossegava a ell, arrencant-li gemecs greus que vibraven dins meu.

Vaig prendre la iniciativa i el vaig cavalcar amb fam. Els meus mugrons fregaven contra el seu pit, i cada cop que em movia ell gemegava profundament. Ella, entre nosaltres dos, m’acariciava les cuixes i mossegava el coll d’ell.

El seu cul rodó i ferm es movia sota meu, i em feia embogir. Els seus gemecs es barrejaven amb els meus i amb els d’ella.

Primer la vaig sentir a ella, tremolant contra el meu coll. Després ell, tensant-se sota meu, desfent-se amb un crit profund. I finalment jo, esclatant atrapada entre tots dos, amb un crit llarg que es va confondre amb el so del mar.

Ens vam quedar allà, respirant fort, la sorra enganxada a la pell, els cossos encara entrellaçats. Vaig tancar els ulls, amb el gust salat de la seva pell i el record ardent del que acabàvem de viure. Havia estat una nit màgica.

Yang