(Text generat amb IA a partir de paraules reals de parelles que ens coneixen)
YIN I YANG
Sóm una combinació difícil d’explicar i impossible d’ignorar: som com un secret compartit, una escalfor suau que es queda a la pell. Quan estem junts, l’aire canvia. Tot es torna més dens, més viu, més... carregat de possibilitats.
Som mirades que parlen.
Silencis que insinuen.
Contactes que encenen.
Som complicitat pura.
Passió sostinguda.
Mirada profunda.
Joc intel·ligent.
Quan estem junts, es nota que ens desitgem. Que ens estimem. Que ens excitem només amb una mà sobre el genoll, una paraula a cau d’orella, una rialla amb càrrega elèctrica.
Però no som una parella que busqui només tacte.
Busquem presència. Intimitat. Joc de veritat.
Ens agrada la conversa que encén, la història abans del contacte, l’energia abans del llit.
Som d’aquells que no només sents...
Et quedem.
I quan algú comparteix una vetllada amb nosaltres, descobreix que no explorem cossos. Explorem mirades, ritmes, matisos. El desig en la seva forma més delicada, sensual i autèntica.
Som això: una parella que no només desitja, sinó que inspira.
I tot just estem començant a descobrir fins on podem arribar.
Som una parella que no es coneix.
S’experimenta.
S’assaboreix.
I si tens sort… es repeteix.
quatre sabem que en entrar a l’ascensor pujarem un nivell més…
EL TALLER
El local ens rep amb una llum càlida, música suau i una olor exòtica d’encens. Sis parelles ens presentem amb unes breus paraules per trencar el gel. Nosaltres, amb el nostre secret, estem intercanviats i ningú més ho sap. I només això ja ens encén.
La professora parla d’ambientació: música, olors, llum, olis, superfícies còmodes… i després arriba el moment de la pràctica. De quedar-se amb roba interior.
Un instant banal per als altres, però no pas per nosaltres. Cadires que es mouen, roba que cau, mirades que es retenen massa temps.
La Yin abaixa la cremallera del vestit i el deixa relliscar per la pell, quedant-se amb un conjunt negre de transparències que insinua més del que amaga. El sostenidor deixa entreveure el relleu dels mugrons, el tanga dibuixa les corbes dels malucs. Ella no busca ser mirada, però és inevitable.
Ella, l’altra dona, porta un conjunt d'encaix de color vi. Amb un culotte que ressalta unes natges que s'intueixen ben dures. La seva actitud és segura, trapella. Té un aire juganer que atrapa.
Els homes també es despullen. La camisa d’en Yang cau a la cadira, el bòxer de licra negra marca la seva excitació creixent. Ell, més sobri, queda amb uns calçotets ajustats. Ja estem tots exposats, vulnerables, excitats.
Elles s’estiren boca terrosa a les esterilles. Unes al costat de les altres. Les dues es regalen un somriure. El joc comença.
Primer els peus. Ell acarona els de la Yin, que es retorça, riu fluix:
—Amore, amb força… que ja saps que tinc pessigolles.
Ell riu, la mira i després ens mira a nosaltres. La sala ja és més càlida.
Els bessons, darrere els genolls… i les cuixes. Aquí tot s’alenteix. Els dits d’ell llisquen, oliosos, fregant la cara interna de les cuixes de la Yin, a un sospir de l’entrecuixa. Ella respira més fort, obre lleugerament les cames. No diu res, però el cos parla. Les petites dimensions del tanga semblen convidar a explorar els límits. En Yang els mira, fixament. L’altre home li torna la mirada. Es fa difícil saber qui dels dos està gaudint més de l'escena.
Mentrestant, en Yang treballa les cuixes d’ella. Ella suspira fort, no ho amaga, al contrari. Quan els dits freguen el límit del culotte, li xiuxiueja:
—Continua, no t’aturis.
En Yang obeeix, la mà llisca, per sota del teixit fi, i puja, apreta, puja, i ho nota. Està excitada.
Quan arriba el moment de l’esquena, la professora suggereix treure els sostenidors. Ella gira el cap cap a en Yang, amb un somriure murri:
—Carinyo, m’ajudes?
La paraula li fa un efecte brutal. Ell triga un segon de més a respondre, però acaba descordant-lo. El contacte de la pell calenta als seus dits, el sostenidor que cau, el “gràcies” juganer d’ella.
La Yin és més directa. Baixa les tires, el descorda i el deixa lliscar fins al terra. Els seus pits queden lliures, enganxats a l’esterilla. Ell li acarona tota l’esquena, fins a les natges, i la Yin tanca els ulls, completament abandonada.
A la sala, una altra parella ens observa. Una noia pèl-roja, ulls clars, ens mira amb un mig somriure carregat d’enveja i curiositat. Quan en Yang l’enxampa, ella somriu encara més. Li agrada.
Acabada l'esquena toca girar-se. Pels dos homes el temps es deté. Els pits de totes dues brillen sota la llum indirecta. Els mugrons erectes, reclamant atenció.
Ell comença el massatge a la Yin. Dedica poc temps als peus i cames. Els dits juguen a fregar la vora del tanga mentre els ulls no es desenganxen dels seus pits.
En Yang, amb ella, es deixa atrapar per la seva mirada. Els seus pits són unes talles més grans que els de la Yin, i quan els toca amb oli, ella suspira amb la boca oberta, sense apartar els ulls d’ell.
La pèl-roja, tos lleugerament buscant dissimular el seu desig de cridar la nostra atenció. Abans no s'havia atrevit, però ara, sota la nostra mirada, allibera els seus sostenidors mostrant-nos dos pits blancs amb uns petits mugrons rosats. Sembla ser que algú l'ha inspirat.
Ell cobreix tota la plenitud dels pits de la Yin, acarona els mugrons, els pressiona amb oli, els allibera per tornar-los a pressionar... la Yin sospira profundament amb els ulls tancats.
En Yang fa el mateix amb ella, però ella no tanca els ulls. Li clava la mirada com si fos un desafiament, un repte, una proposta. Evidentment, en Yang correspon amb les mans...
Després el torn canvia. Els homes a terra. Elles, sense tapar-se agafen l’oli i comencen.
La Yin posa cura i detall, cada pressió és sensual sense buscar-ho. Ell es deixa fer, però quan obre els ulls busca en Yang, i per un instant és una mirada de complicitat.
Ella, en canvi, juga sense filtres. Les mans llisquen pels abdominals d’en Yang, baixen a la cintura, freguen el bòxer. Quan arriba al pit, juga amb els mugrons, descarada, i li manté la mirada.
Les mirades es creuen a la sala: en Yang observant la Yin sota unes mans que no són les seves; ella provocant-lo amb els seus pits entre les seves mans; ell contenint-se i gaudint; i la pèl-roja que no aparta els ulls.
Quan la professora clou el taller i suggereix que “a casa” es pot anar més enllà, la sala es desperta lentament. Ens aixequem amb la pell lluent d’oli, encara calenta de mans i de mirades.
Ens vestim a poc a poc, com si la roba pesés més del normal. Les noies s’ajuden amb els sostenidors, les tires que s’enganxen amb els dits una mica tremolosos. Nosaltres, amb els ulls encara carregats d’imatges, evitem mirar massa… o no.
La noia pèl-roja s’acosta. Porta el cabell recollit en una cua mig desfeta, els ulls clars encara brillants. Somriu i diu amb naturalitat, mirant primer a les dues dones:
—Puc de confessar-vos una cosa? En alguns moments del taller he sentit enveja al veure'us tan relaxades i desitjades.
El comentari arrenca un somriure còmplice de la Yin i d’ella.
La seva mà acarona lleugerament el braç de la Yin, després el d’ella, com si volgués compartir una mica del que ha vist. Després s’acomiada amb un somriure dedicat a ells i se’n va, deixant-nos amb aquell toc inesperat que es barreja amb tot el que ja hem viscut.
Quan sortim al carrer, l’aire fresc ens acarona la pell encara sensible. Ens mirem en silenci, amb un somriure compartit que ho diu tot.
Sabem que el taller ha acabat.
Pels quatre, però, la nit tot just comença...