A l’hora de citar autors i elaborar la bibliografia del TdR, cal tenir presents algunes qüestions pràctiques.

• Què és citar? Citar és reproduir o esmentar les idees i/o paraules d'una altra persona.

• Què cal citar?

  1. Qualsevol tipus de dades, xifres, estadístiques o fonts orals que no siguin de coneixement comú.

  2. Frases copiades literalment.

  3. Teories o idees d'altres autors.

  4. Qualsevol informació específica que no sigui de coneixement comú.

• Què no cal citar?

  1. Fets o dades de coneixement comú.

  2. Idees pròpies, aportacions, observacions o conclusions fruit de la pròpia reflexió.

COM CITAR UN AUTOR O UNA OBRA

La forma de citar dependrà de l'estil de citació que s’utilitzi. En el nostre cas, quan esmentem un autor o una obra seguirem el format de l’APA (Associació Americana de Psicologia), que és el mètode de referència parentètica que es basa en dues regles bàsiques:

• Totes les fonts d'informació i les dades se citen entre parèntesi. Si hi volem afegir la pàgina concreta d’on hem extret la informació, ho farem posant dos punts darrera l’any, una p. i la pàgina.

(Martínez, 2014), (Martínez, 2014: p. 10)

• La referència completa del document haurà de figurar a la llista de referències bibliogràfiques que tindrem al final del document, amb totes les fonts consultades.

2. LES CITES BIBLIOGRÀFIQUES DINS DEL TEXT

La referència dels autors sempre s’ha de posar entre parèntesis, com hem vist, i ha d’incloure: el cognom de l’autor i l’any de publicació de la font; els noms propis s’han d’escriure en majúscula, tant el nom de l’autor com les inicials: (Martínez, 2014: p. 10).

Si es fa referència al títol d’una obra,

• • s’ha d’escriure el títol amb cursiva, i totes les paraules del títol que tenen més de 4 lletres amb majúscula: Permanència i Canvi.

  • Però si les paraules curtes són verbs, noms, pronoms, adjectius o adverbis, aquestes s’escriuen amb majúscula: No Hi Ha Res a Perdre.

  • En qualsevol cas, a la llista de referències bibliogràfiques, només es posarà amb majúscula la primera paraula del títol: Permanència i canvi.

3. CITES CURTES

Si es fa una cita curta (menys de 40 paraules), s’escriu el text entre cometes i després (autor, any: p. XX). Quan l'autor s'esmenti al principi del text, s’escriu el text entre cometes i la pàgina entre parèntesi.

“Els estudiant sovint van tenir dificultats a l’hora d’usar l’estil APA, especialment quan ho feien per primer cop” (Jones, 1998: p. 199).

D’acord amb Jones (1998), “Els estudiant sovint van tenir dificultats a l’hora d’usar l’estil APA, especialment quan ho feien per primer cop” (p. 199).

4. CITES LLARGUES

Si la cita és llarga i compta amb 40 paraules o més, s’escriu tot el text en un paràgraf diferent i al final (autor, any: p. XX):

Els estudiant sovint van tenir dificultats a l’hora d’usar l’estil APA, especialment quan era el primer cop que citaven fonts. Aquesta dificultat podria atribuir-se al fet que molts estudiants no havien comprat el manual d’estil o no havien demanat als seus professors. (Jones, 1998: p. 199).

Si utilitzeu una expressió introductòria, escriureu autor (any) i indicareu la pàgina al final de la cita:

L’estudi de Jones (1998) descobrí això:

Els estudiant sovint van tenir dificultats a l’hora d’usar l’estil APA, especialment quan era el primer cop que citaven fonts. Aquesta dificultat podria atribuir-se al fet que molts estudiants no havien comprat el manual d’estil o no havien demanat als seus professors. (p. 199)

5. RESUMS O PARÀFRASIS

Quan feu un resum o paràfrasi d’una idea d’un altre treball, només heu de fer referència a l’autor i a l’any de la publicació. No és imprescindible posar-hi la pàgina, però l’estil de l’APA ho recomana.

D’acord amb Jones (1998), l’estil APA és un format de cita difícil per als alumnes que l’usen per primer cop (Jones, 1998: p. 199).

6. COM REFERENCIAR MÉS D’UN AUTOR

En un treball realitzat per dos autors, esmenteu tots dos autors a la frase introductòria o entre parèntesis cada cop que citeu el treball. Useu la paraula “i” entre els noms dels autors al text o el símbol “&” entre els parèntesis.

La investigació de Wegener i Petty (1994) confirma… (Wegener & Petty, 1994)

En un treball de tres a cinc autors, enumereu tots els autors a la frase introductòria o entre parèntesis la primera vegada que citeu la font. Useu la paraula “i” entre els noms dels autors dins del text i useu el símbol “&” entre parèntesis:

(Kernis, Cornell, Sun, Berry, & Harlow, 1993)

A les cites posteriors només s’ha d’usar el cognom del primer autor seguit de “et al.”:

(Kernis et al., 1993)

En un treball de sis o més autors, empreu el nom del primer autor seguit de “et al.”:

Harris et al. (2001) van exposar …

(Harris et al., 2001)

Quan l’autor és desconegut, a la frase introductòria s’ha de citar la font a través del títol o bé cal posar entre parèntesis una o dues paraules (les primeres de la font).

El títols dels llibres i informes han d’estar en cursiva; els dels articles, capítols i llocs web han d’estar entre cometes.

Es realitza un estudi similar amb estudiants, que estaven aprenent a donar format als treballs d’investigació (“Usar APA,” 2001).

Quan l’autor és una organització o una agència governamental, esmenteu l’organització a la frase introductòria o a la cita parentètica el primer cop que citeu la font.

D’acord amb l’Associació Nord-americana de Psicologia (2000),…

Si l’organització té una abreviatura molt coneguda, incloeu l’abreviatura entre parèntesis la primera vegada que esmenteu la font i en les cites posteriors useu només l’abreviatura.

Primera cita: (Madres contra los conductores ebrios [MADD], 2000)

Segona cita: (MADD, 2000)

Quan la cita parentètica inclogui dos o més treballs al mateix parèntesi, cal ordenar-los igual com apareixen a la llista de referència, separats per punt i coma.

(Berndt, 2002; Harlow, 1983)

Si tenim autors amb el mateix cognom, afegim al davant la primera inicial del nom:

(E. Johnson, 2001; L. Johnson, 1998)

Quan citem dos o més treballs del mateix autor al mateix any, usem les lletres minúscules (a, b, c) darrera l’any per tal d’ordenar les entrades a la llista de referències.

La investigació de Berndt (1981a) va il·lustrar que…

7. COM REFERENCIAR LES COMUNICACIONS PERSONALS

En el cas de les entrevistes, cartes, correus electrònics i altres tipus de comunicació personal, cal citar el nom del comunicador, el fet que és una comunicació personal, i la data de la comunicació. Ara bé, no cal incloure aquesta comunicació personal a la llista de referències.

(E. Robbins, comunicació personal, 4 de gener de 2001).

A. P. Smith també va assegurar que molts dels seus alumnes van tenir dificultats amb l’estil APA (comunicació personal, 3 de novembre de 2002).

8. QUAN CITEM FONTS INDIRECTES

Les fonts indirectes són aquelles que han estat citades alhora per una altra font, aleshores cal esmentar la font original a la frase introductòria. La font secundària s’ha de posar a la llista de referències i afegir-la a la informació continguda entre els parèntesis.

Johnson va al·legar que… (Com se cita a Smith, 2003, p. 102).

9. QUAN TREBALLEM AMB FONTS ELECTRÒNIQUES

Ara hem de procurar citar aquests documents de la mateixa manera que els altres documentes amb estil d’autor i data.

Kenneth (2000) va explicar…

Si l’autor i la data són desconeguts, useu el títol a la frase introductòria o una o dos paraules (les primeres) del títol al parèntesis, i useu l’abreviatura “s.d.” (sense data).

En un altre estudi sobre els estudiants i les decisions d’investigació es va descobrir que els estudiants van tenir èxit quan estaven tutorats (“Tutoria i APA,” s.d.”).

Quan una font electrònica no té números de pàgina, cal ajudar al lector a trobar el fragment citat. Si té paràgrafs numerats, useu l’abreviatura “par.” seguida del número del paràgraf (Hall, 2001, par. 5). Si els paràgrafs no estan numerats i el document inclou encapçalaments, escriviu l’encapçalament adient i especifiqueu el paràgraf sota l’encapçalament.

D’acord amb Smith (1997),… (secció Ment sobre Matèria, par. 6).