06.c'''. Estructura del contingut

Tot treball de recerca ha d’incloure els següents apartats:

1. Portada

2. Nota d’agraïments (opcional)

3. Abstract

4. Índex general

5. Introducció

6. Cos del treball

7. Conclusions

8. Llista de referències (bibliografia i altres fonts d’informació)

9. Annexos (opcional)

10. Índex alfabètic o glossari (opcional)

I cadascun d’ells s’ha de confegir seguint les orientacions següents:

1. Portada

  • S’hi posa el nom de l’autor, el títol del treball (subtítol si s’escau), el nom del tutor/a, el nom de l’institut i el curs acadèmic.

  • Cal situar les dades de forma adequada i amb un tipus de lletra escaient.

  • Cal tenir present que la portada no es té en consideració per a la numeració de les pàgines.

2. Nota d’agraïments

És de bon gust, i generalment és convenient, esmentar de manera breu en aquest apartat les persones i institucions o empreses que han ajudat, ja sigui de forma material o immaterial, en la realització del treball.

3. Abstract

Ha de ser un text breu (d'unes 250 paraules) que ha de sintetitzar el contingut del treball i fer-ne ressaltar especialment els resultats o les conclusions més importants. L'objectiu principal del resum o abstract és que el lector del text es faci càrrec ràpidament de què hi trobarà. S'ha de redactar en una llengua estrangera i en la llengua en què no estigui redactat el Treball de Recerca (català o castellà).

4. Índex general

Es col·loca a continuació de la portada (o de la nota d’agraïment), en un full a banda.

Ha d'incloure tots els apartats i subapartats, numerats i amb la indicació de la pàgina on es troba cadascun.

Si s’escau, també es pot fer, a part de l’índex general, un índex d’il·lustracions (fotos, mapes, gràfics...), de noms propis, de temes destacats i també una llista d’abreviacions o de símbols, en cas que se n’hagin utilitzat molts al llarg del treball. Aquests altres índex es posen al final del treball.


ha

5. Introducció

  • Sempre després de l'abstract. És el primer element del text pròpiament dit i ha d’estimular al lector a llegir la resta del text.

  • Aquí presentes la teva investigació: hi faràs una justificació del tema del treball (si és un tema d’actualitat, l’estat de la qüestió), les relacions amb altres temes afins, les raons per les quals vas investigar aquest tema, els objectius i les finalitats que es persegueixen, els límits (fins on es vol arribar a nivell cronològic, temàtic, geogràfic -àmbit d’investigació- o material) i la hipòtesi del treball.

  • També s’hi ha d’explicar com has fet la recerca (metodologia general: on, com i quan s’ha recollit la informació necessària...).

  • Mai no has de mostrar en aquest moment del treball escrit la resposta a la hipòtesi, això ho hauràs d’indicar a les conclusions.

  • Si per fer entenedor el treball cal una introducció teòrica, històrica... se situarà en aquest apartat.

5. El cos del treball

  • El cos del treball constitueix la part fonamental del dossier i la més complexa ja que ella es dóna a conèixer el contingut de l’estudi.

  • La informació que integra aquesta part del treball es distribueix en capítols, que es poden subdividir en apartats. Al seu torn, aquests també es poden dividir en subapartats, però no convé aprofundir en més nivells.

  • Has d’obrir nova pàgina només quan comencis un capítol, no quan comencis un apartat o subapartat.

  • Dins del cos del treball has de fer una descripció del material i els mètodes o procediments emprats en el procés d’investigació o recerca. Cal que aquesta descripció sigui tan completa i precisa com es pugui. Es farà en el mateix ordre en què s’han dut a terme les experiències i inclourà els possibles problemes que han anat apareixent al llarg de l’elaboració del treball o les modificacions que s’hagin hagut d’aplicar.

  • En aquesta part del treball s’ha d’exposar, també, els resultats obtinguts, de forma ordenada i coherent. Es poden utilitzar taules, quadres i gràfics que reflecteixin els resultats. Aquestes elements, però, hauran de ser autoexplicatius, és a dir, la seva lectura s’ha de poder fer amb independència del text. Aquestes taules, quadres o gràfics han d’anar numerats per permetre fer un índex de figures o taules que s’ha d’incloure al final del treball.

  • Finalment, comprovarem la qualitat i necessitat de les fotografies o il·lustracions que acompanyen el text. Tota fotografia o il·lustració que incorporem al treball ha de ser útil per la seva comprensió del text. Les fotografies irrellevants o sense utilitat en el treball només omplen planes, per això, només posarem en el treball aquelles fotos que siguin necessàries, acompanyant al text en el lloc adient. Cada foto tindrà el seu peu explicatiu, breu i concís.

6. Conclusions

  • Les conclusions tenen el caràcter d’un resum o síntesi de resultats, per tant, aquest apartat ha de ser concret i precís.

  • Cal exposar en aquest apartat allò que s’ha fet i fins on s’ha arribat, així com una valoració del propi procés de recerca, analitzant els èxits, els fracassos i les limitacions.

  • Allò que és fonamental en les conclusions és que recullin els objectius que hom s’havia proposat a la introducció, explicitant fins a quin punt s’han assolit i per què.

  • Ha de quedar molt clara quina és la resposta que dones a la hipòtesi plantejada en un primer moment, a la introducció

  • Aquestes són algunes de les qüestions que es poden incloure en les conclusions:

    1. Recull i presentació sintètica dels resultats obtinguts.

    2. Valoració dels resultats obtinguts.

    3. Valoració de l’estratègia metodològica aplicada: d’on es partia i on s’ha arribat? S’ha donat resposta a la hipòtesi inicialment plantejada? S’han assolits els objectius plantejats?

    4. Incidències: imprevistos, obstacles i problemes que han aparegut, com s’han resolt, com han incidit en els resultats finals...

    5. Valoració de tot el procés de recerca i del que s’ha aprés.

    6. Reflexió personal: consideracions personals que no es desprenen necessàriament dels resultats de la recerca. Es pot fer una reflexió sobre la importància dels resultats obtinguts, de la importància de la recerca realitzada, de la possibilitat de continuar-la...

7. Llistat de referències (bibliografia i altres fonts documentals)

  • Cal utilitzar el terme bibliografia com a títol d’aquest apartat si has consultat material en suport paper, ja siguin llibres, revistes, mapes..

  • Si a més de material en suport paper has utilitzat altres fonts d’informació, hauràs d’utilitzar el terme Referències o Fonts d’informació. En aquest cas, hauràs d’organitzar l’apartat segons els diversos tipus de suport en què has trobat la informació:

    • Llibres

    • Articles

    • Catàlegs i publicacions amb autoria d’una institució/empresa

    • Material informàtic i audiovisual

    • Material consultat a Internet

  • La relació estarà numerada i es farà per ordre alfabètic de l’autor com a primer criteri i per la data de publicació com a segon criteri.

Orientacions per a les referències bibliogràfiques

  • Llibre d’un sol autor

AUTOR (COGNOM, Nom): Títol de l’obra. (en lletra cursiva) “Col·lecció”. (nom de la col·lecció entre cometes). Lloc d’edició: Editorial, Any d’edició. Número de pàgina i, si és el cas, número de volum.

Per exemple:

ALCOBERRO, Agustí: Pirates i bandolers als segles XVI i XVII. “Biblioteca Bàsica d’Història de Catalunya”. Barcelona: Barcanova, 1996. Pàgs. 26 a 31.

  • Llibre de diferents autors

ALCOBERRO, Agustí i altres: Terra de Marca. Història de Catalunya. “Biblioteca de recursos didàctics Alhambra”. Barcelona: Alhambra, 1989.

  • Llibre en què l’autor és una institució

UNICEF: Manual de educación para el desarrollo. Madrid. UNICEF Espanya 1981.

  • Més d’un llibre d’un sol autor

S’ordenen segons l’any de publicació:

SOLÉ, Miquel:

  • Fineixi la nació amb glòria . L’onze de setembre de 1714. “Biblioteca Bàsica d’Història de Catalunya”. Barcelona. Barcanova. 1991.

- Quan convé seguem cadenes. La Guerra dels Segadors (1640-1652). “Biblioteca Bàsica d’Història de Catalunya”. Barcelona. Barcanova. 1992.

  • Articles

Caldrà posar el “Títol” (entre cometes) i el nom de la revista (cursiva), indicar el número de la revista, la data de publicació i les pàgines que ocupa l’article en la revista.

Per exemple:

SIMÓN, Rafael: “La Guerra Civil en Segorbe”. Boletín del Instituto de Cultura del Alto Palencia. Segorbe. Número 13. Juliol 2001. Pàgs. 31 a 52.

  • Webs, vídeos, CD, etc.

Cal incloure qualsevol tipus d’informació que s’hagi pogut obtenir a partir d’Internet, Vídeo, Cassette, CD-ROM, correu electrònic, etc., fent constar totes les dades que situïn perfectament la procedència i característiques d’aquestes fonts d’informació.

Si és una pàgina web és imprescindible posar la darrera data de consulta:

Real Academia de la Lengua Española. Diccionario de la lengua española [En línia]. 22a ed. Madrid: Real Academia de la Lengua Española, 2003 Disponible a: <http://buscon.rae.es/diccionario/drae.htm> [Consulta: 30 maig. 2007]

Exemple de cita d’un DVD:

Hiperdiccionari català-castellà-anglès en disc compacte [CD-ROM]. Ver. 1.0. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993.

8. Annexos

En aquest apartat (que no és obligatori) es poden incloure els següents materials:

  • Material que no es pot col·locar en el nucli de l’informe a casa de les seves dimensions (plànols, dibuixos...) o de la seva naturalesa (vídeos, CD-ROM, DVD...)

  • Material complementari (detalls complets de procediments aplicats, demostracions matemàtiques, il·lustracions i taules) que en el nucli de l’informe alteraria la presentació lògia i ordenada del treball.

  • Documentació d’interès per al lector de l’informe i que no es cita a la llista de referència.

  • Descripció detallada d’equips o programes emprats.

9. Índex alfabètic o glossari (voluntari)

L’índex alfabètic consisteix a realitzar un llistat de paraules claus, ordenant-les alfabèticament, indicant per cadascuna la pàgina o pàgines on podem trobar informació referent a elles.

El glossari és un recull del vocabulari especialitzat que has utilitzat al llarg del treball i que ha d’ajudar a la comprensió de termes tècnics. També s’ordena alfabèticament.