LEONARDO DA VINCI

Vinci, Toscana, 15 d’abril de 1452 — Le Clos-Lucé, Amboise, 2 de maig de 1519

A Florència entrà al taller d’A. Verrocchio (1469), on aviat excel·lí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació (1474; ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència).

Des del 1478 treballà en importants encàrrecs: Retrat de Ginebra dei Benci (1478-79; National Gallery, Washington), Adoració dels reis, inacabat (1481; Galleria degli Uffizi), Sant Jeroni (1482; Pinacoteca Vaticana, Roma), obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva: el sfumato o fusió de la llum i l’ombra en tons de color molt difusos.

El 1480 anà a Milà, i es posà al servei de Lluís I de Milà. Allí féu projectes per al cimbori de la catedral i estudis per a introduir modificacions en la catedral de Pavia (1490), i decorà amb temes vegetals i entrellaçats els Camerini, la Saletta Nera i la Sala delle Asse (1495-99), al castell dels Sforza. La producció pictòrica més important de l’etapa milanesa és el Retrat de Cecilia Gallerani (col·lecció Czartoryski del Muzeum Narodowe de Cracòvia), La mare de Déu de les roques (1483-93; Musée du Louvre, París; el 1506 en féu una rèplica, avui a la National Gallery, Londres) i la Santa cena per al refectori del convent de Santa Maria delle Grazie (1499). Com a escultor, Lluís I li encarregà una estàtua colossal de bronze del seu pare Francesco Sforza, la qual, tot i que Leonardo hi treballà molt temps, mai no arribà a fondre's.

En ésser ocupat Milà pels francesos (1499), inicià un període errabund: anà a Màntua, on féu el Retrat d'Isabella d’Este (Musée du Louvre), a Venècia i a Florència, on fins el 1506 treballà en el fresc de la Batalla d’Anghiari per al Palazzo Vecchio, del qual resten dibuixos preparatoris i la cèlebre còpia de P.P.Rubens (Musée du Louvre), féu el cartó per a la Santa Anna (1501; Royal Academy of Art, Londres) i pintà La Gioconda (iniciada el 1503; Musée du Louvre); és també d’aquesta època Leda i el cigne (col·l Gallotti Spiridon, Roma), obra que hom coneix a través de còpies i que es convertí en el principal model de la composició serpentinata, regla que restà com a mòdul preeminent en la pintura durant el segle XVI.

Novament a Milà, es consagrà especialment al monument a Trivulcio, condottiere de Lluís XII de França.

A Roma inicià el seu Trattato della pittura, que no fou publicat fins el 1561.

Anà a Le Clos-Lucé, cridat per Francesc I de França, on morí; allí la seva activitat havia estat d’ordre especulatiu i científic.