LEO
La Leo és una noia de quinze anys, filla de família monoparental. La seva mare va decidir tenir una filla als trenta-cinc anys. No tenia parella estable. Volia ser mare i va recórrer a la inseminació artificial. La noia ho sap i ho té assumidíssim.
La mare de la Leo, la Cristina, infermera i estudiant de filologia anglesa a hores robades, va posar-li a la seva filla Leo, com la seva àvia, amb qui s'havia criat i a qui adorava. En realitat és deia Leocàdia, però tothom li deia Leo. La Cristina va buscar el significat del nom: brillant, li agradà l’adjectiu. A més, la va fer acabar de decidir una exposició del tal Da Vinci, encara que no sigui en realitat el mateix nom. A casa tenen un munt de llibres del geni del Renaixement.
La Leo és una tastaolletes. Voldria dedicar-se a la informàtica, trasteja tot el dia amb ordinadors, però també és una lletraferida, entusiasta de l'art urbà, el disseny gràfic, els jocs de taula, de rol i els videojocs, la poesia, i tota mena de música. Tota, exceptuant la que sona a les emissores convencionals. En un mercat de vell va trobar-se amb un duduk i el va comprar. El du sempre a la bossa amb la seva funda i l'aprèn a tocar. La Bea, amiga seva des de p3, diu que sona com un gat trist al qual li fots una coça. Li fascina el seu so, diu que la transporta de viatge, de bracet en d'altres mons. Gràcies al seu so sent olors, colors i gustos. Ves que no sigui sinestèsica.
Fa uns mesos la Leo va sortir amb en Quim, era un bon paio. Ara està enamorada de la Bet. L'altre dia es van fer un petó i va sentir coses que mai no hagués sospitat. Ah, i es mou en monopatí per la ciutat.
La Leo té moltes inquietuds, tothom li diu que s'ha de centrar i deixar-se de rucades inútils. Però ella vol saber i investigar, li preocupen moltes coses. De fet hi ha mil coses que la repategen i que li encantaria canviar. Això li va sentir a dir a la Conxa, la seva mestra de 5è, la seva preferida. Per canviar el món primer l'has de conèixer. Sempre deia que les coses primer s'han de conèixer per després intentar-les canviar, per tal de millorar-les. Però li falten hores, vides, per posar el nas en totes elles.