Escarabats

Lents, lluents,

per les coves més fosques

que ells mateixos excaven,

fan camí consirosos.

Senten l'altra presència?

Altres èlitres durs?

Dubten, retrocedeixen,

tots amb el seu fardell.

De cop,

hi ha un refrec instintiu.

Goig o dolor? S'ataquen

acarnissadament,

llancen sucs verinosos.

Una dansa macabra

de taüts xarolats.

Hi ha qui perd i qui guanya.

Tu mira-te'ls: recorda

que també et són germans.