Joan Brossa

SONET MIG TAPAT AMB UN LLENÇOL

Blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc

blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc sota

blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc la bóta

blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc el barranc

blanc blanc blanc blanc blanc blanc un esvoranc

blanc blanc blanc blanc blanc basqueja i s’enllota

blanc blanc blanc blanc la fa negrosa tota

blanc blanc blanc serres enllà sobre el fang

blanc blanc el tasta turmentat i jura

blanc o marca les gotes al desert,

frontera resplendent on no s’atura

la servitud, que és flor de lligadura

en el combat de qui ha descobert

que sotmetre’s als rocs és un encert.

Joan Brossa

LA LLIMA DINS EL PA

Sonet, voldria omplir la teva gerra,

fer-te baixar suau cap a la rima,

condimentar-te amb herbes de la terra,

desfer-te la cotilla que t'aprima;

arraconar forats cap a l'esquerra,

marcar amb petjades la teva tarima,

dar fe del pas dels astres que soterra;

al pa dels mots, però, trobo una llima.

No et vull cuiner, sonet, antiga copa

de rimes. Jo, que escric la fruita amb vida,

no vull prendre la mida a l'alta lluna

ni enterrar l'ombra sota els rocs. Sé d'una

saliva sense nusos; descosida

del teu estoig de roba em ve a la boca.

Joan Brossa