Francesc Parcerisas

MATÍ AL BAR

S'han vist sovint al bar,

a les hores de sol del migdia,

quan l'enrenou del carrer

desafia la piuladissa dels ocells,

i es fiten només amb un somrís

que creua l'abisme de les taules.

Ah!, si els acostessin ara,

enderrocades les barreres que els separen!

Quin goig dels cossos, quin delit!

Però tot són cabòries.

No hi ha hagut mai res.

Mai no han creuat una paraula.

I encara seguiran així dies i dies,

tot observant-se de lluny, indecisos,

canviant només la timidesa del somrís

per aquesta felicitat de la distància:

un fil a punt de trencar-se.

Francesc Parcerisas