L'albada
Camí de l’escola, s’ha parat el mon
Els nens i les nenes havien canviat molt
Em faig mil preguntes, les persones insisteixen
Per decidir els gustos, etiquetes no serveixen
Ara som lliures
Se sent com un aire fresc
I escollirem amb els mateixos drets
I mica en mica el somni es farà realitat
Serem qui vulguem, prou desigualtats
Jo sóc un nen i m’agraden les flors
Liles i blaves, rams de tots colors
Jo sóc una nena i m’agrada el futbol
No em deixaven jugar. I ara marco gols
Ara som lliures
Se sent com un aire fresc
I escollirem amb els mateixos drets
I mica en mica el somni es farà realitat
Serem qui vulguem, prou desigualtats
Ara som lliures
Se sent com un aire fresc
I escollirem amb els mateixos drets (X2)
I mica en mica el somni es farà realitat
Serem qui vulguem, prou desigualtats
Marc Carrasco
Sofia Alonso
Sara Gaya
Víctor Bertran
S’aproxima el dia;
Quan hem despertat
Al sonar l’alarma:
El món ha canviat!
A totes les notícies
Surt el titular:
“Els rols de gènere
Ja s’han acabat!”
Camí de l’escola
Ha parat el món
Els nens i les nenes
Havien canviat molt.
Em faig mil preguntes
les persones insisteixen
Per a decidir els gustos
Les etiquetes no serveixen.
Ara ens sentim lliures
És com aire fresc
Podem escollir
Amb els mateixos drets!
Mica en mica el somni
serà realitat
Serem qui vulguem
Prou desigualtat!
Sóc un nen, i què?
M’agraden les flors
Liles, blaves, negres
Rams de tots colors!
El meu pare ja no em renya
Quan vaig amb vestit
Si porto maquillatge
no em sento agredit.
Ara ens sentim lliures
És com aire fresc
Podem escollir
Amb els mateixos drets!
Mica en mica el somni
serà realitat
Serem qui vulguem
Prou desigualtat!
Sóc una nena, i què?
M’agrada el futbol.
No em deixaven jugar
Ara marco gols!
Com sé qui sóc ara?
Si al què em diuen no faig cas
Què faig si el rosa
No m’identifica pas.
Ara ens sentim lliures
És com aire fresc
Podem escollir
Amb els mateixos drets!
Mica en mica el somni
serà realitat
Serem qui vulguem
Prou desigualtat!