El paper de la dona en l’esport ha anat canviant amb el pas dels anys. Als primers Jocs Olímpics moderns, l’any 1896, la dona no podia participar com a jugadora. No va ser fins al 1900 a París on van poder participar les primeres 11 dones de la història. Avui dia, ja hi ha un 100% de participació femenina en els jocs olímpics.

Aleshores on és el problema? La participació femenina en l’esport ha augmentat i ha guanyat reconeixement, però a quin cost?

El sistema patriarcal, encara present en la societat actual, ha estat afectant l’esport femení al llarg dels anys, provocant diferències entre els homes i les dones. La societat ha estructurat l’esport de tal manera que només sigui per a homes; l’esport no estava pensant per les dones, ni tan sols com espectadores.

És per això que les dones, a diferència dels homes, són hipersexualitzades a través de la vestimenta, perquè es creu que serà la manera de cridar l’atenció del públic. Un públic masculí, ja que no es tenen en compte a les dones com a espectadores, únicament a homes heterosexuals als quals els pot cridar més l’atenció unes jugadores amb una determinada vestimenta. Per aquest motiu, en alguns esports tenen un vestuari diferenciat dels homes. És a dir porten roba més curta o estreta que afavoreix una visió hipersexualitzada de la dona.

Tampoc reben el mateix reconeixement que rep l’esport masculí, en molts casos, no es publiquen els resultats que tenen, per molt bons que siguin. A més trobem una diferència abismal entre els sous d’homes i dones en l’esport, tot i estar dedicant el mateix temps i esforç. Tot i que hi ha països que lluiten per aquesta igualtat i estan apujant els sous de les esportistes, encara a la gran majoria de països, les dones reben uns sous molt inferiors als dels homes esportistes.

L’objectiu actual és encaminar l’esport cap a la igualtat de gènere entre homes i dones, ja que encara existeixen diferents obstacles que dificulten aquest objectiu. Cal trencar amb els estereotips imposats al llarg dels anys per una societat patriarcal, i cercar la igualtat esportiva entre els dos sexes.

Per què creieu que hi ha tanta diferència entre els sous? Creieu que és necessària la hipersexualització de l’esport femení per atraure públic? Com creieu que podríem aconseguir la igualtat?