Embedded Files
Quan pensis que res et va a l'hora,
per covardia i d'altres coses,
per un amor inconsolable;
quan a casa el temps et passi
sense viure'l gens
i ploris sense cap raó aparent...
Una força surt de tu i t'acompanya,
fa senzill allò que espanta,
és una lluita que no para el vent.
Que és més forta que una mort incomprensible,
que pot vèncer la nostàlgia
i mai se'n va de tu.
Quan puguis tocar
amb els dits una ferida,
llavors tu sentiràs
la força de al vida
i que t'apartarà d'on ets.
Amor, tu ja veuràs,
on la teva sortida és.
Quan se't mengen tots els teus silencis
i el cor valent els posa un preu
amb un rumor insuportable,
quan t'enfonses i ja no pots
moure ni el teu cos,
és quan perds tota esperança
i tu et llances a lluitar.
És la voluntat que tot ho desafia,
la nostra dignitat,
la força de al vida
que no preguntarà
què és l'eternitat,
malgrat que és veritat: l'ofenen
i la venen sense pietat
quan puguis tocar
amb els dits una ferida,
llavors tu sentiràs
la força de al vida
i que t'apartarà d'on ets.
I no et deixarà marxar;
és el teu acte de fe.
La presó que ens fa vida,
quina gran hipocresia,
i en el fred d'un hospital,
que és el mal dels nostres dies,
una força que et vigila, tu la reconeixeràs,
és la força tan tossuda que hi ha en tu,
que somia i no se'n va...de tu.
Page updated
Google Sites
Report abuse