Che gelida manina (Quina mà tan freda .Pau Riba)
Che gelida manina, se la lasci riscaldar...
Cercar che giova? Al buio non si trova.
Ma per fortuna, è una notte di luna,
E qui la luna... l'abbiamo vicina.
Aspetti, signorina,
Le dirò con due parole:
Chi son? chi son!... e che faccio...
Come vivo?... Vuole?
Chi so? Sono um poeta.
Chi cosa faccio? Scrivo.
E come vivo? Vivo.
In porvetà mia lieta,
Scialo da gran signore...
Rime ed inni d'amore.
Per sogni e per chimere...
E per castelli in aria!
L'anima ho milionaria.
Talor dal mio forziere...
Ruban tutti i gioelli
Due ladri: gli ochhi belli.
V'entrar com voi pur ora,
Ed i miei sogni usati
E i bei sogni miei tosto si dileguar!
Ma il furto non m'accora,
Poichè v'ha preso stanza... la speranza!
Or che mi conoscete, parlate voi deh! parlate...
Chi siete?
Vi piaccia dir?
RODOLFO
Oh, quina mà tan freda…!
Deix que jo li doni abric.
Què vols, què cerques?
De nit, poc discerneixes.
Però per fortuna
Avui és nit de lluna,
i aquí, la lluna, mai dóna l’esquena.
Espera, no te’n vagis,
I en un plis t’explico coses:
qui sóc, què faig i com vibro…
Mola?
Qui sóc? Qui sóc? Un mer poeta.
Què és el que faig? Escric.
Com sobrevisc? Visc.
Sent pobre, reparteixo
a tall de gran senyor
flors i alquímies d’amor.
I de relats quimèrics
i jocs imaginaris,
d’això, en sóc milionari.
I sé que ara m’ataquen
atrets pels meus joiells
dos lladres: els ulls bells,
ulls que han entrat amb tu
fent que el somni més fi
i el desig més rotund
de sobte es tornin fum!
Però el furt ben poc importa:
en entrar tu per la porta,
dins meu s’hi ha fet la llum!
Ara que jo m’he buidat,
et toca a tu. Xerra, garla.
Qui ets?
Quin fat ens amagues…?