Embedded Files
Moviment de rotació i fusos horaris
E
E
l moviment de rotació és el gir d’oest a est que la Terra fa sobre un eix imaginari que travessa ambdós pols. Triga exactament 23 h, 56 min i 4,09 s a fer una volta completa. La velocitat màxima de rotació es dóna a l’Equador i aquesta decreix progressivament a mesura que un hom s’acosta als pols, on és nul·la. Aquest moviment és el que provoca el fenomen de l’alternança entre el dia i la nit (i, per tant, també el del canvi d’horari segons cada zona de la Terra), ja que fa que una part del planeta no rebi la llum del Sol mentre l’altra part si que la rep.
El coneixement de la rotació terrestre i de les seves conseqüències permet localitzar qualsevol punt sobre la superfície terrestre i dividir el temps en hores:
Els fusos horaris
Tots els llocs de la Terra que estan en el mateix tenen la mateixa hora solar, ja que tots els punts que travessa tenen al Sol en la vertical a migdia.
Com la circumferència de la Terra té un total de 360º i el dia solar es divideix en 24 hores, la Terra es pot dividir en 24 franges imaginàries d’una hora, els anomenats fusos horaris. Per tant, cada 15º de longitud hi ha una hora de diferència, una més cap a l’Est i una menys vers l’Oest.
No obstant, cada país té la seva pròpia hora oficial, que en manta de vegades no coincideix amb l’hora solar.
ACTIVITATS
1. Tenint en compte que cap a l’est del meridià de Greenwich s’ha d’avançar el rellotge una hora per cada fus horari i cap a l’oest s’ha d’endarrerir, quina hora és a Moscou, Pequin, Nova York i San Francisco quan a Barcelona són les 3 de la tarda?
2. Per què es diu que és una hora menys a les illes Canàries.
Moviment de translació: equinoccis i solsticis
El moviment de translació
Moviment que fa la Terra al voltant del Sol seguint una òrbita el·líptica. Triga un any a produir-se un gir complet. Aquest moviment dóna lloc a les estacions de l’any a causa de la diferent intensitat d’irradació solar que provoquen les successives posicions del planeta: quan és estiu en un hemisferi, és hivern a l’altre i viceversa, fet que també passa entre la primavera i la tardor.
Durant aquest moviment la Terra és a una distància màxima del Sol de 152.000.000 km (afeli, a principi de juliol), mentre que la distància mínima que assoleix és de 147.000.000 km (periheli, a principi de gener). La distància mitjana, per tant, és de 149.500.000 km.
Equinocci
Punt del recorregut que la Terra fa durant el moviment de translació en què deixa d’acostar-se al Sol a causa de la seva òrbita el·líptica i comença a allunyar-se.
L’equinocci marca el moment en què el moviment de translació de la Terra fa que el Sol passi d’un hemisferi nord, on comença la primavera; i el 23 de setembre a l’hemisferi sud, on també comença la mateixa estació. Mentrestant, en ambdós casos, a l’altre hemisferi s’inicia la tardor.
Solstici
Punt del recorregut que la Terra fa durant el moviment de translació en què deixa d’allunyar-se del Sol a causa de la seva òrbita el·líptica i comença acostar-s’hi.
A l’hemisferi nord el solstici del 22 de juny, què és el dia més llarg de l’any, marca l’inici de l’estiu; i els solstici del 22 de desembre, què és el dia més curt de l’any, marca l’inic de l’hivern. A l’hemisferi sud passa a l’inrevés.
Això succeeix perquè el 22 de juny, al migdia, el raigs del Sol cauen perpendicularment sobre el Tròpic de Càncer (a l’hemisferi nord) i el 22 de desembre, a la mateixa hora, cauen perpendicularment sobre el Tròpic de Capricorn (a l’hemisferi sud).
Les estacions
Durant el seu viatge al voltant del Sol la Terra descriu una el·lipsi anomenada òrbita. El canvi de les estacions al llarg de l’any es produeix al donar-se la particularitat de que l’eix de rotació de la Terra es troba inclinat respecte del pla de l’òrbita, això fa que els raigs del Sol incideixin de forma diferent al llarg de l’any a cada hemisferi.
Degut a aquesta característica la Terra passa per 4 moments importants durant el seu moviment de translació: Solstici d’Estiu, Equinocci de Tardor, Solstici d’Hivern i l’Equinocci de Primavera
Las zones tèrmiques de la Terra
Una altra conseqüència del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol és la divisió del planeta en grans zones tèrmiques i climàtiques, una càlida a la zona intertropical, dues temperades a les latituds mitges d’ambdós hemisferis i dues fredes o polars, degut a que la quantitat i intensitat de radiació solar que arriba a la superfície terrestre varien amb la latitud i les estacions de l’any.
ACTIVITATS
1. Quines són les conseqüències del moviment de translació?
2. ¿Per què hi ha anys de traspàs? Cada quant temps s’estableixen?
3. Quins límits creus que marquen els tròpics? I els cercle polars?
4. En relació amb el moviment de translació de la Terra i la inclinació del seu eix de rotació, explica perquè a algunes zones del planeta se diferencien tant les estacions i a altres quasi no hi ha canvis.
5. Per què les estacions tenen lloc en èpoques contràries de l’any a els Hemisferis Nord i Sud? Per què són els dies d’hivern més curt i freds a l’Hemisferi Nord? Com seran a l’Hemisferi Sud durant el mes de juliol?
6. Explica quins canvis ocorrerien al nostre país si l’eix de rotació de la Terra fos perpendicular al plànol de la seva òrbita al voltant del Sol.
Eclipsi
Un eclipsi (Verb Grec: ecleipo, "deixar d'existir" o calypse, "cobrir" ) és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.
El terme és usat principalment per descriure o bé un eclipsi solar, quan l'ombra de la Lluna cau sobre la superfície de la Terra, o un eclipsi de Lluna, quan l'ombra de la Terra cau sobre la superfície de la Lluna. De totes formes, es pot referir també a fenòmens externs a el sistema Terra-Lluna: per exemple, un planeta movent-se en l'ombra projectada per una de les seves Llunes, una Lluna movent-se en l'ombra projectada per el seu planeta pare, o una lluna passant per l'ombra d'una altra lluna.
Page updated
Google Sites
Report abuse