1. Identificació dels riscos ambientals d’origen natural

Són hores d’ara quatre:

1) Les grans marees;

2) El desbordament dels rius

3) Les sequeres; i

4) Les pluges intenses.

Als que cal afegir els tradicionals com els terratrèmols, els icebergs, huracans, el corrents marins, tsunamis...

Les grans marees

Marea és el canvi periòdic de nivell del mar, produït principalment per les forces de marea que exerceixen el Sol i la Lluna. Quan aquest nivell és màxim s'anomena "marea alta" o plenamar, i quan aquest nivell és mínim s'anomena "marea baixa" o baixamar.

Dues marees altes successives estan separades per un període de temps de dotze hores i mitja, de manera que entre una plenamar i una baixamar passen sis hores i quart. En els mars tancats o petits (com el Mediterrani) les marees són gairebé imperceptibles, però en els oceans i mars oberts, en canvi, hi pot haver diferències d'alguns metres entre la baixamar i la plenamar.

La influència gravitatòria solar pot augmentar o disminuir la intensitat de les marees. Pot originar marees vives si el Sol i la Lluna estan alineats (succeeix dues vegades al mes, en lluna nova i en lluna plena), i marees mortes (quan la Lluna està en quart creixent i en quart minvant).

La pressió atmosfèrica també influeix, fins a 15cm. Aquestes marees es denominen marees meteorològiques.

(Obtingut de "http://ca.wikipedia.org/wiki/Marea")

Tenint en compte que la major part de la humanitat viu a la vora de la mar o de grans masses d’aigua, els països desenvolupats han desenvolupat històricament un seguit de mesures tècniques per guanyar terra a l’aigua d’una banda, és el cas holandès i el sistema de pòlders o grans barreres que permeten dessecar el sòl ja des d’antuvi; i d’altra banda el tradicional mètode de l’escullera artificial (obra feta amb grosses pedres o blocs tirats a l'aigua, per a formar un dic de defensa contra les onades, per a servir de fonament a un moll o per a protegir una obra contra l'acció dels corrents). Valorant doncs això, avui hi ha dos exemples de gestió davant d’aquest comportament natural:

• Els efectes de l’huracà Katrina a Filadèlfia (EUA) el 29 d’agost de 2005, els dics mal conservats no van resistir la pressió del fenomen i inundaren la ciutat produint milers de víctimes i nombrosos danys materials.

• Els dics que protegeixen Londres de les marees de l’estuari del Tamesi, requereixen un alt cost de manteniment, a més la pressió urbanitzable no descarta en un futur perills importants pels habitants de la city.

Els icebergs són comuns a l'estret de Davis , el de Estret de Dinamarca, i l'Atlàntic nordoest de febrer a agost i s'han observat algun cop fins i tot a les Bermudes i les illes Madeira; els vaixells estan exposats a gelades en la superestructura d'octubre a maig; la boira persistent pot ser un perill de maig a setembre; hi ha huracans de maig a desembre.

El desbordament dels rius

Una inundació és una submersió temporal de terrenys normalment secs, com a conseqüència de l'aportació inusual i més o menys sobtada d'una quantitat d'aigua superior a la que pot drenar la llera del riu. Es parla d’avinguda quan hi un augment inusual del cabal a una llera. La causa és la intensitat de la pluja que desborda el cabal, a través de la pluja torrencial (clima mediterrani) o del plovisqueig (clima atlàntic). Els casos més greus es troben en les zones de clima monsònic.

Els monsons tropicals són els principals causants d'inundacions; això els converteix en un dels fenòmens naturals més importants com a causants de morts humanes (un terç, com els huracans). Les xifres de morts poden oscil·lar entre els centenars i els milers. A Bangla Desh el monsó de l'estiu del 1988 provocà 3 000 morts, a causa de l'alta densitat de població concentrada en un espai fàcilment inundable i sense recursos tècnics per fer-hi front. Actualment la zona que envolta Bombay a l’Índia està en perill degut al canvi de vegetació o desaparició de la mateixa, ja que aquesta actuava de secant de la pluja.

Les sequeres

Quan són persistents causen la desertificació o transformació d'una regió en àrida o desèrtica per causa de l'acció humana. Entre les pràctiques que l'afavoreixen hi ha la sobrepastura, els conreus excessivament continuats o en règim de monocultiu exclusiu, els incendis, etc. Pot agreujar la tendència natural d'un territori a l'aridesa o n'accelera la desertització.

Les pluges intenses

Per saber-ne més: http://protecciobalenya.galeon.com/praga.htm

El tsunami

En japonès ona de port, Kunrei-shiki: Tsunami, és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar. Per al cas més freqüent, els moviments tectònics, els tsunamis són importants a partir maremots de magnitud de més de 6.4 a l'escala de Richter i són vertaderament devastadors a partir de 7.

El major tsunami de la història recent va tenir lloc al sud-est asiàtic el 26 de desembre de 2004 . Va ser engendrat per un sisme quatre mil metres de profunditat submarí de magnitud 9.0 en l'escala de Richter i epicentre vora l'illa de Sumatra i va causar més de 230.000 víctimes a l'instant (sense comptar les desenes de milers de morts causades per les subsegüents epidèmies). Els països més afectats foren Indonèsia (sobretot la província de Banda Aceh de l'illa de Sumatra) i Tailàndia, tot i que els efectes devastadors també van arribar al llarg de bona part de les costes de l'oceà Índic: Bangladesh, Índia, Sri Lanka, Malàisia les Maldives i fins i tot Somàlia, Kenya, Tanzània i les Illes Seychelles a l'est de l'Àfrica.

Aquest sisme produiria una cadena de tsunamis que esborrarien literalment del mapa illes, platges i poblacions, que van quedar submergides en una densa capa de llot i aigua.

Les onades, algunes de les quals van arribar als 5 metres d'alçada, i capaces de desplaçar-se a més de 700 km/h, van trigar dues hores a arribar a les costes de l’Índia, i sis a Somàlia i Kenya. Després de la devastadora acció del mar, es presentava un panorama desolador i, a mesura que la xifra de morts creixia, la comunitat internacional començava a ser conscient de la tragèdia. Així, l'ajuda internacional va arribar ràpidament a les zones afectades amb l'objectiu de buscar als morts i enterrar-los, però sobretot, per atendre aquells que van quedar vius i localitzar els que el mar no ha retornat encara. Finalment, el 6 de gener de 2005 es va celebrar una conferència internacional a Jakarta per a discutir l'ajuda que s'enviaria als països afectats, i cinc dies més tard una reunió de donants a Ginebra per comprometre's.

(Vegeu una animació d’un tsunami –anglès-:

http://www.geophys.washington.edu/tsunami/general/physics/runup.html )

Tsunamis als Països Catalans

Els Països Catalans també han rebut l'impacte de tsunamis. El més recent fou després d'un moviment tectònic prop d'Algèria i va causar alguns desperfectes a alguns vaixells atracats als ports del sud de l'illa de Mallorca.