2. Centre-perifèria, nord-sud

Una relació jerarquitzada. Els països centrals

Països desenvolupats

El resultat d'aquest procés és una relació jerarquitzada entre llocs i regions del planeta que, de manera resumida queda definit per l'existència de zones centrals i zones perifèriques. Així, les zones o països centrals dins del sistema mundial són

§ els que controlen el comerç i la tecnologia,

§ mantenen alts nivells de productivitat,

§ tenen economies diversificades i, en conseqüència,

§ gaudeixen d'ingressos força elevats.

Atès que durant anys aquests indicadors han estat identificats amb el progrés i el desenvolupament, a aquests països sovint se'ls coneix com a desenvolupats.

Molts dels països desenvolupats estan situats en el hemisferi septentrional (Europa Occidental, Amèrica del Nord i Japó) i sovint se'ls coneix també com a països del Nord que alguns altres que han assolit un nivell de desenvolupament similar estan situats en l'hemisferi sud (Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica).

Origen de la desigualtat

L'èxit dels països centrals desenvolupats o del Nord fonamentat en el domini i l'explotació sobre altres regions. Inicialment, aquesta dominació es va aconseguir a través de l’ocupació militar, el control social i la imposició cultural (el colonialisme i l'imperialisme); posteriorment es manté a través de fórmules de dependència financera, comercial i cultural.

Una relació jerarquitzada. Països perifèrics

Els països perifèrics són els que

• mantenen economies molt especialitzades,

• poc complexes i

• amb baixos nivells de productivitat perquè disposen de poca tecnologia o de tecnologia antiquada.

Les seves relacions comercials amb l’exterior són depenents i desavantatjoses. Durant anys, molts d'aquests països també han estat coneguts com el Tercer Món, seguint una imatge que atribuïa la preponderància (el Primer Món) als països capitalistes desenvolupats per davant dels països socialistes (Segon Món). Aquests països del Tercer Món estan situats principalment a l'hemisferi sud.

És clar, entre el qualificatiu de central i el de perifèric hi ha un ampli ventall de possibilitats (com per exemple l'existència de països semiperifèrics o zones capaces d'explotar altres països però que a la vegada són dominades per països pròpiament centrals). La jerarquia no és inamovible: l’evolució és, precisament, un dels trets característics del sistema mundial actual.

Causes i conseqüències de la globalització

El neocolonialisme. Als anys 60 del segle XX molts dels territoris colonitzats van assolir la independència política i també desitjaven arribar a tenir independència econòmica. Tanmateix, és en aquest moment històric quan el sistema mundial capitalista avança més decididament cap a formes més complexes d'integració i interdependència.

Molts dels lligams del colonialisme i l'imperialisme es mantingueren tot canviant algunes de les formes i els mètodes de relació. Aquest neocolonialisme manté i fins i tot amplia la influència dels països centrals en relació a les noves administracions independents, ara a través d'acords comercials, contractes financers i convenis estratègics. En qualsevol cas, perdura la influència cultural, lingüística, educativa, política i institucional de les potències cen­trals, ja sigui directament o mitjançant les seves empreses.

El paper de les empreses multinacionals. En aquest context, destaca el neoimperialisme de les grans empreses transnacionals (o multinacionals), que instal·len sucursals per produir les mateixes mercaderies que en els països d'origen, obren noves empreses a través de la captació de capitals i mercats locals, o bé noves empreses que aprofiten les millors condicions (sous, primeres matèries, etc.), la producció de les quals és destinada exclusivament a l'exportació. En molt pocs anys, algunes d'aquestes companyies transnacionals assoleixen nivells de riquesa superiors a la de molts Estats i el seu poder i capacitat de control sobre les economies (i les polítiques) locals arriba a condicionar l'evolució política i social (no ja només l'econòmica) de molts països perifèrics.

Aquestes companyies han contribuït decisivament, tot i que no exclusivament, al fet que les dues darreres dècades del segle XX siguin conegudes com les de la globalització ja que en aquest període les relacions econòmiques, polítiques i culturals internacionals han esdevingut més importants en nombre i en transcendència que les que són estrictament nacionals, pròpies o exclusives d’un país.

Per tal d’assegurar un creixement més ràpid i tenir un control més efectiu del mercat, algunes d’aquestes empreses han iniciat processos de compra o fusió entre elles adoptant comportaments quasi monopolístics. Aquest és el cas d’algunes companyies informàtiques (Microsoft, IBM, etc.) o d’alguns grans bancs.

Les innovacions tecnològiques. També han contribuït a la globalització: des de les aportacions en el camp dels transports (automòbils més ràpids i segurs; ampliació de les xarxes d’autopistes; trens de gran velocitat; homogeneïtzació dels sistemes de càrrega gràcies als contenidors, etc.) i les comunicacions (difusió dels telèfons mòbils; introducció de fax, xarxes de fibra òptica; generalització de les comunicacions per satèl·lit, del correu electrònic i d'Internet, etc.) fins a les innovacions en biotecnologia, microelectrònica, etc.

Moltes d'aquestes innovacions han conduït també a introduir canvis de mentalitat respecte a plantejaments ètics i estètics que els mitjans de transport i telecomunicacions han ajudat a dispersar.

Mundialització dels mercats i del consum. En aquest sentit, la globalització també s’identifica amb el creixement, mundialització i homogeneïtzació dels mercats i de les pautes de consum i de comportament.

S'emfasitza la cultura del diner i de la propietat com a símbols de posició social (determinats productes s’eleven a la categoria de mites o paradigmes: Mercedes-Benz, Chanel); s'universalitzen preferències com la Coca-Cola i es generalitzen patrons socials abans molt locals (les pizzes, el Nadal); es banalitzen i comercialitzen tradicions antigues i singularitats culturals (convertides en i atraccions turístiques).

La internacionalització de la televisió i de les pel·lícules són factors essencials en la transmissió d'aquests valors i d'aquests criteris alhora que resulten un instrument bàsic de l’imperialisme lingüístic i cultural. Allò que abans passava i era conegut en l’àmbit local, regional o estatal, ara té una transcendència universal i immediata de manera que més que mai, el món s'ha fet petit i la seva lògica local s’ha convertit en la d'una aldea global.

Una nova divisió internacional del treball. Amb tot, potser un dels elements que més ha consolidat la globalització és la nova divisió del treball que consisteix a desplaçar part dels processos productius vers països perifèrics i semiperifèrics per aconseguir costos de producció més baixos i, especialment, pagar salaris menors.

La nova divisió internacional del treball també es reflecteix en els països centrals en la notable especialització assolida pel sector terciari avançat o empreses de serveis, dedicades a millorar-ne i assegurar la productivitat o els intercanvis.

També cal destacar un altre factor decisiu que contribueix a la globalització i és l'emergència d'un mercat mundial financer que, gràcies a la immediatesa que ofereix la informàtica, és capaç de controlar sobre el conjunt de les inversions mundials decisions preses a les borses de Tòquio, Hong Kong, Nova York, Frankfurt o Londres.

Integració i homogeneïtzació, desigualtats i desequilibris. El resultat d'aquest procés de globalització és, per una banda, la integració de la pràctica totalitat del planeta en el sistema mundial capitalista i, per l'altra, la polarització d'aquest sistema entre els països centrals i els països perifèrics. La distància entre les regions més pròsperes i les més pobres s'ha incrementat notablement des del 1960, tant per l'enriquiment d'unes com per la depauperació de les altres.

Igualment cal recordar que el sistema mundial afecta quasi tot el globus però no totes les persones (ni totes de la mateixa manera) i que la generalització de països centrals i perifèrics amaga també grans i greus disparitats internes. Així, mentre que moltes vegades les elits polítiques i econòmiques de molts països subdesenvolupats gaudeixen dels beneficis del progrés i el desenvolupament, també cada vegada capes més àmplies de població dels països rics subsisteixen per sota dels mínims de qualitat de vida que les estadístiques atribueixen als seus països.

Les regions dins del sistema global

Llocs i regions: territoris de la globalització. En aquest context de progressiva globalització, cada lloc i cada regió té el seu paper específic dins del sistema competitiu mundial i, d'aquests diferents papers, neix la interdependència entre ells. El desenvolupament de cada lloc afecta i és afectat pel desenvolupament de molts altres llocs i la major o menor influència d'uns sobre altres.

L'evolució del sistema mundial és, de fet, una successió canviant de papers i protagonismes de llocs i regions en constant transformació: el progrés o la marginació d'un lloc o regió és conseqüència de la seva correlació de forces amb altres llocs i regions, però també és producte de com és i com ha estat aquest lloc, de manera que la història de cada indret resulta un element imprescindible per a d’entendre’l.

S'ha fet cada vegada més palès el reconeixement que una bona part del que s'esdevé en la quotidinaïetat cada dia està més influenciat per esdeveniments que estan més enllà del món local i que, d'una manera una mica imprecisa, s’atribueix un procés imparable de globalització.

Per exemple, quan les empreses decideixen quin lloc del món és millor per a les seves operacions, els obrers de les antigues fàbriques veuen perillar els seus llocs de treball i les administracions locals i nacionals s'adonen de fins a quin punt les seves actuacions polítiques resulten impotents per impedir aquests canvis en els seus territoris.

El global i el local són interdependents

Si s’entenen els canvis que passen al voltant, es començarà a comprendre com els canvis que es desenvolupen d'una manera generalitzada afecten el propi món. Alhora, tot el que passa localment en el món immediat, d’alguna manera contribueix a perfilar els esdeveniments i les perspectives del conjunt. Els móns dels quals es forma part estan interconnectats, són interdependents, vegades ho estiguin de manera imprecisa o aparent.

Per exemple: l'esportista de Los Ángeles que vol comprar unes espardenyes d'atletisme, entra en contacte amb l'adolescent que les fabrica a Indonèsia, tot i que llurs respectius mons estiguin molt allunyats de les esferes de poder que decideixen quin model estarà de moda aquesta temporada i on convé situar el pròxim taller de calçat.

Si es vol entendre el caràcter local de les vides, la naturalesa canviant dels llocs on es viu, cal, per una banda, burxar en un context cada vegada més ampli i global del qual tots en formen part i, per altra banda, comprendre quins elements caracteritzen, distingeixen i fan únic el context local.

Cultura i identitat

El significat de cultura. El procés de globalització també està plantejant un repte seriós no només al significat de lloc sinó també al significat de cultura. Tant els contactes personals com les relacions econòmiques, polítiques i culturals s'han anat estenent per tot el planeta. Al b