1. Globalització, mundialització

El sistema econòmic mundial

La desintegració del bloc comunista ha provocat que gairebé tots els països del món formin un únic espai econòmic. L'explosió de les relacions econòmiques mundials i els grans canvis que s'estan esdevenint en els darrers anys permeten parlar de 1'existència d'una economia mundial.

L’economia global

Evolució del sistema econòmic mundial. Des de finals del segle XVIII l'economia ha anat mundialitzant-se. Primerament es va mundialitzar el comerç i, gràcies a això, per exemple, la Gran Bretanya va poder convertir-se, durant el segle XIX, en el “taller del món” i inundar-lo de productes manufacturats. Després de la IIª Guerra Mundial, el procés de mundialització de l'economia es va accelerar i actualment afecta tots els factors econòmics:

• la producció,

• el comerç,

• les finances,

• la publicitat,

• les patents,

• el canvi de moneda, etc.

Gairebé tot el món depèn, més o menys intensament, de tot el món en tots o alguns d'aquests processos econòmics. Per aquest motiu es pot parlar d'una economia global, és a dir, d'una economia mundial integrada.

L'economia global ha estat possible per:

§ la reducció del preu dels transports i de les comunicacions i

§ per l'existència d'ordinadors, que permeten comunicar-se amb qualsevol indret del món en qüestió de segons.

Característiques de l'economia global

Actualment, el sistema econòmic es caracteritza, principalment per quatre tendències:

1) El creixement del comerç internacional. El flux de mercaderies s'ha multiplicat per més de 20 en els darrers vint anys. S’ha creat un mercat planetari.

2) La mundialització de la producció. Gran part de la producció i el comerç mundials són fets per multinacionals, és a dir, empreses registrades en un país però amb filials a altres països del món. Aquestes empreses estan començant a situar cada fase de la producció en aquells països que els ofereixen majors avantatges salarials, fiscals, formació de la mà d'obra, etc.

3) El boom dels fluxos financers. Cada dia es mou en el món un bilió de dòlars. La majoria d'aquests fluxos financers no són pagaments per un servei o una mercaderia, com succeïa anteriorment, sinó fenòmens merament especulatius, que intenten guanys mitjançant la compra i la venda contínua de monedes, bons, fons de pensions, etc.

4) La interrelació d'uns i altres punts del planeta. Una decisió política o econòmica presa a l'altra punta del planeta per un una gran empresa provoca reaccions en cadena, de les qual cap país no s'escapa.

No obstant això, l'existència d'un únic sistema econòmic no ha fet que s'hagin superat les desigualtats econòmiques i socials tremendes que hi ha entre uns i altres països del món.

Les organitzacions i els fòrums econòmics internacionals

L'economia mundial promou l'existència d'una sèrie d'organitzacions econòmiques internacionals que serveixen de fòrums de discussió i acord entre els diversos països per al foment del comerç i de la cooperació econòmica i per prendre decisions que harmonitzin les polítiques econòmiques i monetàries. En destaquen les següents:

• El Fons Monetari Internacional (FMI), que va sorgir el 1944 amb l'objectiu de promoure l'estabilitat de les monedes i facilitar el comerç internacional. Actualment, el seu principal escenari d'acció és el dels països subdesenvolupats, als quals concedeix crèdits a canvi que duguin a terme polítiques econòmiques dures.

• El Banc Mundial, que va sorgir, també, el 1944 amb l'objectiu d'afavorir la reconstrucció econòmica d'Europa després de la IIª Guerra Mundial. Actualment finança projectes de desenvolupament als països més pobres.

Les organitzacions econòmiques regionals

Al mateix temps que es mundialitza l'economia, té lloc un procés de regionalització econòmica, és a dir, de creació d'organitzacions econòmiques que lliguen una sèrie de països d'una determinada regió del món. La majoria tenen com a finalitat la potenciació de les relacions comercials entre els seus membres i dificultar l'accés de tercers països als seus mercats. Les organitzacions econòmiques regionals principals són les següents:

• La Unió Europea (UE), formada per les economies més fortes d’Europa i en procés d’ampliació cap a l’Est. La UE funciona ja com a mercat únic i els seus objectius són la unió econòmica (amb una única moneda i una política econòmica comuna dels Estats que en són membres) i la unió política, encara per definir.

• A Amèrica destaquen el NAFTA o TLC (Tractat de Lliure Comerç), signat el 1994 pel Canadà, els Estats Units i Mèxic; Merco-sud, zona de mercat comú entre el Brasil, l'Uruguai, el Paraguai i l'Argentina, i el Pacte Andí, (Bolívia, Colòmbia, Xile, l'Equador i el Perú).

• A l'Àfrica les organitzacions principals són la Unió del Magrib Àrab, la Conferència de la Cooperació per al Desenvolupament de l'Àfrica Austral i la Comunitat Econòmica de l'Àfrica Occidental.

Com funciona el sistema món

En el sistema món, el pes de cada una de les parts és molt diferent. L’esquema que representa millor la forma de funcionar el món és el que distingeix un centre, una perifèria i un seguit de països intermedis.

Els fluxos de mercaderies, capitals i informació s'esdevenen d'acord amb el poder dels països.

• El centre està format pels països més desenvolupats: els Estats Units, l'Europa occidental i el Japó. Aquest grup de països tenen un PIB per càpita elevat, un nivell educatiu alt, una tecnologia molt avançada, una xarxa de comunicacions excel·lent i una llarga tradició comercial amb tot el món. Aquest grup de països centrals dominen també les organitzacions internacionals.

• La perifèria està formada pels països menys desenvolupats. Són països amb una renda baixíssima, amb estructures gairebé inexistents, gairebé sense indústria, mancats de tecnologia, amb un nombre de professionals qualificats escàs i amb una agricultura de rendiments baixos.

Els Estats centrals, directament o per mitjà de grans empreses transnacionals, produeixen un flux intens cap als països de la perifèria: concedeixen crèdits, cedeixen patents, estableixen societats filials, controlen explotacions i cadenes de distribució i venen tota classe de productes

Els Estats perifèrics subministren al centre primeres matèries, productes artesans, llocs d'esbarjo i turisme, productes agrícoles o pesquers, etc.

La desigualtat dels intercanvis consolida les relacions de dependència de la perifèria respecte al centre. Tanmateix les relacions centre-perifèria es caracteritzen pel seu dinamisme: antics països perifèrics poden iniciar un procés de desenvolupament ràpid i passar a convertir-se en centres regionals (països del sud-est asiàtic, per exemple).

Els Estats Units, la gran potència mundial

Els Estats Units es configuren com la gran superpotència mundial. El seu domini internacional s'estén en tots els àmbits:

• En l'àmbit polític tenen una gran influència sobre les decisions de l'ONU i la resta de les organitzacions internacionals.

• En l'àmbit militar posseeix l'exèrcit més poderós i més ben equipat del món. La seva xarxa de tractats militars permet que l'exèrcit nord-americà sigui present a tots els continents.

• En l'àmbit econòmic, els Estats Units produeixen més del 20% de la riquesa mundial. Les seves multinacionals controlen la gran part de la producció i el comerç internacionals i el dòlar és la divisa de referència mundial.

• En l'àmbit cultural, la cultura anglo-saxona s'ha convertit en la cultura popular internacional i les investigacions de les seves empreses i universitats lideren els rumbs de la vida científica.

En els darrers temps, els Estats Units s'enfronten, però, a diversos problemes greus: la dura competència industrial del Japó, la còpia dels seus productes per part de la Xina i altres països asiàtics i el gran deute exterior, que fa dels Estats Units el país més endeutat del món.

Les potències militars: Rússia i la Xina

Rússia i la Xina són dos països amb una gran influència política i militar, però amb un pes econòmic molt menor.

• Rússia està immersa, en aquest moment, en un procés de transició cap a l'economia de mercat i cap a la democràcia que provoca greus tensions socials. Malgrat la crisi econòmica, el seu paper internacional de primera línia està justificat pel poder de l’exèrcit i per la influència política que exerceix en territoris habitats per eslaus.

• La Xina és el país més poblat de la terra, la qual cosa fa que tingui també l'exèrcit més nombrós. A la potència militar s'uneix la influència política i cultural que exerceix a Àsia. En els últims temps està tenint lloc un fort creixement econòmic auspiciat per la política iniciada per Deng Xiao Ping.

Les potències econòmiques: Alemanya i el Japó

Alemanya i el Japó han viscut una història paral·lela durant el segle XX. Han estat dues de les potències econòmiques, polítiques i militars de la primera meitat del segle, però la desfeta en la IIª Guerra Mundial les va deixar en un estat de prostració econòmica i dependència política. Des dels anys 1950, els dos països van iniciar un procés de creixement econòmic espectacular, que va rebre el nom de «miracle», de tal manera que, en l'actualitat, el Japó és la segona potència econòmica del món i Alemanya, la tercera.

Aquesta potència econòmica no es correspon amb una influència po­lítica anàloga. Cap dels dos països no és membre del Consell de Seguretat de l'ONU i els seus exèrcits són petits, únicament defensius. Des de la reunificació, Alemanya sembla iniciar una política internacional més activa, com ho demostra la seva intervenció a favor del reconeixement d'Eslovènia, Croàcia i Bòsnia, després de la desintegració de Iugoslàvia, i l'ampliació de la UE cap al nord i l’est.

Activitats

1. Llegiu el text següent i responeu les qüestions.

“Al Senegal, la metròpoli colonial imposa el conreu gairebé exclusiu de cacauets. És una terrible desgràcia! Fins ara, el Senegal encara no s’ha deslliurat del garrot del monocultiu destinat a l’exportació. Els pagesos produeixen centenar de milers de tones de cacauets. El govern els les compra i les exporta a Europa.

El pagès, en general, rep pel seu producte un preu molt inferior al que el govern guanya quan l’exporta. (...) Gràcies a la diferència el règim finança, entre altres coses, la seva burocràcia parasitària i el luxe inaudit en què viuen la majoria dels seus dirigents.(...)

Amb una part dels ingressos guanyats en l’exportació de cacauets, el govern senegalès compra arròs a Tailàndia, a Cambotja i a d’altres llocs. L’arròs és el principal aliment al Senegal (...) Per importar 400.000 tones anuals, el Senegal ha de pagar uns 85.000 milions de francs. El 1997, l’economia de Dakar va destinar el 17,4 % a la compra d’aquest cereal, l’11,8 % a la de pa i el 10,9 % a la de verdures (...)

El Senegal es va fent cada vegada més depenent de l’estranger, tot i que disposa d’una classe pagesa enèrgica i competent que podria, sense problemes irresolubles, produir tots els aliments que el país necessita.

Jean Ziegler. La fam del món explicada al meu fill. Barcelona: Empúries, 2000.

1. Resumiu les idees principals del text.

2. Expliqueu els conceptes centre i perifèria referits als intercanvis desiguals.

3. Raoneu el problema del deute extern en els països subdesenvolupats.

4. Exposeu en què consisteix el comerç just.

2. Observeu la taula següent i responeu a les qüestions.

1. Descriviu les informacions que us facilita aquest quadre estadístic i identifiqueu els continents que, sumats, concentren més de la meitat de les exportacions mundials i també aquells que, sumats, suposen bastant menys d’una quarta part d’aquestes exportacions.

2. Indiqueu a què es refereixen els següents termes de geografia econòmica: països centrals, països perifèrics i països semiperifèrics. Enumereu algunes de les característiques de cadascun.

3. Exposeu breument què s’entén per «globalització de l’economia» i indiqueu quines són les seves principals repercussions en la dependència i en els desequilibris entre les diverses regions mundials.