Severance WC

(Enric Garrigós Mafé, 2026)

El gran problema de coincidir amb algú als lavabos de la feina quan et disposes a cagar. Haver de fer-ho evitant ser escoltat, controant els estrèpits, cosa que no sempre és possible. La sensació inevitable d'injustícia, de vulneració del teu dret a fer-ho amb focs artificials si així t'ho demana el cos.

POSSIBLE SOLUCIÓ → Com en la sèrie Severance (una gran corporació separa la ment i els records dels seus treballadors en dues parts: una per a la feina i una per a fora), propose separar la ment i els records dels treballadors en dues parts: una per al lavabo i una per al lloc de treball. Per fi podríem cagar amb tota la pirotècnia i que els nostres companys ho escoltaren sense que ningú s'avergonyira.

(Sí, ja sé que podria passar que els «jo» de dins acabaren desenvolupant la vergonya de ser escoltats, però no ho donem per fet, per favor. També podria passar que els sorolls i els ecos en la tassa acabaren esdevenint símbols de prestigi. Tot és possible. Es tracta de gent per establir. Tabula rasa. No deixem de somiar.)

El que sí que és inevitable és que, com en la sèrie original, els «jo» de dins acaben sentint curiositat pel que passa fora, a l'altre costat de la porta dels lavabos, i es desencadene una trama trepidant.