l'acudit de Pagliacci

[VERSIÓ COMPLETA]

(Enric Garrigós Mafé, 2026)

És probable que alguna vegada hages escoltat el famós acudit de Pagliacci:

Un home va al metge. Diu que està deprimit. Diu que la vida li sembla implacable i cruel. Diu que se sent sol a un món aterridor, on només hi troba incertesa i confusió.

El metge li diu: “El remei és ben senzill. Aquesta nit tenim un gran pallasso a la ciutat. Pagliacci. Vaja a veure’l. Això l’animarà.”

L’home es posa a plorar. Finalment, diu: “Però, doctor… Jo soc Pagliacci.”

Si et sembla un bon acudit, tinc una bona notícia (si no, una notícia normal): HE TROBAT LA VERSIÓ COMPLETA!

Un home va al metge. Diu que està deprimit. Diu que la vida li sembla implacable i cruel. Diu que se sent sol a un món aterridor, on només hi troba incertesa i confusió.

El metge li diu: “El remei és ben senzill. Aquesta nit tenim un gran pallasso a la ciutat. Pagliacci. Vaja a veure’l. Això l’animarà.”

L’home es posa a plorar. Finalment, diu: “Però, doctor… Jo soc Pagliacci.”

El metge, que no havia mirat al pacient en cap moment, s’arrenca un bigoti postís i respon: “Pagliacci!?”

Pagliacci s’eixuga les llàgrimes i diu: “Johnson!? Què fas ací?”

Johnson contesta: “Em disfresse de metge per a tractar de vendre entrades del teu show. Per alguna cosa soc el teu mànager, no?”

Pagliacci diu: “Sí, clar. Està molt bé. Segueix així. I saps d’algun metge de veritat? És que realment la vida em sembla implacable i cruel, i voldria que algú m’ajudara.”

Johnson replica: “Uf, és un tema complicat. Fas bé en buscar ajuda. Parla amb la meua recepcionista, segur que ella et recomana a algú.”

Pagliacci diu: “Gràcies, Johnson.”

I Johnson respon: “De res, Pagliacci. Ens veiem aquesta nit al teatre. Recorda que a les nou tens la prova de so.”