Tercer
1. Continguts mínims.
COMUNICACIÓ
Els mitjans de comunicació.
Els textos periodístics.
Per què un fet esdevé notícia?
Estructura de la notícia.
La citació de paraules: estil direct i estil indrecte.
La informció en l’àmbit acadèmic.
El text expositiu.
Característiques contextuals.
Els recursos explicatius.
L’estructura del text expositiu.
Contex històric i cultural.
Ramon Llull.
Dades biogràfiques.
Obra escrita.
Les cròniques medievals.
Les quatre grans cròniques.
Informació i opinió.
El text argumentatiu:aspectes contextuals.
L’estructura de l’argumentació.
La legitimació de l’emissor.
L’ordenació dels arguments: els connectors.
La contraargumentació.
Tipus d’arguments.
La comunicació publicitària.
Multimodalitat i dialogisme.
L’argumentació implícita.
Les figures del discurs.
L’eslògan: estructura i sentit.
Marques, publicitat i estil de vida.
La societat dels segles XIV i XV. La literatura doctrinària.
Francesc Eiximenis.
Sant Vicent Ferrer.
Anselm Turmeda.
El teatre medieval: el Misteri d’Elx.
La misogínia en la literatura medieval.
Bernat Metge i Lo Somni.
Jaume Roig i l’Espill.
Isabel de Villena i la Vita Christi.
Les filles d’Eva: les dones com a origen del mal.
Els estereotips masculins i femenins en l’actualitat.
L’heroi i la novel·la cavalleresca.
L’heroi cavalleresc.
L’orde de cavalleria.
La matèria de Bretanya.
Llibres de cavalleria i novel·la cavalleresca.
Curial e Güelfa.
Tirant lo Blanc.
La construcció d’un heroi.
L’amor en la literatura.
La poesia trobadoresca.
Ausiàs March.
Joan Roís de Corella.
Joan de Timoneda.
ESTUDI DE LA LLENGUA
Les formes no personals del verb: participi, infinitiu i gerundi.
Lèxic: els llibres d’estil periodístics.
Els mecanismes de cohesió textual: els connectors i la referència anafòrica.
Lèxic: els diccionaris.
El català medieval.
Les llengües romàniques.
Substrat, superestrat i adstrat.
La Cancelleria Reial.
Lèxic: veus patrimonials, cultismes i doblets lèxics.
Lèxic: la derivació.
Els pronoms personals.
Els pronoms febles en funció de complement directe.
Els pronoms febles en funció de complement indirecte.
Els pronoms em, et, es, ens, us.
Combinacions binàries depronoms febles (CI+CD).
Els pronoms febles.
Combinacions binàries: aspectes gràfics.
L’atribut.
El complement predicatiu.
Els complements circumstancials.
Lèxic: els neologismes.
Les perífrasis verbals.
Concepte i tipus de perífrasis.
Les perífrasis modals.
Lèxic: la composició lèxica.
L’oració composta (1).
Les oracions adjectives.
Les oracions substantives.
Les oracions adverbials.
Lèxic: usos sexistes del llenguatge.
L’oració composta (2).
Classificació de les oracions compostes.
Les oracions coordinades.
Les oracions subordinades causals i consecutives.
Les oracions subordinades condicionals, finals i concessives.
Lèxic: capms semàntics i famílies lèxiques.
Les llengües Europa.
El valencià a partir de la Constitució de 1978.
Lèxic: els barbarismes.
PRÀCTICA FINAL
Elaborar un diari.
Preparar una exposició oral.
Confeccionar una auca.
Escriure una carta a la premsa.
Preparar i dur a terme un debat.
Redactar un article d’opinió.
Confeccionar un panell informatiu.
Construir un relat.
Preparar un recital de poesia amorosa.
ORTOGRAFIA
L’accent gràfic.
Regles d’accentuació.
Accent diacrític.
La dièresi.
El sistema consonàntic: criteris de classificació.
Les oclusives sordes i sonores.
Les alveolars sordes i sonores.
Les palatals sordes i sonores.
Laterals i geminacions.
MORFOSINTAXI
Les funcions sintàctiques: complement directe, complement indirecte, complement circumstancial, complement de règim verbal, complement agent, atribut,complement predicatiu.
Els verbs regulars.
CONJUGACIÓ DE VERBS
Verbs regulars.
Verbs irregulars.
2. Criteris d'avaluació
1. Captar les idees essencials de textos orals i reproduir el contingut en textos escrits.
2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis d’este curs.
3. Participar en situacions de comunicació respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar les intervencions dels altres.
4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d’ús de la llengua, especialment a l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge.
5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita.
6. Entendre instruccions i normes donades oralment.
7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits narratius, descriptius i dialogats, de diferent tipus (incloent-hi els propis de la premsa escrita) i distint nivell de formalització.
8. Fer explicacions orals senzilles sobre fets d’actualitat social, política o cultural de manera ordenada, ajustant-se a un guió previ, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
9. Elaborar el resum d’una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut; reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants.
10. Extraure i contrastar informacions concretes i identificar el propòsit en els textos escrits més usats per a actuar com a membres de la societat.
11. Crear textos escrits (narratius, descriptius i dialogats) en suport de paper i digital; adequar el registre a la situació comunicativa, enllaçar els enunciats, respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica, amb un vocabulari ric i variat.
12.Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.
13. Comprendre l’origen i evolució del castellà i del valencià, identificar i localitzar els fenòmens de contacte entre les distintes llengües constitucionals i conéixer les característiques fonamentals del bilingüisme.
14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, d’Espanya i del País Valencià; valorar esta diversitat com un patrimoni que ens enriqueix a tots i a totes.
15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics del valencià i del castellà, per mitjà de l’observació directa i la comparació.
16. Conéixer la terminologia lingüística necessària per a la reflexió sobre l’ús.
17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats.
18. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa, avaluar l’estructura i l’ús dels elements del gènere, l’ús del llenguatge i el punt de vista de l’autor; situar bàsicament el sentit de l’obra en relació amb el seu context.
20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i els autors més rellevants de la història de la literatura.
21. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat.
22. Establir relacions entre obres, autors i moviments en la història de la literatura fins al segle XVIII i els elements més destacats del seu context cultural, social i històric.
24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
25. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació.
26. Llegir tres llibres, un per trimestre, de gèneres diferents, a elegir d’una llista de 10 proposada pel departament, per a aconseguir un deu per cent de la nota global del curs. La lectura és obligatòria i imprescindible per a aprovar. També se’n poden llegir uns altres voluntàriament triats d’una llista proposada pel departament i puntuats a través de la nota d’actitud.
CONCRECIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ.
Aquests criteris d’avaluació es refereixen a tots els blocs de continguts de la programació esmentats abans, i es concreten de la forma que s’expressa a continuació:
Conceptes el 50% de la nota;
Procediments el 40 %
Actitud el 10%
Pel que fa als procediments, es desglossarà de la següent forma:
Lectures el 10% (se’n valorarà l’expressió oral i/o escrita).
El quadern portat al dia i/o deures 10%
Expressió i interrelació oral i producció escrita 20%.
No obstant això, el professorat podrà redistribuir els percentatges en funció de les activitats realitzades i de les necessitats i característiques de cada grup/classe.
Pel que fa a l’Actitud es valorarà especialment una actitud positiva envers l’ús de la llengua.
El descompte total de faltes serà un 20% en cada apartat de conceptes i procediments.
L’absència injustificada a més d’un 10 % de les sessions trimestrals comportarà la pèrdua del dret a l’avaluació contínua. A més, es podrà penalitzar fins a un descompte de 2 punts de la nota final.
L’absència a un examen que no siga deguda a motius mèdics i justificada per un especialista mèdic implicarà la no repetició de l’examen. Analitzat el cas, i escoltat l’alumne/a, el professor/a decidirà si li fa mitjana amb altres proves o si s’ha de recuperar el parcial o l’avaluació completa.
3. Criteris de recuperació.
1. L’avaluació és contínua i integradora, la nota final s’obté de la mitjana aritmètica de les notes obtingudes en les diferents avaluacions, de manera que una nota mitjana positiva recupera les avaluacions suspeses .
2. El professorat, si ho creu convenient, podrà utilitzar com a criteri de recuperació realitzar proves puntuals sobre aspectes concrets dels continguts de la programació als alumnes que ho necessiten.
3. Si no superen l’avaluació final, els alumnes podran efectuar una prova extraordinària dels continguts impartits al llarg del curs.
4. Si així i tot li quedara pendent per al curs següent, si hi haguera repàs ho podria recuperar allí; si no n’hi haguera la recuperaria aprovant la primera i la segona avaluació del curs en què estiguera matriculat. Si tampoc aprovara a final de curs, el seu professor valorarà la seua trajectòria i decidirà si l’aprova o no en funció del seu interès i actitud en classe. El professorat, si ho creu convenient, podrà utilitzar com a criteri de recuperació realitzar proves puntuals sobre la matèria suspesa.
5. Si al curs següent li quedara pendent al juny, l’alumnat haurà de demanar un full d’examen del curs pendent a la prova extraordinària per si no aprovara el que està cursant.