Quart
CONTINGUTS MÍNIMS DE QUART D’ESO CURS 2017-2018
1. Continguts mínims.
COMUNICACIÓ
Gèneres i seqüències textuals. Els gèneres literaris.
La narrativa com a gènere.
Els components d’una història.
L’estructura narrativa.
La construcció d’un relat.
Aspectes del discurs.
El tractament de temps.
El temps de la història i el temps del discurs.
L’ordre dels fets.
La duració.
La narració de paraules.
El discurs narrativitzat.
L’estil directe i l’estil indirecte.
La descripció en el relat.
Definició i tipologia.
Estructura de la seqüència descriptiva.
La poesia: definició i característiques.
Nivell fònic.
La mètrica: la mesura del vers.
El ritme.
La rima.
Sèries mètriques: estrofes i composicions.
Els temes de la poesia.
El nivell morfosintàctic del poema.
Nous llenguatges literaris.
La música com a eina de lluita social.
La lluita contra la censura: el llenguatge simbòlic.
El nivell semàntic del poema: les figures retòriques.
El teatre com a text.
Diàleg, monòleg i part.
Les acotacions.
Estructura del text teatral.
Els gèneres teatrals.
L’espectacle teatral.
La posada en escena.
L’espai teatral.
Les companyies teatrals.
La caracterització dels actors.
L’escenografia i la il·luminació.
L’escenogrfia auditiva.
Altres textos relacionats amb les representacions teatrals.
L’assaig.
Definició, característiques i estructura.
Recursos lingüístics i estilístics.
Gèneres assagístics.
HISTÒRIA DE LA LITERATURA
La Decadència: context històric.
Renaixença i romanticisme.
La narrativa en el segle XIX
La narrativa en el primer terç del segle XX
La narrativa de posguerra.
Els grans narradors: Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Enric Valor.
La narrativa actual.
Context històric i cultural.
La narrativa dels anys setanta i huitanta.
El segle XXI: nous narradors i nous relats.
La Renaixença: Teodor Llorente.
El modernisme: Joan Maragall.
L’Escola Mallorquina.
La generació de 1909.
La poesia noucentista.
L’avantguardisme: Joan Salvat-Papasseit.
La Generació de 1930: Carles Salvador.
El simbolisme: Carles Riba.
La poesia de tradició avantguardista: Joan Brossa.
La poesia compromesa: Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés.
La Nova Cançó.
Breu història del gènere teatral.
El teatre català del segle XIX
El teatre modernista.
El teatre des de la postguerra fins a l’actualitat: Jordi Teixidor, Josep Maria Benet Jornet, Rodolf Sirera, Manuel Molins.
Breu història de l’assaig.
L’assaig al segle XX: Josep Pla, Joan Fuster.
ESTUDI DE LA LLENGUA
El text com a unitat comunicativa.
Les propietats del text.
La construcció d’un text escrit.
L’oració.
Definició i constituents.
L’oració i la proposició.
Enunciat, oració i frase.
Les oracions subordinades.
L’oració complexa: la inserció.
La subordinació adverbial: concepte tipus.
La subordinació substantiva.
La subordinació adjectiva.
Correcció en la pronúncia.
Fenòmens de fonètica sintàctica.
L’accentuació acurada.
Vacil·lacions en el vocalisme àton.
La subjectivitat en el discurs.
La presència d’emissor i receptor en el text: la dixi personal.
La veu poètica.
La modalització.
La dixi espacial i temporal.
La normalització lingüística i les actituds lingüístiques.
Els pronoms febles.
Col·locació.
Formes i funcions sintàctiques.
Combinació de pronoms febles.
Les unitats fraseològiques.
La tonalitat oracional.
Oracions subordinades causatives: causals, consecutives, condicionals, concessives, finals.
PRÀCTICA FINAL
Planificar l’argument d’un relat.
Redactar un relat a partir d’un argument original.
Inserir diàlegs i descripcions en una narració.
Elaborar una antologia poètica personal.
Preparar dur a terme un recital poètic.
Elaborar un DVD de música en llengua catalana.
Redactar un text teatral a partir d’un conte.
Elaborar un dossier sobre l’escenogrfia d’una obra teatral.
Elaborar una antologia de textos assagístics.
BLOC GRAMATICAL
ORTOGRAFIA
La dièresi.
Les sigles.
Les abreviatures.
L’ús de les majúscules.
MORFOSINTAXI
L’ús erroni de l’article lo neutre.
El gènere del substantiu i de l’adjectiu.
El nombre del substantiu i de l’adjectiu.
Els indefinits.
Els quanttatius.
Usos de les preposicions.
Adverbis i locucions adverbials.
Verbs de dificultat especial.
Les perífrasis verbals.
LÈXIC
La paronímia.
Els barbarismes.
2. Criteris d'avaluació.
Unitat 1
● Relacionar gèneres amb àmbits d’ús, finalitats i seqüències textuals.
● Identificar les cinc part de l’estructura narrativa en una notícia de premsa o un conte.
● Participar en un debat oral sobre l’explotació infantil adoptant el punt de vista prefixat.
● Explicar les conseqüències de determinats fets històrics.
● Identificar les característiques de la narrativa del segle XIXi primer terç del segle XX a partir de la lectura de textos significatius.
● Esmenar els errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció gramaticals d’uns textos.
● Transformar un text format per oracions simples en una única oració composta.
● Redactar l’argument d’una història després d’haver determinat els components i les accions fonamentals.
Unitat 2
● Contestar un qüestionari de resposta múltiple sobre els aspectes del relat que fan referència al tractament del temps, a la focalització i al narrador.
● Analitzar en un text narratiu breu o en diferents fragments el tractament del temps, el punt de vista i el narrador.
● Redactar un text expositiu breu per explicar les característiques de la narrativa catalana de postguerra o per descriure la vida i l’obra de Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga o Enric Valor.
● Identificar les oracions subordinades adverbials d’un fragment narratiu.
● Identificar els elements d’enllaç i les formes no personals en una sèrie d’oracions subordinades adverbials i corregir els usos incorrectes.
● Redactar un text narratiu a partir d’un argument original, tot utilitzant les formes de tractament del temps, el punt de vista i el narrador que es consideren més adients i emprant correctament les subordinades adverbials.
Unitat 3
● Identificar les formes diferents d’inserir la narració de paraules en un fragment narratiu.
● Transformar en estil indirecte un fragment narratiu en estil directe.
● Identificar els elements i els procediments utilitzats en una seqüència descriptiva o en una sèrie de petits fragments descriptius.
● Redactar un text expositiu per explicar les principals tendències i els autors més destacats de la narrativa catalana actual.
● Corregir les errades en una sèrie d’oracions substantives i triar el relatiu adient per completar un conjunt d’oracions adjectives.
● Inserir les paraules dels personatges (en estil narrativitzat, directe o indirecte) i petites descripcions en un relat original.
Unitat 4
● Identificar un text poètic malgrat no estar escriten vers.
● Mesurar diverses composicions assenyalant la mètrica, el ritme i la rima.
● Reconéixer les diferents sèries mètriques, estrofes i composicions.
● Redactar un text expositiu breu per explicar les característiques de la poesia des de la Renaixença fins a la generació de 1909.
● Identificar les característiques pròpies de Teodor Llorente i Maragall en diverses composicions.
● Pronunciar correctament versos de poemes diversos.
● Identificar errades en paraules que tenen el vocalisme àton diferent del castellà.
● Redactar els textos introductoris i les diferents parts de l’antologia poètica.
Unitat 5
● Identificar els temes i subtemes de diverses composicions poètiques a través de la lectura, l'expressió del títol, l'ordenació de versos i el resum d'estrofes.
● Identificar anàfores, paral·lelismes, hipèrbatons i encavalcament a partir de versos de composicions poètiques diferents i sercapaç de crear-ne de noves.
● Ser capaç de distingir entre el noucentisme i modernisme i saber respondre qüestions relatives al període literari estudiat.
● Contestar preguntes destinades a un coneixement més pregon sobre l'obra poètica dels autors estudiats en la unitat.
● Identificar i analitzar els díctics personals, la veu poètica, la dixi espacial i temporal i la modalització de diversos poemes.
Unitat 6
● Identificar el llenguatge simbòlic de diferents manifestacions poètiques i musicals.
● Identificar les diferents figures literàries corresponents al nivell semàntic del poema i ser capaç de crear-ne de noves.
● Saber interpretar el contingut de poemes dels autors estudiats en la unitat i justificar les respostes a partir dels coneixements adquirits.
● Escoltar, analitzar i comprendre els missatges de les diferents aportacions musicals de cantautors en llengua catalana del fenomen de la Nova Cançó i d'altres actuals.
● Distingir entre el procés de normalització lingüística i el procés de normativització lingüística i conéixer les mesures que afavoreixen i milloren les actituds lingüístiques.
● Elaborar un DVD de música en llengua catalana a partir dels poemes i cançons estudiats en la unitat.
Unitat 7
● Identificar les característiques del text teatral.
● Identificar gèneres assagístics.
● Transformar un text narratiu en un text teatral.
● Identificar els diferents tipus d’acotacions.
● Identificar els elements i els procediments utilitzats en l’elaboració d’un text teatral.
● Identificar les funcions dels pronoms febles.
● Corregir les errades en la combinació de pronoms febles.
● Redactar un text teatral.
Unitat 8
● Contestar un qüestionari de resposta múltiple sobre les característiques d’un text dramàtic i d’una representació i les diferències entre el teatre «d’autor» i el teatre independent.
● Identificar un espai escènic i comentar les seues característiques.
● Identificar en un fullet de mà les diferents persones que intervenen en la posada en escena i les tasques que realitzen.
● Inserir en un text teatral acotacions que facen referència a l’escenografia visual i auditiva.
● Redactar un text relacionat amb el món teatral: crítica, entrevista.
● Redactar un text expositiu breu per explicar les característiques del teatre des de la postguerra fins a l’actualitat i dels autors dramàtics més representatius.
● Conéixer el significat de les principals locucionsi frases fetes.
● Reconéixer i pronunciar adequadament les diferents corbes melòdiques oracionals.
● Redactar i aplicar els diferents continguts en l’adaptació d’un text dramàtic a una representació teatral.
Unitat 9
Reconéixer i analitzar els mecanismes característics de la prosa d’idees.
● Identificar les principals formes literàries o subgèneres de l’assaig.
● Redactar un text expositiu per explicar les principals característiques de l’obra de Joan Fuster.
● Redactar un text expositiu per explicar l’assaig contemporani.
- Identificar les oracions subordinades causatives d’un text assagístic.
● Identificar els elements d’enllaç de les oracions subordinades causatives i corregir els usos incorrectes.
● Comentar textos assagístics i elaborar-ne de propis.
- Llegir tres llibres, un per trimestre, de gèneres diferents, a elegir d’una llista de 10 proposada pel departament, per a aconseguir un deu per cent de la nota global del curs. La lectura és obligatòria i imprescindible per a aprovar. També se’n poden llegir uns altres voluntàriament triats d’una llista proposada pel departament i puntuats a través de la nota d’actitud.
CONCRECIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ.
Aquests criteris d’avaluació es refereixen a tots els blocs de continguts de la programació esmentats abans, i es concreten de la forma que s’expressa a continuació:
Conceptes el 60% de la nota;
Procediments el 30 %;
Actitud el 10%
Pel que fa als procediments es desglossarà de la següent forma:
Lectures el 10% (se’n valorarà l’expressió oral i/o escrita).
El quadern portat al dia 10%,
Producció escrita i expressió oral 10%.
No obstant això, el professorat podrà redistribuir els percentatges en funció de les activitats realitzades i de les necessitats i característiques de cada grup/classe.
Pel que fa a l’Actitud es valorarà especialment una actitud positiva envers l’ús de la llengua.
El descompte total de faltes serà un 20% en cada apartat de conceptes i procediments.
L’absència injustificada a més d’un 10 % de les sessions trimestrals comportarà la pèrdua del dret a l’avaluació contínua. A més, es podrà penalitzar fins a un descompte de 2 punts de la nota final.
L’absència a un examen que no siga deguda a motius mèdics i justificada per un especialista mèdic implicarà la no repetició de l’examen. Analitzat el cas, i escoltat l’alumne/a, el professor/a decidirà si li fa mitjana amb altres proves o si s’ha de recuperar el parcial o l’avaluació completa.
3. Criteris de recuperació.
1. L’avaluació és contínua i integradora, la nota final s’obté de la mitjana aritmètica de les notes obtingudes en les diferents avaluacions, de manera que una nota mitjana positiva recupera les avaluacions suspeses .
2. El professorat, si ho creu convenient, podrà utilitzar com a criteri de recuperació realitzar proves puntuals sobre aspectes concrets dels continguts de la programació als alumnes que ho necessiten.
3. Si no superen l’avaluació final, els alumnes podran efectuar una prova extraordinària dels continguts impartits al llarg del curs.