Literatura universal
LITERATURA UNIVERSAL 1r BATXILLERAT CURS 2017-2018
Introducció
El Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, regula en el seu capítol I aquells aspectes curriculars de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat que són responsabilitat del Govern en virtut de les competències que li confereix l’article 6.bis de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig. Així mateix, regula per a ambdues etapes altres aspectes com ara els elements transversals del currículum, l’autonomia dels centres docents, la participació de pares, mares i tutors legals en el procés educatiu i l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu. Posteriorment, el capítol II desplega els aspectes referents a l’ordenació general de les ensenyances de l’Educació Secundària Obligatòria continguts en la Llei Orgànica 2/2006, mentre que el capítol III concreta l’ordenació general de l’etapa del Batxillerat.
La normativa bàsica anterior es completa amb l’Ordre ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions entre les competències, els continguts i els criteris d’avaluació de l’Educació Primària, l’Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat. Aquesta es dicta d’acord amb allò que s’indica en la disposició addicional trenta-cinc de la Llei Orgànica 2/2006.
Correspon al Consell, fent ús de les seues competències, i de conformitat amb l’adés esmentada potestat reglamentària atorgada a les administracions educatives, establir els elements del currículum que la normativa bàsica indica i concretar determinats aspectes d’ordenació acadèmica.
Programació de Literatura Universal
1r BATXILLERAT
A. Objectius d’etapa vinculats amb la matèria i competències clau
L’àrea té com a principal finalitat introduir l’alumnat en el coneixement i l'estudi de la literatura universal per tractar-se d’esta part fonamental del patrimoni cultural de la humanitat en què s’han anat depositant la imaginació, els sentiments i els pensaments de les distintes cultures al llarg de la història. Per tant, el seu estudi intervé en el procés de maduració afectiva, intel·lectual i estètica dels jóvens i conduïx els estudiants a aprofundir en la comprensió de la pròpia identitat, tant individual com col·lectiva, així com a valorar de forma crítica diverses realitats socials i culturals al mateix temps que la realitat del món contemporani. En este sentit, la lectura i l’estudi de fragments o d'obres completes representatives del patrimoni literari universal contribuïx de manera fonamental a la consecució dels objectius del batxillerat relacionats amb les capacitats i destreses lingüístiques, tant orals com escrites i així mateix a la d’aquells les finalitats dels quals són aprofundir en les realitats del món contemporani, desenrotllar la sensibilitat artística i literària i el criteri estètic com a fonts d’informació i d’enriquiment cultural i refermar els seus hàbits lectors.
A.1. Contribució de la matèria de Literatura Universal a l’adquisició de les competències clau
També adquireix una especial importància l’aprenentatge basat en competències, que es caracteritza per la seua transversalitat i pel seu caràcter integral, atés que les competències constitueixen l’aplicació pràctica d’allò que s’ha aprés en una diversitat de contextos acadèmics, socials i professionals. Així, el procés d’ensenyament-aprenentatge competencial ha d’abordar-se des de totes les matèries, la qual cosa implica un important canvi en les tasques que es plantegen a l’alumnat a l’aula i un plantejament metodològic innovador. Les metodologies didàctiques innovadores que incloguen l’aprenentatge cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i, en termes generals, qualsevol altra metodologia pròpia d’una educació inclusiva i orientada a l’aprenentatge per competències, contribuiran a una major motivació de l’alumnat, a un major grau d’adquisició de les competències i a l’èxit dels objectius de l’etapa corresponent per part d’aquest, i, consegüentment, a una millora dels resultats.
Per a abordar aquest plantejament metodològic, la tasca del docent és fonamental, ja que haurà de dissenyar tasques o situacions d’aprenentatge que possibiliten la resolució de problemes, l’aplicació dels coneixements apresos i la promoció de l’activitat dels estudiants. Per a això, la formació del professorat ha de ser un pilar fonamental per a la renovació metodològica i per a la posada en pràctica de les metodologies didàctiques innovadores esmentades amb anterioritat.
L’àrea de literatura universal contribueix especialment a desenvolupar en l’alumnat les competències de comunicació lingüística, la relació de les quals es dóna en tots els continguts en els cinc components: el lingüístic, el pragmàtic, el sociocultural, l’estratègic i el personal i, també, contribueix a desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre i dota l’alumnat de recursos i estratègies d’anàlisi i comprensió i facilita els mecanismes d’inferència. Finalment contribueixa desenvolupar les competències socials i cíviques i la consciència i les expressions culturals per mitjà de l’estudi i la comparació de textos literaris de distintes èpoques i autors, i fa que l’alumnat siga capaç de descobrir en aquests recurrències temàtiques, així com semblances o divergències expressives. D’aquesta manera, l’alumnat aprendrà a transferir els seus coneixements, i a relacionar el contingut i les formes d’expressió d’una obra literària amb el context històric i cultural en el qual s’inscriu, la qual cosa afavorirà l’aprenentatge autònom.
Però el currículum actual amplia de manera notable l’espectre competencial de l’àrea de literatura universal en incorporar continguts i criteris d’avaluació relacionats amb la competència digital i el sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor en el bloc inicial, en què es proposen continguts molt relacionats amb la metodologia per a l’aprenentatge competencial i que fan referència a la gestió i la planificació de projectes en grups cooperatius o a processos de recerca de la informació i creació de continguts en contextos digitals.
A.2. Relació de les competències bàsiques amb els objectius específics de l’àrea de Literatura Universal
1.1. Buscar i seleccionar informació en documents de text i/o imatges, sons, vídeos, etc. relacionats amb l’assignatura a partir d’una estratègia de filtratge i de forma contrastada en mitjans digitals, registrant-la en paper de forma acurada o emmagatzemant-la digitalment en dispositius informàticsi servicis de la xarxa: CD, CCLI.
1.2. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva filtrar i compartir informació i continguts digitals, seleccionar la ferramenta de comunicació TIC, servici del web social o mòdul en entorns virtuals d’aprenentatge més apropiat, aplicar bones formes de conducta en la comunicació i previndre, denunciar i protegir els altres de les males pràctiques com ara el ciberassetjament: CD, CSC.
1.3. Crear i editar continguts digitals com ara documents de text, presentacions multimèdia i produccions audiovisuals amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori o servicis del web per a desenrotllar treballs d’investigació o presentacions orals i escrites, i conéixer com aplicar els diferents tipus de llicències: CD.
1.4. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raonades i assumir riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències: SIEE.
1.5. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres participen i arriben a les metes comunes, influir positivament en els altres i generar implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies i actuar amb responsabilitat i sentit ètic: SIEE, CAA,CSC.
2.1. Desenrotllar per escrit un tema de la història de la literatura i consultar diverses fonts d’informació, exposar les idees amb rigor, claredat i coherència i aportar una visió personal per a organitzar i sintetitzar els coneixements: CCLI, CEC.
2.2. Llegir i captar el sentit d’obres o fragments significatius de distintes èpoques i gèneres, en prosa oen vers, d’autoria masculina o femenina, interpretar el seu contingut d’acord amb els coneixements adquirits sobre temes i formes literàries, així com sobre períodes i autories significatives per a vincular l’obra al seu context, gènere i autoria: CCLI, CEC.
2.3. Analitzari comentar,amb enfocament crític, obres o fragments significatius de distintes èpoques i gèneres, en prosa o en vers, d’autoria masculina o femenina, i situar-les en el seu context històric, social i cultural, identificar la presència de determinats temes, motius i idees estètiques dominants del moment en què es van escriure, reconéixer les característiques del gènere i del moviment en què s’inscriuen, així com els trets més destacats de l’estil literari, per a aprofundir en la comprensió del text: CCLl, CEC, CAA,
2.4. Establir relacions significatives entre la literatura i altres disciplines (música, cine, pintura, ciència, etc.) analitzar les similituds i diferències entre els diferents llenguatges expressius per a fer una reflexió críticasobre la influència i la pervivència de la literatura en la resta de les arts: CCLl, CEC,CAA, CSC.
2.5. Formular juís, oralment i per escrit, sobre el valor estètic de les obres literàries com a punt de trobada d’idees i sentiments col·lectius, i indicarla seua influència en altres manifestacions artístiques de la cultura universal i justificar el seu estudi com un mitjà per a generar una actitud crítica: CCLl, CEC,SIEE.
2.6.Comparar textos de la literatura universal i de la literatura escrita en llengües cooficials, posar de manifest les influències, coincidències i diferències que hi ha entre estes per a vincular-les amb els corrents estètics dominants en diversos àmbits geogràfics:CCLI, CAA, CEC.
2.7. Desenrotllar i planificar projectes d’investigació individuals o en equip cooperatiu i exposicions orals i escrites ambenfocament crític sobre obres, autors o autores, gèneres, èpoques o moviments, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les TIC, consultar fonts d’informació diverses i citar-les; seguirun esquema previ amb una estructura de contingut i argumentació coherent i clara, un registre i una terminologia literària apropiats i un llenguatge no discriminatori , i avaluar el procés i el producte final: CCLl, CAA, SIEE,CD.
B) Continguts de Literatura Universal
Els continguts de l’àrea estan dissenyats i organitzats en dos blocs. En el primer bloc apareixen els continguts transversals que impregnen la metodologia de l’àrea i que fan referència a la creació de contextos comunicatius específics, la utilització de les TIC en les aules, la gestió o planificació de projectes i tasques, tan importants en la programació competencial, les tècniques d’aprenentatge cooperatiu o la presa de decisions personals o acadèmiques. El segon bloc inclou continguts centrats en processos i estratègies com ara el comentari de text; la lectura, l’anàlisi, la interpretació i el comentari crític d’obres completes o de fragments; l’observació i la reflexió crítica de les relacions existents entre les obres literàries delsdiferents períodes i obres d’altres disciplines (música, cine, pintura, ciència, etc.) o de la literatura escrita en llengües cooficials, i els grans períodes i moviments de la literatura universal presentats cronològicament.
B.1. Bloc 1: Elements transversals a l’assignatura
PROCEDIMENTALS
-Ferramentes digitals de busca i visualització. Busca en [p. e. xarxes socials, blogs, wikis, fòrums, banc de sons, pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades…] o per mitjà de la sindicació de fonts de continguts (RSS). Estratègies de filtratge en la busca de la informació. Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i servicis de la xarxa. Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la busca i el contrast d’informació. Organització de la informació seguint diferents criteris.
-Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes...; compartir informació i recursos; i construir un producte o meta col·lectiu. Correu electrònic. Mòduls cooperatius en entorns personals d’aprenentatge. Servicis del web social com ara blogs, wikis, fòrums... Hàbits i conductes en la comunicació i en la protecció de l'individu i dels altres de les males pràctiques com ara el ciberassetjament. Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció d'este. Hàbits i conductes per a filtrar la font d’informació més completa i compartir-la amb el grup.
-Realització, formatatge senzill i impressió de documents de text. Disseny de presentacions multimèdia. Tractament de la imatge. Producció senzilla d’àudio i vídeo. Ferramentes de producció digital en el web. Drets d’autor i llicències de publicació.
ACTITUDINALS
-Imaginació i creativitat
-Autoconeixement. Valoració de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu. Proactivitat.
-Autoregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat.
-Procés estructurat de presa de decisions.
-Responsabilitat
-Pensament alternatiu.
-Pensament causal i conseqüencial.
-Sentit crític
- Assumpció de distints rols en equips de treball. Lideratge.
-Pensament de perspectiva
-Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.
-Estratègies de motivació i automotivació.
-Tècniques d’escolta activa
-Diàleg igualitari.
-Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu.
-Responsabilitat i sentit ètic
B.2. Bloc 2: Els grans períodes de la literatura universal
CONCEPTUALS
-El concepte de literatura.
-La compartimentació en gèneres.
-Temes, tòpics literaris i personatges universals.
-La literatura i les altres disciplines: relació i influències.
Antiguitat (I): literatures orientals.
-Les mitologies i l’origen de la literatura.
-Literatures de l’Extrem Orient i l'Orient Mitjà.
-La literatura hebrea: la Bíblia.
Antiguitat (II): literatures grega i llatina.
-L’epopeia grega.
-El teatre grec. La tragèdia.
-Poesia lírica grega.
-La poesia llatina: èpica i lírica.
Literatura medieval europea.
-L’èpica medieval europea.
-La lírica en veu femenina (kharges mossàrabs, Chansons des femmes, Frauenliedersgermànics, nadales i cantigues).
-El cicle artúric.
-Dels trobadors al dolce stil novo. Lestrobaititz.
-Dant: Divina comèdia.
Del Renaixement al Barroc.
-La lírica: el petrarquisme i la seua evolució.
-La prosa narrativa. El començament de la Querelle desFemmes.
-El teatre isabelí: Shakespeare.
-El teatre clàssic francés.
El segle de les llums.
-El desenrotllament de l’esperit crític: la Il·lustració. L’Enciclopèdia. Les tertúlies literàries o salonières de tertulianes.
-La novel·la europea del xviii: els hereus de Cervantes en la novel·la anglesa i francesa
-L’assaig.
El Romanticisme.
-Singularitat nacional, consciència històrica i nou sentit de la ciència.
-El Romanticisme alemany.
-El Romanticisme anglés.
-El triomf del moviment en altres països.
-Les arts escèniques: el teatre, l’òpera.
La segona meitat del segle XIX.
-Corrents narratives del Realisme europeu.
-El naixement de la gran literatura nord-americana de tall realista(1830-1890).
-L'arrancada de la modernitat poètica: de Baudelaire al Simbolisme.
-La renovació del teatre europeu: un nou teatre i unes noves formes de pensament.
El segle XX. Les avantguardes i el seu correlat en teatre i poesia.
-Principals moviments d'avantguarda: el surrealisme.
-Reacció contra el teatre clàssic: teatre èpic i de l'absurd.
-La poesia postsimbolista. (Valéry, Rilke, Pessoa, Vallejo, Elliot,W. Stevens, S. Plath, W. Szimborska etc.).
La narrativa del segle XX.
Renovació narrativa de principis del segle XX: de Kafka a Joyce.
-La novel·la nord-americana: Lost generation.
-La narrativa hispanoamericana: el realisme màgic
PROCEDIMENTALS
-Lectura, anàlisi, interpretació i comentari crític d’una obra completa, selecció de textos o fragments representatius de cada període, d’autoria femenina o masculina.
-Observació i reflexió crítica de les relacions existents entre la literatura universal de cada època i la literatura escrita en llengües cooficials.
-Observació i reflexió crítica de les relacions existents entre les obres literàries dels diferents períodes i obres de diverses disciplines: musicals, pictòriques, cinematogràfiques, etc., a través de l’anàlisi d’exemples representatius.
-Tècniques de redacció de comentari de text literari.
B.5 Seqüència i temporització dels continguts
Temporització
Elements transversals a l'assignatura
Els grans períodes de la literatura universal
Setembre
Octubre
Novembre
Ferramentes digitals de recerca i visualització.
Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la recerca i el tractament de la informació.
Realització de documents de text.
Ferramentes digitals de cerca en pàgines web especialitzades, estratègies de filtratge de la informació.
Lectura, anàlisi, interpretació i comentari crític d'una obra completa, selecció de textos o fragments representatius de cada període, d'autoria femenina o masculina.
Introducció a la literatura universal: el concepte de literatura; temes, tòpics literaris i personatges universals.
L'antiguitat (I): literatures orientals. Literatures de l'Extrem Orient i l'Orient mitjà; la literatura hebrea: la Bíblia.
L'antiguitat (II): literatures grega i llatina. L'epopeia grega. El teatre grec. La tragèdia. Poesia lírica grega. La poesia llatina: èpica i lírica.
Literatura medieval europea: l'èpica medieval europea, la lírica en veu femenina, el cicle artúric, dels trobadors al dolce stil nuovo, les trobairitz, Dante.
Observació i reflexió crítica de les relacions existents entre la literatura universal de cada època i entre obres literàries de diferents períodes.
Temporització
Elements transversals a l'assignatura
Els grans períodes de la literatura universal
Desembre
Gener
Febrer
Ferramentes digitals de recerca i visualització.
Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la recerca i el tractament de la informació.
Realització de documents de text.
Ferramentes digitals de cerca en pàgines web especialitzades, estratègies de filtratge de la informació.
Lectura, anàlisi, interpretació i comentari crític d'una obra completa, selecció de textos o fragments representatius de cada període, d'autoria femenina o masculina.
Del Renaixement al Barroc: la lírica, la prosa narrativa, el teatre isabelí i el teatre clàssic.
El Segle de les Llums: la Il·lustració, la novel·la europea del XVIII i l'assaig.
El romanticisme, singularitat nacional, consciència històrica i nou sentit de la ciència, el romanticisme alemany i anglés, el triomf del moviment en altres països i les arts escèniques com el teatre i l'òpera.
La segona meitat del segle XIX, Corrents narratius del realisme europeu, la literatura nord-americana de tall realista, l'arrancada de la modernitat poètica i la renovació del teatre europeu.
Observació i reflexió crítica de les relacions existents entre la literatura universal de cada època i entre obres literàries de diferents períodes.
Temporització
Elements transversals a l'assignatura
Els grans períodes de la literatura universal
Març
Abril
Maig
Juny
Ferramentes digitals de recerca i visualització.
Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la recerca i el tractament de la informació.
Realització de documents de text.
Ferramentes digitals de cerca en pàgines web especialitzades, estratègies de filtratge de la informació.
Lectura, anàlisi, interpretació i comentari crític d'una obra completa, selecció de textos o fragments representatius de cada període, d'autoria femenina o masculina.
El surrealisme, el teatre èpic i de l'absurd, la poesia postsimbolista.
La narrativa del segle XX. Renovació narrativa de principis del segle XX. De Kafka a Joyce.
La novel·la nord-americana, la narrativa hispanoamericana.
Observació i reflexió crítica de les relacions existents entre la literatura universal de cada època i entre obres literàries de diferents períodes.
C) Metodologia
C.1. Metodologia general i específica. Estratègies i activitats d’ensenyament-aprenentatge
El currículum incorpora plantejaments metodològics i didàctics coherents amb el desenvolupament de les competències, l’aprenentatge en contextos reals dels elements transversals i dels continguts de les àrees. La competència es preveu com a coneixement en la pràctica, un coneixement adquirit a través de la participació activa en pràctiques socials que, com a tals, es poden desenvolupar tant en el context educatiu formal, a través del currículum, com en els contextos educatius. En aquest sentit és imprescindible proposar nous enfocaments metodològics innovadors, basats en la interacció, l’aprenentatge dialògic i l’aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i a unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que li permetran adquirir la competència necessària.
Els mètodes actius poden tenir suport en estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn, de manera que, a través de la resolució conjunta de les tasques, els membres del grup desenvolupen noves habilitats i estratègies que puguen aplicar a situacions semblants en contextos formals i no formals.
Els principis metodològics exposats han de regir la metodologia específica de l’àrea de la literatura universal, en laqual s’afavorirà la interacció i es fomentaran els contextos de comunicació dialògica de manera constant, així com l’aprenentatge destinat a establir vinculacions entre la literatura i altres gèneres, en el qual es procurarà la realització de tasques amb una dimensió social: representacions, productes audiovisuals, creació de pàgines web, còmics, etc., en agrupaments heterogenis.
Quant a l’avaluació, la sintaxi dels criteris d’avaluació permet una millor selecció de procediments i instruments d’avaluació adequats als diferents tipus d’aprenentatge (proves objectives, qüestionaris, escales d’observació, escales de valoració, etc.). A més, com que aporten detalls sobre la naturalesa de l’execució (com, amb què, per a què, on, quan, etc.), orienten a l’hora deseleccionar i dissenyar situacions i proves d’avaluació i a integrar-les en les activitats d’ensenyament-aprenentatge habituals.
Atenció a la diversitat
La conjunció dels elements del currículum està pensada per a atendre la diversitat a l’aula d’una manera inclusiva.
Així, tot i que el currículum proposa diversos tipus de continguts, destaquen aquells que afavoreixen l’aprenentatge basat en el pensament, la selecció de continguts rellevants per a entendre els canvis en les manifestacions literàries en eltemps i les seues múltiples connexions amb altres àmbits de l’activitat humana.
Els enfocaments metodològics proposats afavoreixen la participació i la implicació de l’alumnat. Aquests enfocaments inclouen l’ús de múltiples recursos, des de llibres fins ainformació presentada a través de diversos formats i mitjans, sorgits per a conéixer de primera mà algunes obres literàries, i diferents procediments que poden afavorir distints estils d’aprenentatge. Tot això facilitarà l’atenció a la diversitat a l’aula, alhora que dotarà l’alumne d’una forma general d’actuar per a aprendre, tot seguint una sèrie de passos inspirats en la racionalitat científica.
Finalment, des de l’avaluació també s’afavoreix l’atenció a la diversitat, a partir del fet que els criteris adopten una seqüència progressiva i diferenciada que permet identificar els aprenentatges bàsics sobre els quals construir-ne de nous, i es proposen diversos instruments i procediments per a avaluar els diferents aprenentatges que ens aproximen a una avaluació autèntica.
Temes Transversals
El Batxillerat té una estructura en què coexisteixen matèries que tenen com a finalitat proporcionar una formació i uns coneixements generals, amb els quals s’aprofundeix en competències de caràcter més transversal, juntament amb altres matèries concordants amb les preferències als alumnes, amb les quals s’ofereix una preparació especialitzada, en el marc de la modalitat i, si és el cas, itinerari de Batxillerat triats d’acord amb les perspectives i els interessos de l’alumne o alumna. Addicionalment, s’ha de considerar que en aquesta etapa s’ha d’utilitzar una metodologia activa que facilite l’autonomia de l’alumnat i, alhora, que constituïsca un estímul per al treball en equip i servisca per a fomentar les tècniques d’investigació, i aplicar els resultats en contextos reals.
C.2. Recursos i materials a utilitzar
Per a posar en pràctica els principis metodològics assenyalats en l’apartat anterior, s’han seleccionat un conjunt de materials didàctics que responen a aquestplantejament. Aquests són els que componen el Llibre de text Literatura Universal 1r Batxillerat de l’editorial Bromera (Iborra, Enric (2016): Literatura Universal Batxillerat, Bromera, Alzira).
Com a alternativa al llibre, el professorat del departamento podrá elaborar un dossier amb la matèria que s’impartirà al llarg del curs.
Llista de lectures recomanades Literatura Universal 1r de batxillerat.
Cada alumne haurà de llegir dos llibresde lectura, per trimestre, dels proposats en la llista. La primera lectura serà la proposada pel professor, la segona la podrà triar l’alumne
1a avaluació
Aristòfanes (-411): Lisístrata, Barcelona, Edicions 62.
Baricco, Alessandro (2005): Homer, Ilíada, Barcelona, RBA.
Bédier, Joseph (2014): El romanç de Tristany i Isolda, Barcelona, Quaderns Crema.
Boccaccio, Giovanni (1350): Decameró, València, Tres i Quatre.
Chaucer, Geoffrey (1391): Els contes de Canterbury, València, Tres i Quatre.
Eurípides (-431): Medea, RBA La Magrana.
Harris, Robert (2007): Imperium, Barcelona, Edicions 62.
Homer (-700): Odissea, Barcelona, Proa (trad. de Joan-Francesc Mira).
Plaute, Titus Maccius (-205): La comèdia del’olla / Amfitrió, Barcelona, Vicens Vives.
Saramago, José (2000): L’evangeli segons Jesucrist, Barcelona, Edicions 62.
Saramago, José (2011): Caín, Barcelona, Alfagura.
Sòfocles (-442 / -415): Èdip rei, Barcelona, Vicens Vives. (Proposada pel professor)
Steinbeck, John (1998): Els fets del res Artús, els seus nobles cavallers, Barcelona, Columna.
Sutcliff, Rosemary (1997): Vaixells negres davant Troia, Barcelona, Vicens Vives.
2a avaluació
Austen, Jane (1815): Emma, València, Tres i Quatre.
Defoe, Daniel (1719): Robinson Crusoe, Barcelona, Vicens Vives.
Dickens, Charles (1837): Oliver Twist, Barcelona, Teide.
Dostoievski, Fiòdor (1869): L’idiota, Barcelona, Edicions 62.
Flaubert, Gustave (1857): Madame Bovary, Barcelona, Proa
Goethe, Johann Wolfgang (1774): Les tribulacions del jove Werther, Barcelona, Vicens Vives
Hawthorne, Nathaniel (1850): La lletra escarlata, València, Tres i Quatre.
Maupassant, Guy de (1880): Bola de greix i altres relats, Barcelona, Edicions de 1984
Molière (1673): El malalt imaginari, Barcelona, Casals.
Poe, Edgar Allan (1839): Relats de terror, Alzira, Bromera
Schiller, Friedrich (1804): Guillem Tell, Barcelona, Edicions 62.
Shakespeare, William (1597): Romeo i Julieta, Barcelona, Vicens Vives. (Proposada pel professor)
Shelley, Mary (1818): Frankenstein, Barcelona, Vicens Vives.
Stevenson, Robert Louis (1886): El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, Alzira, Bromera.
Swift, Jonathan (1726): Viatges de Gulliver, Barcelona, Teide.
Tolstoi, Lev (1878): Anna Karènina, Barcelona, Proa.
Txèkhov, Anton (1899): La dama del gosset, Barcelona, Viena.
Voltaire (1759): Càndid o l’optimisme, Barcelona, Proa.
3a avaluació
Bradbury, Ray (1953): Fahrenheit 451, Barcelona, Proa.
Brecht, Bertolt (1941): Mare coratge i els seus fills, Barcelona, Diputació de Barcelona.
Calvino, Italo (1957): El baró rampant, Barcelona, Edicions 62.
Chandler, Raymond (1943): La dama del llac, Barcelona, Edicions 62.
Conrad, Joseph (1899): El cor de les tenebres, Barcelona, Edicions 62.
Cortázar, Julio (1959): Las armas secretas, Madrid, Cátedra.
Dahl, Roald (2005): Intercanvi de parelles i altres contes, Barcelona, Edicions 62.
Fo, Dario (1970): Mort accidental d’un anarquista, Barcelona, Proa.
Fuentes, Carlos (1995): La frontera de cristal, Alfaguara.
García Márquez, Gabriel (1981): Crònica d’una mort anunciada, Barcelona, Random House.
Grass, Günter (1959): El timbal de llauna, Barcelona, Edicions 62.
Hammett, Dashell (1930): El falcó maltés, Barcelona, Edicions 62.
Highsmith, Patricia (1950): Estranys en un tren, Barcelona, Columna.
Huxley, Aldous (1932): Un món feliç, Barcelona, Educaula.
Ibsen, Henrik (1879): Casa de nines, Barcelona, Educaula.
James, Henry (1898): Un altre pas de rosca, Barcelona, Quaderns Crema.
Joyce, James (1905): Dublinesos, Barcelona, Proa.
Kafka, Franz (1915): La metamorfosi, Alzira, Bromera.
Kerouac, Jack (1955): A la carretera, Barcelona, Edicions 62.
Kundera, Milan (1962): Amors ridículs, Barcelona, Destino.
Mann, Thomas (1924): La mort a Venècia, Barcelona, Proa.
Miller, Arthur (1955): Panorama des del pont, Barcelona, Proa.
Murakami, Haruki (1987): Tòquio blues, Barcelona, Edicions 62.
Némirovsky, Irène (1930): El ball, Barcelona, RBA. (Proposada pel professor)
Parker, Dorothy (1924): Cor de crema, Barcelona, Quaderns Crema.
Reza, Yasmina (2013): Feliços els feliços, Barcelona, Anagrama.
Salinger, J. D. (1951): El vigilant en el camp de sègol, Barcelona, Edicions 62.
Steinbeck, John (1937): Homes i ratolins, Barcelona, Vicens Vives.
Txékhov, Anton (1903): L’hort dels cirerers, Barcelona,Fundació Teatre Lliure.
Veber, Francis (1993): El sopar dels idiotes, Alzira, Bromera
Vian, Boris (1946): Escopiré sobre les vostres tombes, Barcelona, RBA.
Woolf, Virginia (1925): La senyora Dalloway, Barcelona, RBA La Magrana
Zweig, Stefan (1911): Secret candent, Barcelona, Quaderns Crema.
Material complementari amb pàgina web
Aula Virtual
http://iesribalta.edu.gva.es/moodle2017/2018
D) Criteris d’avaluació
D.1. Marc general
L’avaluació en el Batxillerat, a més de tenir un caràcter continu i formatiu en els termes que preveu l’article 8 d’aquest decret, també tindrà un caràcter diferenciat. Aquest caràcter, segons el que estableix l’article 30.3 del Reial Decret 1105/2014, implica que el professorat de cada matèria decidirà, a la finalització del curs, si l’alumne o alumna ha assolit els objectius i ha aconseguit el grau adequat d’adquisició de les competències corresponents.
D’altra banda, i en virtut del que disposa l’article 31 del Reial Decret 1105/2014, l’alumnat se sotmetrà a una avaluació individualitzada en finalitzar el Batxillerat. Conforme amb el que disposa l’apartat 2 de l’article esmentat, només s’hi podran presentar aquells alumnes que hagen superat totes les matèries. Finalment, les condicions per a l’obtenció del títol de Batxiller seran les indicades en l’article 34.1 del Reial Decret 1105/2014.
D.2. Metodologia i instruments d’avaluació
La matèria de Literatura Universal té un plantejament pràctic, amb una seqüenciació de continguts que afavorisca la progressió didàctica i una proposta variada d’activitats orientades a l’aprenentatge significatiu i competencial a través de la producció de textos orals i escrits, les propostes de treball col·laboratiu i l’aprofitament de les TIC i les seues aplicacions.
La resolució d’activitats i tasques permet posar en marxa, si el professor ho considera així, els principis d’autoavaluació,coavaluació, avaluació entre igualsi l’avaluaciódel mateix procés d’aprenentatge.
D.3. Avaluació i calendari escolar
Per a atendre les diferents fites d’avaluació associades al calendari escolar, s’han dissenyat proves d’avaluació deblocs de continguts.Per a aquest seguiment, que es desenvolupa durant el període lectiu inclòs entre les avaluacions trimestrals, s’ofereix una prova específica d’avaluacióper unitat.
El model de proves d’avaluacióproposades, independentment de la temporització, respon a la integració de coneixements i de destresesexigida per l’enfocament competencial del currículum, de la matèria . Les activitats de les proves d’avaluació estan associades als estàndards d’aprenentatgedefinits per a assolir-los, de manera que el professor puga mesurar, avaluar i graduar el rendiment o l’èxit assolit.
En l’elaboració de les proves d’avaluació s’ha tingut en compte la combinació de diversos tipus de preguntes-tasques:
Les preguntes de resposta construïdaexigeixen el desenvolupament de procediments per a assolir una producció única, encara que podria expressar-se de diferents maneres i descriure’s diferents camins per a arribar-hi. Tant el procedimentcom el resultat han de ser valorats, per a la qual cosa s’estableixen diferents nivells d’execució en la resposta en funció del grau de desenvolupament competencial evidenciat.
Les preguntes de resposta oberta,que admeten respostes diverses, que, fins i tot sent correctes, poden diferir d’uns alumnes a uns altres.
D. 4. Activitats de reforç i ampliació
L’avaluació en educació ha d’entendre’s com un instrument de millora. L’aplicació del model d’avaluació exposat permet identificar els aspectes metodològics i organitzatius que necessiten algun tipus d’ajust i prendre decisions individualitzadesrespecte dels alumnes, segons necessiten una ampliació de les propostes de treball (per als qui mostren nivells elevats de rendiment i motivació), o un reforç dels aspectes essencials del currículum, si necessiten una ajuda per a assolir els objectius de l’etapa i adquirir les competències corresponents.
En el conjunt del llibre, hi ha prop de 800 activitats, que donen un marge de tria molt ampli al docent a l’hora detreballar els textos. A més, l’organització dels exercicis en activitats de comprensió i activitats de comentari i de contextualització permet treballar els textos d’una manera flexible, tenint en compte el diferent nivell dels alumnes.
D.5. Avaluació dela pràctica docent i indicadors d’èxit
Desenvoluparem l’avaluació de l’ensenyamenti els seus components d’acord amb estratègiesque ens permeten obtenir informació significativa i contínuaper a formular judicis i prendre decisions que afavorisquen la millora de qualitatde l’ensenyament.
Amb l’objectiu de garantir l’objectivitatde l’avaluació, seleccionarem procediments, tècniques i instrumentsd’acord amb els requisitssegüents:
Varietat,de manera que permeten contrastar dades d’avaluació obtingudes através de diferents instruments.
Concreciósobre el que es pretén, sense introduir variables que distorsionen les dades que s’obtinguen amb la seua aplicació.
Flexibilitat i versatilitat,seran aplicables en diferents contextos i situacions.
Participació,el consens en tots aquests aspectes bàsics marcarà l’estratègia avaluadora de l’equip docent.
Emprarem la triangulacióper a obtenir informació del procés d’ensenyament mitjançant una diversitatde fonts (diferents persones, documents i materials), de mètodes(pluralitat d’instruments i tècniques), d’avaluadors(atribuir a diferents persones el procés de recollida d’informació, per a reduir la subjectivitat), de temps(varietat de moments), i d’espais.Emprarem per a fer-ho les tècniques següents:
Observació:directa (procés d’aprenentatge dels alumnes) i indirecta (anàlisi de contingut de la programació didàctica).
Entrevista:ens permetrà obtenir informació sobre l’opinió, actituds, problemes, motivacions,
etc., dels alumnes i de les seues famílies. L’ús adequat exigeix sistematització: definició dels objectius, la delimitació de la informació que es pensa obtenir i el registre de les dades essencials que s’han obtingut.
Qüestionaris:complementen la informació obtinguda a través de l’observació sistemàtica i entrevistes periòdiques. Resulta útil l’avaluació que duen a terme els alumnes sobre alguns elements de la programació: quines iniciatives metodològiques han estat més del seu grat, amb quina formula d’avaluació se senten més còmodes, etc.
Les tècniques/procediments per a l’avaluació necessiten instruments específics que garantisquen la sistematicitat i el rigor necessaris en el procés d’avaluació. Fan possible el registre de les dades de l’avaluació contínua i sistemàtica i es converteixen, així, en l’instrument precís i àgil que garanteix la viabilitat dels principis de l’avaluació a què hem al·ludit. Emprarem els següents:
Llistes de control:hi figurarà si s’han assolit o no cada un dels aspectes avaluats. Són molt adequades per a valorar els processos d’ensenyament, en particular en l’avaluació d’aspectes de planificació, materials…
Escales d’estimació:les més utilitzades són les graelles de doble entrada que recullen els aspectes a avaluar i una escala per a valorar l’assoliment de cadascun. Aquesta escala pot reflectir referents qualitatius (sempre, sovint, de vegades, mai), o constituir una escala numèrica; etc. Són de gran utilitat per a reflectir les competències professionals del professorat plasmades en indicadors per a cada tipus de competència.
En l’avaluació dels processos d’ensenyament i de la nostra pràctica docenttindrem en compte l’estimació, tant aspectesrelacionats amb el mateix document de programació(adequació dels seus elements al context, identificació de tots els elements,…), com els relacionats amb l’aplicació(activitats desenvolupades, resposta als interessos dels alumnes, selecció de materials, referents de qualitat en recursos didàctics, etc.).
Per guanyar en sistematicitat i rigor durem a terme el seguimenti la valoraciódel nostre treball recolzant-nos en els indicadors d’èxitsegüents:
Identifica en la programació objectius, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge adaptats a les característiques del grup d’alumnes a qui va dirigida la programació.
Descriu les mesures per a atendre tant els alumnes amb ritme més lent d’aprenentatge com els que presenten un ritme més ràpid.
Empra materials variats pel que fa a suport (imprés, audiovisual, informàtic) i quant a tipus de text (continu, discontinu).
Empra materials “autèntics” per a afavorir el desenvolupament de les competències clau i la transferència dels aprenentatges de l’entorn escolar al sociofamiliar i professional.
Estimula tant el pensament lògic (vertical) com el pensament creatiu (lateral).
Fomenta, a través de la seua pròpia conducta i les seues propostes d’experiències d’ensenyament-aprenentatge, l’educació en valors.
Afavoreix la participació activa de l’alumne, per estimular la implicació en la construcció dels seus propis aprenentatges.
Enfronta a l’alumne a la resolució de problemes complexos de la vida quotidiana que exigeixen aplicar de manera conjunt els coneixements adquirits.
Estableix vies de cooperació efectiva amb les famílies per al desenvolupament de l’educació en valors i en l’establiment de pautes de lectura, estudi i esforç a casa, condicions per a afavorir la iniciativa i autonomia personal.
Proposa activitats que estimulen les diferents fases del procés la construcció dels continguts (identificació de coneixements previs, presentació, desenvolupament, aprofundiment, síntesi).
Dóna resposta als diferents tipus d’interessos, necessitats i capacitats dels alumnes.
Orienta les activitats al desenvolupament de capacitats i competències, tenint en compte que els continguts no són l’eix exclusiu de les tasques de planificació, sinó un element més del procés.
Estimula la pròpia activitat constructiva de l’alumne, superant l’èmfasi en l’activitat del professor i el seu protagonisme.
Així mateix, vetlarem per l’ajust i la qualitat de la nostra programació a través del seguiment dels indicadors següents:
Reconeixement i respecte per les disposicions legals que determinen els seus principis i elements bàsics.
Adequació de la seqüència i distribució temporal de les unitats didàctiques i, en aquestes, dels objectius, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables.
Validesa dels perfils competencials i de la seua integració amb els continguts de la matèria.
Avaluació del tractament dels temes transversals.
Pertinència de les mesures d’atenció a la diversitat i les adaptacions curriculars aplicades.
Valoració de les estratègies i els instruments d’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat.
Pertinència dels criteris de qualificació.
Avaluació dels procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’assoliment del procés d’ensenyament.
Idoneïtat dels materials i recursos didàctics utilitzats.
Adequació de les activitats extraescolars i complementàries programades.
Detecció dels aspectes millorables i indicació dels ajustos que es faran en conseqüència
L’avaluació del procés d’ensenyament tindrà un caràcter formatiu,orientat a facilitarla presa de decisionsper a introduir les modificacions oportunes que ens permeten la millora del procés de manera contínua.
Amb això pretenemuna avaluacióque contribuïsca a garantir la qualitat i l’eficàciadel procés educatiu. Tots aquests èxits i dificultats trobats es recolliran en la Memòria Finalde curs, juntament amb les Propostes de Milloracorresponents amb vista al fet que cada cursescolar, la pràctica docent augmente el seu nivell de qualitat.
D.6. Criteris de Qualificació
Aquests criteris de qualificació es refereixen a tots els blocs de continguts de la programació esmentats abans, i es concreten de la forma que s'expressa acontinuació:
Continguts Conceptuals.....................................................60%
Continguts Procedimentals ...............................................30%
Continguts Actitudinals ......................................................10%
L'actitud es valorarà en funció de l'acompliment de tots els punts següents:
. Atenció a classe i guardar silenci quan cal.
. Interés per l'assignatura.
. Puntualitat i assistència.
. Retornar el material de préstec.
. Reflexió i esforç en la resolució de problemes i la realització de tasques.
. Lliurament al professor dels exercicis de producció textual sol·licitats.
. Participació activa a classe i a l’aula virtual.
Al llarg de cada trimestre hi haurà els següents controls d’avaluació:
CONTINGUTS CONCEPTUALS ( 60 %)
-Examen sobre els continguts literaris programats:
. Pregunta de desenvolupament (2 punts)
. Preguntes de comprensió i anàlisi de textos literaris, on s’inclouen les lectures (4 punts)
CONTINGUTS PROCEDIMENTALS (30%)
-Realització d’una pràctica on s’avaluaran els elements transversals a l’assignatura: (3 punts)
. Obtenció, emmagatzematge i reelaboració d’informació de continguts literaris a través de les TIC.
. Relació de la literatura amb altres camps artístics, especialment els cinematogràfics.
En la valoració d’ambdues proves, es tindrà en compte:
a) la comprensió lectora en la seua aplicació a l’anàlisi del text;
b) la informació aportada i la seua personalització;
c) la captació de les relacions amb temes contigus i de la importància de l’obra en la història literària i cultural;
d) l’estructuració de la resposta;
e) la capacitat de síntesi;
f) la precisió terminològica;
g) la qualitat expositiva (coherència, cohesió, correcció gramatical i ortogràfica).
Els errors en la redacció de l'examen, atenent als anteriors aspectes, suposaran una disminució gradual en la qualificació de l'exercici fins a un màxim de 2 punts ( 1 punt per cada prova) .
Cada trimestre, l’alumne rep la qualificació d’acord amb els percentatges esmentats,tenint en compte la seqüenciació i temporalització dels continguts.
L’absència injustificada a més d’un 10 % de les sessions trimestrals comportarà la pèrdua del dret a l’avaluació contínua. A més, es podrà penalitzar fins a un descompte de 2 punts de la nota final.
L’absència a un examen que no siga deguda a motius mèdics i justificada per un especialista mèdic implicarà la no repetició de l’examen. Analitzat el cas, i escoltat l’alumne/a, el professor/a decidirà si li fa mitjana amb altres proves o si s’ha de recuperar el parcial o l’avaluació completa.
D. 7. Criteris de Recuperació
Per aprovar l’assignatura, en cada avaluació els estudiants han d’obtenir un mínim de 3 punts en l’examen o prova escrita i han de presentar la pràctica també amb una valoració final mínima de 1,5 punts.
Els alumnes que per una raó o altra no hagen obtingut una nota mitjana de les tres avaluacions igual o superior a 5,0 tenen dret a presentar-se a la prova final de la matèria, que té el caràcter de prova de recuperació, d’acord amb els criteris següents:
a) Per poder superar l’assignatura en aquesta prova final, s’han de presentar obligatòriament totes les pràctiques realitzades al llarg del curs.
b) L’examen final tindrà la mateixa estructura que els parcials, però l’alumne només haurà de realitzar les preguntes corresponents a l’avaluació o avaluacions que no té aprovades.
Els estudiants avaluats negativament en la convocatòria de juny, es poden presentar a la prova extraordinària de juliol, que té la mateixa estructura que la prova final de recuperació de juny i es desenvoluparà seguint els mateixos criteris de valoració.