El meu primer HAIKU

En un desplaçament, per qüestions de feina, a Barcelona capital, i en haver de recórrer al transport públic; crec recordar que eren principis dels dos mil; i de tornada, just arribat a l'entrada de l'estació de França, observo un cartell publicitari de Rodalies RENFE (Cercanias) en aquest senzill cartell anuncien el seu primer concurs de haikus.

Els meus sonets. Des de jove m'havia agradat molt la poesia, durant un temps em passejava (finals dels setanta) amb la meva carpeta blava, si aquelles, de cartó prim i com desgastat, i dins com un tresor guardava els meus escrits, poemes seguint la mètrica tradicional, sonets especialment.

Negre sobre blanc. Aquells poemes els passava a màquina d'escriure, aquella que m'havia regalat el meu pare, ell sempre tan esplèndid per reis; i, és clar, a la carpeta, polits i ben guardats.

Alguns col·legues es mofaven dels meus poemes, segur que tenien els seus motius, ja us heu pogut adonar que no vaig seguir les petjades de poetes. Una altra causa, i no tant menor; l'any 1981, en tenir la moto (DUCATI 500) al taller, va ser que la carpeta va volar en un oblit en deixar, el meu tresor poètic, a sobre el capó del R7 del meu pare, les presses, un dia que, per necessitat d'assumptes de festejar, vaig anar a demanar-se el, aquell dia, temporalment, es va aturar la meva carrera poètic-literària.

... (hauria jurat que el concurs va ser anys abans, però com que no he trobat altra informació que aquesta, ho deixem així, any 2006, aquesta memòria!!!)

Aquí a sota podeu desplegar el contingut de què anunciava el concurs (extret de 20minutos 14.03.2006)