Història de cent (100) budes

En la botiga de ceràmica – Els Budes bessons

Un diumenge assolellat de tardor. Breda any 1995

A Breda s’hi poden trobar diversos comerços dedicats a la venda de ceràmica i terrissa. S’hi pot trobar tant producte fabricat al mateix poble com peces d’altres procedències i d’importació.

La major part de les botigues de ceràmica estan situades al voltant de la carretera d’Arbúcies, l’eix viari que travessa el municipi. Obren també diumenge al matí.

— Què et sembla aquest buda? — pregunta ell,  a qui li agraden totes aquestes coses relacionades amb l’Orient Llunyà: l’índia, el Tibet, Japó

— És maco, una mica grassonet. No? — indica ella.

— Si, diuen que quan són així panxuts i grassos aporten abundància — diu ell.

— Hi ha de diferents colors, a part del verd, en negre i marró.

— Estan bé de preu — puntualitza ell apuntant amb el dit a l’etiqueta — De quin color el vols?

— Jo el verd, el de l’esperança – diu ella assenyalant el buda que sembla fet de jade.

— Doncs jo agafaré el de color negre, m’agrada molt el verd, el teu. Així, en tenim un cadascun.

— D’acord, agafem els dos — diu ella — Saps?, necessitem aquesta abundància ja!, aquesta crisi del 92 ens l’hem de treure de sobre. 

— Fet!, els agafo i passo per caixa. I que arribi l’abundància aviat ... Budes, volem estar fora d’aquesta crisi ben aviat —  diu ell fluixet a les figures amb optimisme i un gran somriure.

Ells dos es miren als ulls amb la complicitat de què comparteixen el mateix objectiu. Convençuts que a partir d’aquell moment es produirà un punt d’inflexió a les seves vides. I que la seva sort canviarà, els Budes seran també una ajuda a aquest desitjat canvi.

Aquests dos budes, que van acompanyar a la parella més de catorze anys, avui en dia no se sap a on deuen parar, però igual que la parella, també es van separar, tot i que certament varen aportar abundància econòmica durant un llarg període d’anys.

Recordem aquella història de la Bíblia a Egipte dels set anys de vaques grasses i 7 de vaques primes; doncs, als budes grassos, també, tot i que no varen canviar de forma ni perdre el seu fastuós volum, sí que la seva possible influencia a l’abundància també els hi va arribar el seu final de cicle sense perdre cap dels seus saxons.

(2 de 100) 

Retrobament amb el budisme. Per què 100 budes i no mil?

Tot i que la narració comença amb els budes bessons, la idea d’escriure la Història de 100 Budes surt arran del meu retrobament amb el budisme a finals de 2021.

En un propici correu electrònic rebut a finals de 2021, i dels anteriors i posteriors missatges recordatoris rebuts del grup WhatsApp de CBTB* Eventos, he començat a fer els primers passos per integrar-me progressivament a la Shanga d’ells a Catalunya.

El meu contacte esdevé d’anys endarrere, quan en el meu inici d’aprofundiment de coneixements búdics, particularment de zen; amb lectura especialment de llibres relacionats i de navegar per internet; aquesta darrera exploració va facilitar el contacte.

Aquella troballa que va quedar tan sols en la virtualitat d’internet, es va vehicular amb una petita aportació monetària per part meva, quan van adquirir i iniciar la remodelació del seu actual centre al carrer Marina de Barcelona capital. En aquell moment necessitaven ajudes de tota mena, fossin materials, monetàries, o de voluntariat per treballar en les obres de condicionament d’aquest local, única seu seva actualment a Catalunya.

Definitivament, tot i que la meva intenció inicial era haver fet tasques de voluntariat, in situ, la situació personal que travessava empresarialment en Mataró va complicar que es fes efectiva.

El gener de 2022, i arran de la inscripció en el mateix, començo el seu curs d’iniciació al budisme, amb la intenció clara d’aprofundir en les ensenyances, i com a objectiu vital de continuar en la via cap a la il·luminació. Ara, amb la tutoria d’aquests amables i bondadosos acompanyants de camí, que són els membres d’aquesta comunitat budista catalana, formada per membres de múltiples nacionalitats internacionals.

Aquest mateix any vaig seguir la formació amb un segon curs, El viatge i la guia, a més de continuar amb la pràctica diària de meditació. Durant els mesos de formació sorgeix la idea de plasmar els coneixements adquirits en la meva web i el meu bloc de Google. I de retruc escriure de cadascun dels budes que començo a adquirir com col·leccionista. Aprofito xarxes socials com Wallapop i altres per anar adquirint budes, sigui en figura o amb format gràfic (quadres i litografies). Emprant el contacte amb les persones que els ofereixen per fer-les saber que estic escrivint un bloc i per demanar-les si tenen i s’avenen a explicar alguna història que es pugui compartir del seu buda, que formarà part dels 100 dels meus apunts. 

No em vaig atrevir al repte dels 1000, un objectiu massa agosarat per a algú que condicionat per l'edat i els anys vitals que li queden podia no complir l’intent. 

Ja els anirem fent de 100 en 100 si escau.

Continua a VIATGE A L'ÍNDIA

 (*) Centre Budista Triratna de Barcelona