Foto: La Fageda d'en Jordà, per Elmoianes - Treball propi, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=16451496
Els arbres regulen la tempera dels llocs on hi són. On hi ha arbres, hi ha confort tèrmic, i al revés.
1 arbre = 20 aires acondicionats (capacitat de refrescamenta)
A més els arbres propocionen un descans psicològic científicament comprovat, que ha fet establir com a estàndard de salut la regla del 3-30-300 (més info a sota).
Imatge extreta del document Measuring the 3-30-300 rule to help cities meet nature access thresholds
Els arbres propocionen un descans psicològic científicament comprovat (*) que ha fet establir com a estàndard de salut la regla del 3-30-300:
veure com a mínim 3 arbres des de la finestra
tenir un 30% de superfície coberta vegetal o superficie arbrada al barri
estar a menys de 300 metres d'un parc o espai verd públics
La visió de verd i poder-hi passejar té efectes de millora en l'estat emocional, la salut física i mental (veure referències del paper * ) i a més ajuda a millorar la concentració (fins al punt que es recomana passejos pel parc -sense pantalles- per a nens amb dèficit atencional tdah ja que els millora la concentració en tan sols 20 minuts).
Per tot això per a considerar un habitatge saludable ha de complir la regla del 3-30-30.
Per a més informació sobre la regla del 3-30-300:
(*) Paper científic: Konijnendijk, C.C., 2023. Evidence-based guidelines for greener, healthier, more resilient neighbourhoods: introducing the 3–30–300 rule. J. For. Res. 34, 821–830. https://doi.org/10.1007/s11676-022-01523-z
Procediment estàndard de medició de la regla del 3-30-300 per a la planificació urbana: Measuring the 3-30-300 rule to help cities meet nature access thresholds https://research.fs.usda.gov/treesearch/67230 (agència forestal del Govern d'EUA)
Regla del 3-30-300 explicada planerament: https://es.greenpeace.org/es/noticias/regla-3-30-300-ciudades-verdes/ (Greenpeace)
Onada de calor
Onada de calor
Les soques dels arbres estan fresques i mitiguen l'onada de calor.
La part de la soca pintada negra marca 18ºC
Link al web amb el mapa: https://llefia.org/arbres/tiana.html
Els components de l'aire que ens contaminen i que podem vigilar són:
Les partícules en suspensió (PM): consisteixen en una mescla de partícules líquides i sòlides de substàncies orgàniques i inorgàniques suspeses en l'aire. Aquestes partícules es classifiquen en funció del diàmetre aerodinàmic: les partícules en suspensió de menys de 10 micres (PM10) i les partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM2,5). Orígens: trànsit, indústria, emissions domèstiques o fonts naturals (per exemple, la pols africana).
Els òxids de nitrogen (NOx): són un grup de compostos químics gasosos molt reactius. Els més importants són l'òxid nítric (NO) i el diòxid de nitrogen (NO2). L’NO2 a concentracions de curta durada és un gas tòxic que causa una important inflamació de les vies respiratòries. Així mateix, les exposicions a llarg termini es relacionen amb un increment dels símptomes de bronquitis en nens asmàtics. Orígens: trànsit terrestre, aeri i marítim; indústria.
L’ozó troposfèric (O3): L'ozó és una forma d'oxigen: 3 àtoms d'oxigen en comptes de 2. L’ozó pot provocar tos, irritacions a la faringe, el coll i els ulls, i dificultats respiratòries com la gola seca. També pot produir altres problemes respiratoris com ara una major incidència i un agreujament de l'asma, la reducció de la funció pulmonar i una inflamació de les vies respiratòries, que generi símptomes respiratoris i una alteració del rendiment. Els nivells elevats d'ozó també poden causar un increment de la mortalitat diària. Orígens: es forma a partir de reaccions químiques entre contaminants primaris.
Compostos orgànics volàtils (COV): és un nom col·lectiu. Els COV (o VOC, per les sigles en anglès) són nombrosos, variats i s'hi inclouen compostos químics tant d'origen natural com fets per l'home. Alguns d'aquests compostos són perillosos per a la salut humana o bé per al medi ambient. La principal via d’entrada és la inhalatòria a causa dels seus vapors volàtils. L’altra via d’entrada és per contacte a causa de la impregnació de la pell. Aquests compostos són liposolubles, de manera que s’emmagatzemen en diferents punts del cos humà, gràcies a la seva afinitat amb els greixos. Això provoca que es bioacumulin. Orígens: Els COV procedeixen de fonts naturals i principalment artificials: pintures, vernissos, dissolvents, pegues, dispersants...
CO₂: El diòxid de carboni és el gas que exhalem en respirar (inhalem oxigen O2, exhalem CO₂). Cal ventilar les cases per evitar concentracions de CO₂, perquè el que tinguis de CO₂ és el que et falta d’O2. La nostra evolució la vam fer a nivells estables de 250 ppm (parts per milió). Abans de la revolució industrial, al món teníem un nivell de CO₂ de 250 ppm. Actualment superem els 430 ppm (el 2025 ha augmentat 3,61 ppm). A banda de l'efecte sobre el clima, l'increment de CO₂ és greu perquè ens afecta directament. Modifica el nostre entorn, el nostre menjar i la nostra salut. Els rangs són: menys de 1000 ppm nivell bo o acceptable (500 a 800 es considera benestar a l'interior dels edificis); de 1.000 ppm fins a 2.000 ppm aire viciat (1.500 ppm límit superior de les condicions de benestar), cal ventilar; més de 2.000 nivells greus amb afectació a la salut a mitjà i llarg termini: cal ventilar immediatament per prevenció. En algunes cases mal ventilades es poden arribar a registrar concentracions de 4.000 ppm durant les nits d'hivern, que s'associa a malalties respiratòries.
S'observen evidència de riscs potencials per l'exposició perllongada a partir de concentracions tan baixes com 1.000 ppm que inclouen inflamació de teixits, reduccions de les habilitats cognitives d'alt nivell, desmineralització d'ossos, calcificació de ronyons, estres oxidatiu i disfunció endotelial.
Segons l'IPCC (Grup Internacional del Canvi Climàtic), la concentració de CO₂ podria arribar a 670 ppm a finals de segle. En l'escenari més pessimista, assoliria els 936 ppm. Orígens: L’origen de l’abundància de CO₂ en l’atmosfera actual es troba en l’activitat humana: indústria i transport. En interiors, el CO₂ es genera per la respiració humana i combustions.
Fonts: Tòxics Canal Salut (Generalitat de Catalunya)
https://www.climate.gov/news-features/understanding-climate/climate-change-atmospheric-carbon-dioxide (agència del Govern d'Estats Units)
Is Our Food Becoming Less Nutritious? (Veritasium)
El diòxid de carboni no només afecta el clima, (Tv3)
Direct human health risks of increased atmospheric carbon dioxide (Nature)
La contaminació acústica és la pol·lució que altera les condicions de so normals del medi ambient en una certa zona. El terme fa referència al soroll (entès com a so excessiu i molest) provocat per les activitats humanes (trànsit, indústries, locals de lleure...) i que produeix efectes negatius sobre la salut auditiva, física i mental de les persones. Si bé el soroll no s'acumula, trasllada o manté en el temps com les altres pol·lucions, també pot causar grans danys en la qualitat de vida de les persones si no es controla.
Un report de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), considera els 70 dB(A), com el límit superior desitjable. A Espanya, s'establix com a nivell de confort acústic els 55 dB(A). Per damunt d'aquest nivell, el so resulta perniciós per al descans i la comunicació. L'exposició prolongada a un soroll excessiu pot provocar danys, reversibles o no, al sistema auditiu. També pot afectar l'atenció, la irritabilitat, la fatiga i altres aspectes relacionats amb la psicologia i el comportament dels éssers vius.
La contaminació acústica està associada a l'augment de mortalitat per malalties cardíaques, l'augment de mortalitat de nounats (+6% increment durant les 24h després del naixement), augment de mortalitat per diabetis i ingressos en urgències per depressió (+9.9%) i intents de suicidi (+14.5%).
Font: Infografia del curs Contaminación Acústica de l'Instituto Aragonés de Ciencias de la Salut.
https://twitter.com/ensgismau/status/1344173702393589763?s=21