la mirada del cinema

La mirada d’Ulisses (Theo Angelopoulos, 1995) comença amb les imatges d’unes filadores rodades al 1905 pels germans Manakis, pioners de la fotografia i el cinema als Balcans. Aquesta imatge, considerada una de les primeres seqüències de moviment de la història, són l’impuls de la història que Angelopoulos vol explicar, una narració que pren com a títol el nom del famós viatger de la Odissea, el poema èpic atribuït a Homer. El narrador es pregunta: És la primera pel·lícula? La primera mirada?

Considerant que tot en la vida forma part d’un viatge, la idea de començar aquest curs amb la seqüència de les filadores és una metàfora del camí que tots plegats emprendrem en la recerca del coneixement del llenguatge i contingut cinematogràfic com a construcció i comprensió de la realitat.

D’ençà d’aquesta primera seqüència rodada ara fa més de cent anys, el cinema ha canviat de tal forma que es capaç de crear altres mons i realitats que només existeixen en l’imaginari col·lectiu, mirades que desperten els nostres sentits i sobretot el nostre esperit crític. El cinema ens ajuda a comprendre la realitat de forma simbòlica, mitjançant altres escenaris i trames allunyades de la nostra realitat immediata. Gràcies al cinema, som capaços de comprendre molts conceptes, idees, punts de vista i situacions que no es donen en un marc més propi i efectiu, com és la nostra vida diària.

L’objectiu d’aquest curs és doncs aprendre a fer ús del cinema com una eina pedagògica que ens permeti reforçar la comprensió dels continguts a l’aula. La mirada cinematogràfica ens pot ajudar a generar interès en el nostre alumnat envers allò que cal conèixer i que com a docents volem transmetre; atès que és un recurs que ja coneixen i que gaudeixen en el seu temps d’oci. Relacionar els continguts d’una assignatura amb el cinema ens permetrà establir un vincle entre el que volem transmetre i l’aprenentatge dels alumnes, que en última instància és afavorit un entorn on sigui propici desenvolupar un esperit crític.

M’agradaria fer un petit incís sobre el director de cinema grec Theo Angelopoulos. Va ser un dels directors que millor va saber retratar la societat grega i la seva història, amb un estil molt contemplatiu carregat d’imatges simbòliques que cal interpretar. Ironies del destí, va morir al 2012 i als 76 anys atropellat per una moto de policia quan estava buscant escenaris a Atenes per rodar la seva pròxima pel·lícula, enfocada en la crisi grega.

Us recomano el documental Un Lugar en el Cine (Alberto Morais, 2008) per començar aquest viatge. Plasma el punt de vista sobre el cinema dels directors Theodoros Angelopoulos, Ninetto Davoli i Víctor Erice, una mirada imprescindible per entendre el que aporta el cinema a les nostres vides.

Per finalitzar aquesta breu introducció al curs, pareu atenció a aquesta escena de La Mirada d'Ulisses. al blog del curs trobareu una entrada per comentar l' escena de la pel·lícula d'Angelopoulos.